Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
wikidata
m Bot elimina espais sobrants
Línia 4:
== Història ==
 
D'acord amb Pere Gasol<ref>{{ref-publicació |cognom=Gasol i Pujol |nom=Pere |data=1986 |article=Sobre la història de la Escola de Mines de Manresa. Orígens i primer desenvolupament (1942-1964) |publicació=Dovella |lloc=Manresa |url=http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/20112/292957 |exemplar=19 |issn=0214-2430 |pàgines=45-48 |format=pdf |consulta=6 juliol 2013 |ref=Gas86}}
</ref> les primeres referències sobre l'escola es remunten al [[1932]], durant el període de la [[Generalitat republicana]]. El diari «El Dia»
<ref>{{ref-publicació |publicació=El Dia |data=18 octubre 1932 |lloc=Manresa }} [[Arxiu Comarcal del Bages]]</ref>
recull les declaracions fetes per l'aleshores conseller de cultura [[Ventura Gassol]] al diari «L'Opinió», dient que tenia al cap la futura creació de l'«Escola de Minaires de Manresa». El centre fou creat l'any [[1942]] com a «Escola de Capataços Facultatius de Mines»
<ref>{{ref-publicació |publicació=[[Butlletí Oficial de l'Estat]] |llengua=castellà |data=4 novembre 1942}}</ref><ref>{{ref-web |autor= Associació Memòria i Història de Manresa |títol=L'Escola de Mines url=http://www.memoria.cat/franquisme/content/lescola-de-mines |consulta=7 juliol 2013 |obra=Memòria.cat}}</ref> gràcies a l'impuls de la indústria minera del [[Bages]] i el [[Berguedà]].
Línia 15:
|article=Homenaje a Don José Aramburu y Luque |publicació=[[La Vanguardia Española]] |data=18 setembre 1957 |pàgina=15 |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1952/06/07/pagina-15/32756823/pdf.html?search=jos%C3%A9%20aramburu%20luque
|format=pdf |consulta=7 juliol 2013 |llengua=castellà}}
</ref>És interessant notar que totes les escoles de facultatius de mines d'aquella època tenien un director únic que era sempre el director de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.<ref name="EEIMM">Actualment aquesta escola es denomina ''[[Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid]]</ref>
 
La llei d'ordenació dels ensenyaments tècnics de [[1957]]<ref name="boe2">{{ref-publicació |article=Ley 20/7/1957 sobre Ordenación de las Enseñanzas Técnicas |publicació=[[Butlletí Oficial de l'Estat]] | llengua=castellà |data=22 juliol 1957}}</ref>
va assimilar les escoles de facultatius de mines a escoles de tècnics de grau mitjà i l'escola passà a denominar-se «Escola de Pèrits de Mines i Fàbriques Metal·lúrgiques i Mineral·lúrgiques». Aquest canvi legal, que es va començar a aplicar el [[1960]], propicià de facto la independència de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.<ref name="EEIMM"/>
Com a conseqüència, el [[1964]] l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Fruit de l'augment d'activitat lectiva s'incorporaren nous professors entre els quals [[Valentí Masachs i Alavedra|Valentí Masachs]]. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat, a partir del curs [[1960|1960-61]] s'ocupà també una petita part de l'edifici del [[Sindicat Vertical]] a [[Manresa]], segons sembla facilitat pel professor de dibuix d'aquell moment Fernando Hurtado.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines (1942-1992)|url = |edició = |llengua = |data = 1993|editorial = Edicions de la UPC|lloc = Barcelona|pàgines = 130|isbn = 84-7653-250-4|editor = Francesc X. Puig Rovira (coord.)}}</ref> En la mateixa època també s'aconseguí que la [[Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa]] cedís els terrenys on avui es troba l'Escola.
 
La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins al moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis.<ref name=":0" />
Línia 32:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |data=15 gener 2013 |títol=Memòria EPSEM. Curs 2011-2012 |lloc=Manresa |url=http://www.epsem.upc.edu/escola/organs-de-govern/memoria-epsem-curs-2011-2012 |pàgines=1-194 |format=pdf |consulta=8 juliol 2013}}
 
== Enllaços externs ==