En el moment més cru de l'hivern: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 19:
 
== Argument ==
 
L'actor Joe Harper ([[Michael Maloney]]) porta un any sense feina i està deprimit. Vol muntar una representació nadalenca de [[Hamlet]] i, per estalviar despeses, tria sis únics i aturats actors, els quals han de repartir-se els 24 personatges de l'obra. Comencen els assajos a una parròquia en desús i Joe, en veure la qualitat interpretativa de l'elenc, es deprimeix encara més: Henry Wakefield ([[Richard Briers]]) és un vell i amargat actor, Tom Newman ([[Nicholas Farrell]]) és bo en el seu paper però resulta insuportable, Carnforth Greville ([[Gerard Horan]]) és un borratxo, Vernon Spatch ([[Mark Hadfield]]) és extremament insegur i l'homosexual i cursi Terry Du Bois ([[John Sessions]]) accepta fer de reina Gertrudis.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}" />
 
==Context històric i artístic==
 
Després de traslladar a la pantalla les peces shakespearianes ''[[Henry V (pel·lícula de 1989)|Henry V]]'' ([[1989]]) i ''[[Molt soroll per no res (pel·lícula)|Molt soroll per no res]] '' ([[1993]]), l'irlandès [[Kenneth Branagh]] va recuperar un guió escrit cinc anys abans, rodant la pel·lícula en només tres setmanes als llegendaris estudis Shepperton. És una petita, però tonificant i ben greixada comèdia coral sobre la sacrificada i poc gratificant vida dels actors anònims, siguin artistes irrellevants, professionals en atur o comediants de segon ordre. Els vacil·lants comediants d'aquesta agredolça pel·lícula -tipus insegurs, fràgils, de vegades entusiastes i d'altres paranoics- es reuneixen precisament en una parròquia abandonada per a assajar una modesta representació de ''[[Hamlet]]'', obra que el mateix Branagh portaria al cinema un any més tard. El guió, bastit amb apunts autobiogràfics, brillants diàlegs i algunes notes d'esperpèntica loquacitat, dilueix l'amargor dels fracassats dins la ironia, el sarcasme i la tendresa. I proporciona memorables papers per als nombrosos actors participants, la majoria poc coneguts, amb l'excepció de la inesperada [[Joan Collins]], en satírica caracterització d'una excèntrica agent artística. Plegats són còmplices entranyables de la singular proposta de Branagh, on se succeeixen continus entrecreuaments entre el teatre i la vida real. A més d'algunes oportunes cabòries sobre la creació artística i la representació escènica, de la trama sorgeix una exultant lloança a la cultura del teatre, un amorós tribut al gran poeta de [[Stratford-upon-Avon]] i al venerable gremi d'actors, incloent-hi tant intèrprets de pa sucat amb oli com als que un cop de fortuna pot transformar en tipus narcisistes, vanitosos i egocèntrics.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}" />
 
==Frases cèlebres==
 
{{cita|
:''"Mireu-vos bé, sou gent honesta. Sou un grup d'actors amb tota la vanitat i inseguretat del món, però sé que voleu estar ací, que voleu fer l'obra. Però, heu vist com us comporteu i quin aspecte teniu?... Estem deprimits. Potser ens hem proposat un objectiu massa gros. En tractar-se d'una gran obra, ens menyspreem i ens agredim, i jo ja no sé el que faig ni per què ho faig. No tenim més temps per a assajar, no tenim escenografia ni públic, i jo ja no tinc ni una sola [[Lliura esterlina|lliura]] més. Ni tan sols tenim local per a representar l'obra. Res no té sentit. Cada setmana tanquen esglésies i teatres, perquè la gent no hi va. Aquest [[Hamlet]] és un perdedor, dirigit pel rei dels perdedors: jo mateix. Aquest muntatge és desastrós i dubto que tingui cap sentit seguir perdent el temps amb ell. Ni tan sols té sentit continuar vivint aquesta vida miserable i turmentada. Algú em pot dir alguna cosa?... De veritat que val la pena viure aquesta fastigosa vida?..."'' (Joe / Michael Maloney).<ref name="{{ISBN|9788499754932}}" />}}
 
==Curiositats==
 
* En diferents seqüències, hi sona la deliciosa cançó ''Why the Show Must Go On'' de [[Noël Coward]], una altra de les perles d'aquesta petita, humil i modèlica pel·lícula britànica.<ref name="{{ISBN|9788499754932}}" />
 
== Premis ==
 
* 1995: [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] (Millor Director i nominada a la Millor Pel·lícula)<ref name="Filmaffinity" />
 
== Referències ==
 
<div style="font-size:85%">
{{Referències}}