Escoltisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
Línia 12:
== Principis<ref>Eduard Vallory a pàgines 75 i següents de "Escoltisme Mundial</ref> ==
 
L'acció educativa de l'escoltisme cap als nois i noies es basa en un sistema de valors que metodològicament s'expressa a través d'un codi de comportament (la [[Llei escolta]]) i de l'adhesió explícita i voluntària assumint-lo com a model de conducta (la [[Promesa escolta]]). Però per al moviment escolta en el seu conjunt, els valors s'expressen en tres principis, que fan referència a:
* La dimensió social
* La dimensió espiritual
* La dimensió personal.
 
Aquests principis representen el model de societat i de manera de viure que tots els escoltes comparteixen. Històricament, la Llei i la Promesa Escoltes, formulades per Robert Baden-Powell, van esdevenir tant l'eina metodològica central del procés d'autoformació dels joves escoltes com també la manera de comprovar que totes les associacions escoltes del món comparteixen els mateixos valors. Les associacions han de formular la Llei i la Promesa en un llenguatge modern adaptat a la seva cultura i realitat social, una adaptació que ha de ser ratificada per l'organització
 
El ''primer principi'', que aborda la ''dimensió espiritual'', és formulat de la manera següent: ''Deure envers Déu: adhesió a uns principis espirituals, lleialtat a la religió que els expressa i acceptació dels deures que en resulten''. Aquesta definició vol dir que la proposta educativa del moviment escolta vol ajudar els joves a transcendir el món material i a buscar els valors espirituals de la seva vida. (Malgrat la redacció de la formulació, aquesta recerca de la dimensió espiritual no té per què ser necessàriament una creença religiosa, com ho demostra l'existència des de l'inici d'associacions escoltes laiques en diversos països.
 
El ''segon principi'', que aborda la ''dimensió social'', es defineix com a deure envers els altres: ''lleialtat al propi país i alhora promoció de la pau, l'entesa i la cooperació locals, nacionals i internacionals; i participació en el desenvolupament de la societat, reconeixent i respectant la dignitat dels semblants i la integritat de la natura''. Aquests dos eixos del ''deure envers els altres'' abracen tota la concepció de l'educació en la ciutadania de l'escoltisme.
Línia 46:
Els nivells principals de l'estructura organitzativa de l'escotisme són tres: ''l'agrupament (nivell local)'', ''l'associació (nivell nacional)'' i ''l'organització mundial (nivell global)''.
 
L'escoltisme, doncs, disposa d'òrgans de presa de decisions, en l'àmbit mundial, que estableixen els seus principis, les seves característiques i les seves línies d'actuació, amb participació directa de les associacions nacionals; és democràtic en tant que els processos de presa de decisions es basen en procediments democràtics, centrats en la deliberació i en la igualtat de vot, i actua a través d'associacions nacionals que són alhora els subjectes de drets dins l'organització mundial; i té en l'àmbit local, el seu nivell principal d'actuació, perquè és en l'agrupament escolta on es du a terme la tasca educativa. Actuar a escala local per assolir objectius globals és un tret essencial d'identificació del moviment escolta des de la seva creació.
 
== Extensió<ref>Eduard Vallory a pàgines 175 i següents de "Escoltisme Mundial</ref> ==
Actualment, l'escoltisme és present a 216 països, amb més de 38 milions d'escoltes d'ambdós sexes. Com altres organitzacions internacionals, l'escoltisme disposa de diversos òrgans de reconeixement, representació i decisió; és a dir, una Oficina-Buró Mundial, [[Organització Mundial del Moviment Escolta]], amb seu a Ginebra, Suïssa. L'[[Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes]]''. I organitzacions regionals (Europa, Amèrica, Àsia...). A l'efecte de control de qualitat, només es reconeix una associació/federació escolta per estat (amb algunes excepcions). L'organització té un alt grau de complexitat i s'adapta a les realitats de cada país.''
 
== Història ==
Línia 69:
Al principi, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels ''cub-wolfs'' (cadells de llop o [[llobató|llobatons]]).
 
A partir dels anys 70 del segle passat, l'impacte dels esdeveniments socials i polítics (maig francès) del [[1968]], moviments de protesta i contestació contra la [[guerra del Vietnam]] i la influència dels moviments contra la [[guerra del Vietnam]] amb l'adveniment del [[Hippie|moviment hippy]] a Amèrica i del [[moviment llibertari]], l'antimilitarisme, l'objecció de consciència, etc. obligaren a les associacions escoltes europees (França, Bèlgica, Alemanya, Catalunya...) a replantejar el mètode pedagògic (sistema de patrulles, progrés individual, franges d'edat, símbols, desmilitarització dels uniformes...) i introduir canvis basats en la psicopedagogia (franges d'edat: els "ràngers", de 12 a 14 anys; els "Pioners", de 14-16 anys; el TRUC, així com adoptar la pedagogia de grup, el progrés personal, el treball per projectes (empreses)...). Més tard, als anys vuitanta, la introducció de la coeducació serà determinant per a la unificació dels agrupaments de base que repercutiren en les estructures de les associacions nacionals que en un nombre important de països promogueren la fusió de les associacions d'Escoltisme de nois i de les del Guiatge de les noies.
 
== Nota sobre els orígens i trajectòria a Catalunya ==
 
=== Els inicis<ref>Marcel Gabarró a pàgines XXXI i següents de L'Escoltisme a Catalunya 1912-1939 al llibre "Barcelona d'Excursió" Barcelona 1999 </ref> ===
 
Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan [[Pere Roselló i Aixet]] i [[Ignasi Ribera i Rovira]] formen, respectivament, [[Exploradores Barceloneses]] i [[Jovestels de Catalunya]]. En activitats per a noies és pionera l'efímera [[Girls Guides]]. Tot i això, es considera que l'escoltisme és introduït a Catalunya per [[Josep Maria Batista i Roca]], que organitza el primer campament el [[1928]] a [[Ermita de la Salut (El Papiol) | l'ermita de la Salut del Papiol]].<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e2393b24909a5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Cent anys de moviment escolta |consulta=17/1/2012 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data=16 d'octubre de 2007 |llengua= català}}</ref> Aquesta iniciativa es distingeix de les precedents per ser la primera de caràcter catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista, no va acabar de tenir acceptació popular).
 
Aquest escoltisme arrela profundament i s'estén gràcies als grups de jovent dels centres excursionistes i d'entitats religioses. El [[1927]] es crearen els [[Minyons de Muntanya]], que es constitueixen com a ''Consell General de la Germanor dels Minyons de Muntanya'' el [[gener]] de [[1930]]. Durant la II República, el moviment continuà en auge, però, a conseqüència del [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]], tingué dificultats i el [[1937]] prengué la decisió d'unificar-se amb el nom ''institució Catalana d'Escoltisme (Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya)''.
 
=== La represa de l'escoltisme durant el franquisme<ref>Balcells i G. Samper a pàgines 137 i següents del llibre "L'escoltisme català (1912-1939")Barcelona1993 </ref> ===
 
Després de la Guerra Civil, no es torna a recuperar la seva plenitud fins a la dècada de [[1950]] amb la represa on tingué un paper destacat, entre d'altres, mossèn [[Antoni Batlle i Mestre]].<ref>"Cent anys d'escoltisme", ''El Temps''. 31 juliol 2007 pàg 53-61.</ref> Sorgiran noves entitats com la Delegació Diocesana d'Escoltisme, i l'Associació Catalana d'Escoltisme. Serà un període d'expansió malgrat els entrebancs de les autoritats franquistes.
 
[[Fitxer:Insignies d'uniforme Associacions escoltes de la FCEG.JPG|miniatura|Reproducció fotogràfica d'insígnies d'uniforme de les associacions escoltes integrades a Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge]]
 
=== Anys 70, la transició vers la democràcia a Catalunya<ref>Balcells i G. Samper a pàgines 369 i següents del llibre
"L'escoltisme català (1912-1939")Barcelona 1993 </ref> ===
 
En uns moviments i associacions dirigits per joves en un moment de forta efervescència social i política, els i les joves caps escoltes, molts d'ells universitaris fortament imbuïts pels endevinaments nacionals [[Oposició al franquisme|antifranquista]] i la influència ideològica que arribava d'Europa (maig del 68 francès, invasió soviètica de Txecoslovàquia, oposició guerra de Vietnam...) pressionaren per adaptar l'escoltisme a les necessitats del moment. Seran els anys de la renovació dels mètodes pedagògics i les estructures organitzatives que afectaren les diverses associacions. També els anys d'un compromís ferm amb les instàncies unitàries, l'[[Assemblea de Catalunya]] que maldaven per la recuperació de les llibertats nacionals i democràtiques durant la [[Transició democràtica espanyola|Transició]]. Els moviments i associacions es comprometeren a fons en la creació i desenvolupament de la [[Taula de Joves de Catalunya]] i les diverses Taules comarcals i municipals, així com en les diverses campanyes com la [[Marxa de la Llibertat]], la [[majoria d'edat]] als 18 anys... En el camp purament escolta, els anys 70 són també els de la generalització de la coeducació i de la fusió d'entitats i associacions (creació d'[[Escoltes Catalans]], fusió de [[Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya]]) i també de la constitució de la [[Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge]]. Una descripció més detallada de l'evolució de l'escoltisme i del Guiatge (1912- 1980) es pot llegir a l'article [[Història de l'escoltisme català]] de la Viquipèdia catalana.
 
== Orígens a les Balears ==
Línia 99:
 
== Simbologia escolta ==
L'escoltisme s'ha caracteritzat des de la seva fundació, l'any 1907, pel valor educatiu de la simbologia,<ref>Jordi Casanovas Berdaguer a pàgina 253 "Escoltisme (llenguatge, simbologia i ritus) del llibre Política de Joventut. Glossari de termes</ref> els ritus i el mític indestriables del seu mètode educatiu (exemples: fulard, camisa, ritus de pas, cerimònia de promesa, Llibre de la Selva...) que ha anat adaptant a les necessitats dels nens i nois en cada etapa històrica. Consegüentment ha desenvolupat també un llenguatge propi molt arrelat en el funcionament quotidià dels agrupaments i unitats escoltes (exemple: cau, fulard, Llei i Promesa, compromís, minyó escolta, llobatons, pioners, ràngers, raiers, akela, Mogli, kraal, totemització, sisenes, equips, patrulles, salutació escolta...) a vegades difícil de desxifrar per persones alienes al moviment.
 
N'expliquem alguns dels més cridaners:
Línia 130:
 
== Bibliografia i materials ==
* {{Ref-llibre |cognom= Vallory |nom= Eduard |títol= L'Escoltisme mundial. La discreta remor d'un bosc que creix |editorial= Proa|lloc= Barcelona |data= 2010 |pàgines= 239 pàg.|col·lecció= |isbn= }}
* {{Ref-llibre |cognom= Baden-Powell |nom= Robert|títol= Escoltisme per a Nois|editorial= Eumo Editorial|lloc= Vic |data= 2007 |pàgines= 380 pag.|col·lecció=|isbn=}}
* {{Ref-llibre |cognom= Balcells |nom= Albert |cognom2= Samper |nom2= Genís |títol= L'escoltisme català (1911-1978) |editorial= Barcanova |lloc= Barcelona |data= 1993 |pàgines= |col·lecció= Barcanova Educació. Sèrie Major. |isbn= 84-7533-920-4}}
* {{Ref-llibre |cognom= Samper Triedú |nom= Genís |títol= L'escoltisme català 50 anys d’escoltisme Català 1927-1978 |editorial= Generalitat de Catalunya Dep. de Presidència |lloc= Barcelona |data= 1993 |pàgines=1032 |col·lecció= |isbn= }}
*{{ref-publicació|cognom= Gabarró |nom= Marcel |enllaçautor= |coautors= |article= "L'Escoltisme a Catalunya 1912-1939" |url= |format= |llengua= |consulta= |publicació=Barcelona d'Excursió. Excursionisme i escoltisme més enllà del lleure ciutadà|editorial= edició de l'Ajuntament de Barcelona |lloc= Barcelona |volum= |exemplar= |data=1999 | pàgines=235 pàg. |isbn= |citació= |ref=}}
* SOLÀ, Pere,. «Associacionisme i condició juvenil. Una reflexió sobre el cas escolta», dins UCELAY DA CAL, Enric (dir.) La joventut a Catalunya al s. XX. Materials per una trilogia. 2 Vol. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987, Vol. I, p. 316-339.
*SOLÀ GUSSINYER,PERE (2007), taules cronològiques de BADEN-POWELL, Escoltisme per a nois. Vic: Eumo, X-XXIII
 
{{Ref-llibre |cognom=Serra |nom=Antoni |títol=Història de l'Escoltisme Català |editorial= Bruguera |lloc= Barcelona |data= 1968 |pàgines= 112 pàg.|col·lecció= Quaderns de Cultura |isbn= }}
*{{ref-publicació|cognom= Casanovas Berdaguer |nom= Jordi |enllaçautor= |coautors= |article= "Escoltisme" |url= |format= |llengua= |consulta= |publicació= Política de Joventut Glossari de termes|editorial= Documenta Universitària|lloc=Girona |volum= |exemplar= |data=2009 | pàgines=235 pàg. |isbn= |citació= |ref=}}
 
== Enllaços externs ==
Línia 149:
 
== Vegeu també ==
* [[Foc de camp]]
 
{{Escoltisme|moviment}}