Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
wikidata |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 4:
== Història ==
D'acord amb Pere Gasol<ref>{{ref-publicació |cognom=Gasol i Pujol |nom=Pere |data=1986 |article=Sobre la història de la Escola de Mines de Manresa. Orígens i primer desenvolupament (1942-1964) |publicació=Dovella |lloc=Manresa
</ref> les primeres referències sobre l'escola es remunten al [[1932]], durant el període de la [[Generalitat republicana]]. El diari «El Dia»
<ref>{{ref-publicació |publicació=El Dia |data=18 octubre 1932 |lloc=Manresa }}
recull les declaracions fetes per l'aleshores conseller de cultura [[Ventura Gassol]] al diari «L'Opinió», dient que tenia al cap la futura creació de l'«Escola de Minaires de Manresa». El centre fou creat l'any [[1942]] com a «Escola de Capataços Facultatius de Mines»
<ref>{{ref-publicació |publicació=[[Butlletí Oficial de l'Estat]] |llengua=castellà |data=4 novembre 1942}}</ref><ref>{{ref-web |autor= Associació Memòria i Història de Manresa |títol=L'Escola de Mines url=http://www.memoria.cat/franquisme/content/lescola-de-mines |consulta=7 juliol 2013 |obra=Memòria.cat}}</ref> gràcies a l'impuls de la indústria minera del [[Bages]] i el [[Berguedà]].
Línia 15:
|article=Homenaje a Don José Aramburu y Luque |publicació=[[La Vanguardia Española]] |data=18 setembre 1957 |pàgina=15 |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1952/06/07/pagina-15/32756823/pdf.html?search=jos%C3%A9%20aramburu%20luque
|format=pdf |consulta=7 juliol 2013 |llengua=castellà}}
</ref>És interessant notar que totes les escoles de
La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de [[1957]]<ref name="boe2">{{ref-publicació |article=Ley 20/7/1957 sobre Ordenación de las Enseñanzas Técnicas |publicació=[[Butlletí Oficial de l'Estat]] | llengua=castellà |data=22 juliol 1957}}</ref>
va assimilar les escoles de facultatius de mines a escoles de tècnics de grau mitjà i l'escola passà a denominar-se «Escola de Pèrits de Mines i Fàbriques Metal·lúrgiques i Mineral·lúrgiques». Aquest canvi legal, que es va començar a aplicar el [[1960]], propicià de facto la independència de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.<ref name="EEIMM"/>
Com a conseqüència, el [[1964]] l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia.
La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins al moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis.<ref name=":0" />
Línia 32:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |data=15 gener 2013 |títol=Memòria EPSEM. Curs 2011-2012 |lloc=Manresa
== Enllaços externs ==
|