Escoltisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
|||
Línia 12:
== Principis<ref>Eduard Vallory a pàgines 75 i següents de "Escoltisme Mundial</ref> ==
L'acció educativa de l'escoltisme cap als nois i noies es basa en un sistema de valors que metodològicament s'expressa a través
* La dimensió social
*
* La dimensió personal.
Aquests principis representen el model de societat i de manera de viure que tots els escoltes comparteixen. Històricament, la Llei i la Promesa Escoltes, formulades per Robert Baden-Powell, van esdevenir tant l'eina metodològica central del procés d'autoformació dels joves escoltes com també la manera de comprovar que totes les associacions escoltes del món comparteixen els mateixos valors. Les associacions han de formular la Llei i la Promesa en un llenguatge modern adaptat a la seva cultura i realitat social, una adaptació que ha de ser ratificada per l'organització
El ''primer principi'', que aborda la ''dimensió espiritual'', és formulat de la manera següent: ''Deure envers Déu: adhesió a uns principis espirituals, lleialtat a la religió que els expressa i acceptació dels deures que en resulten''. Aquesta definició vol dir que la proposta educativa del moviment escolta vol ajudar els joves a transcendir el món material i a buscar els valors espirituals de la seva vida. (Malgrat la redacció de la formulació, aquesta recerca de la dimensió espiritual no té per què ser necessàriament una creença religiosa, com ho demostra l'existència des de l'inici d'associacions escoltes laiques en diversos països.
El ''segon principi'', que aborda la ''dimensió social'', es defineix com a deure envers els altres: ''lleialtat al propi país i alhora promoció de la pau, l'entesa i la cooperació locals, nacionals i internacionals; i participació en el desenvolupament de la societat, reconeixent i respectant la dignitat dels semblants i la integritat de la natura''. Aquests dos eixos del ''deure envers els altres'' abracen tota la concepció de l'educació en la ciutadania de l'escoltisme.
Línia 46:
Els nivells principals de l'estructura organitzativa de l'escotisme són tres: ''l'agrupament (nivell local)'', ''l'associació (nivell nacional)'' i ''l'organització mundial (nivell global)''.
L'escoltisme, doncs, disposa d'òrgans de presa de decisions, en l'àmbit mundial, que estableixen els seus principis, les seves característiques i les seves línies d'actuació, amb participació directa de les associacions nacionals; és democràtic en tant que els processos de presa de decisions es basen en procediments democràtics, centrats en la deliberació i en la igualtat de vot,
== Extensió<ref>Eduard Vallory a pàgines 175 i següents de "Escoltisme Mundial</ref> ==
Actualment, l'escoltisme és present a 216 països, amb més de 38 milions d'escoltes d'ambdós sexes. Com altres organitzacions internacionals, l'escoltisme disposa de diversos òrgans de reconeixement, representació i decisió; és a dir, una Oficina-Buró Mundial, [[Organització Mundial del Moviment Escolta]], amb seu a Ginebra, Suïssa. L'[[Associació Mundial de Noies Guies i Noies
== Història ==
Línia 69:
Al principi, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels ''cub-wolfs'' (cadells de llop o [[llobató|llobatons]]).
A partir dels anys 70 del segle passat, l'impacte dels esdeveniments socials i polítics (maig
== Nota sobre els orígens i trajectòria a Catalunya ==
=== Els inicis<ref>Marcel Gabarró a pàgines XXXI i següents de
Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan [[Pere Roselló i Aixet]] i [[Ignasi Ribera i Rovira]] formen, respectivament, [[Exploradores Barceloneses]] i [[Jovestels de Catalunya]]. En activitats per a noies és pionera l'efímera [[Girls Guides]]. Tot i això, es considera que l'escoltisme és introduït a Catalunya per [[Josep Maria Batista i Roca]], que organitza el primer campament el [[1928]] a [[Ermita de la Salut (El Papiol) | l'ermita de la Salut del Papiol]].<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e2393b24909a5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Cent anys de moviment escolta |consulta=17/1/2012 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data=16 d'octubre de 2007 |llengua= català}}</ref> Aquesta iniciativa es distingeix de les precedents per ser la primera de caràcter catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista, no va acabar de tenir acceptació popular).
Aquest escoltisme arrela profundament i s'estén gràcies als grups de jovent dels centres excursionistes i d'entitats religioses. El [[1927]] es crearen els [[Minyons de Muntanya]], que es constitueixen com a ''Consell General de la Germanor dels Minyons de Muntanya'' el [[gener]] de [[1930]]. Durant la II República, el moviment continuà en auge, però, a conseqüència del [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]], tingué dificultats i el [[1937]] prengué la decisió d'unificar-se
=== La represa de l'escoltisme durant el franquisme<ref>Balcells i G. Samper a pàgines 137 i següents del llibre
Després de la Guerra Civil, no es torna a recuperar la seva plenitud fins a la dècada de [[1950]] amb la represa on tingué un paper destacat, entre d'altres, mossèn [[Antoni Batlle i Mestre]].<ref>"Cent anys d'escoltisme", ''El Temps''. 31 juliol 2007 pàg 53-61.</ref> Sorgiran noves entitats com la Delegació Diocesana d'Escoltisme, i l'Associació Catalana d'Escoltisme. Serà un període d'expansió malgrat els entrebancs de les autoritats franquistes.
[[Fitxer:Insignies d'uniforme Associacions escoltes de la FCEG.JPG|miniatura|Reproducció fotogràfica d'insígnies d'uniforme de les associacions escoltes integrades a Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge]]
=== Anys 70, la transició
"L'escoltisme català (1912-1939")Barcelona 1993 </ref> ===
En uns moviments i associacions dirigits per joves en un moment de forta efervescència social i política, els i les joves caps escoltes, molts d'ells universitaris fortament imbuïts pels endevinaments
== Orígens a les Balears ==
Línia 99:
== Simbologia escolta ==
L'escoltisme s'ha caracteritzat des de la seva fundació, l'any 1907, pel valor educatiu de la simbologia,<ref>Jordi Casanovas Berdaguer a pàgina 253
N'expliquem alguns dels més cridaners:
Línia 130:
== Bibliografia i materials ==
* {{Ref-llibre |cognom= Vallory |nom= Eduard |títol=
* {{Ref-llibre |cognom= Baden-Powell |nom= Robert|títol= Escoltisme per a Nois|editorial= Eumo Editorial|lloc= Vic |data= 2007 |pàgines= 380 pag.|col·lecció=|isbn=}}
* {{Ref-llibre |cognom= Balcells |nom= Albert |cognom2= Samper |nom2= Genís |títol= L'escoltisme català (1911-1978) |editorial= Barcanova |lloc= Barcelona |data= 1993 |pàgines= |col·lecció= Barcanova Educació. Sèrie Major. |isbn= 84-7533-920-4}}
* {{Ref-llibre |cognom= Samper Triedú |nom= Genís |títol= L'escoltisme català 50 anys d’escoltisme Català 1927-1978 |editorial= Generalitat de Catalunya Dep. de Presidència |lloc= Barcelona |data= 1993 |pàgines=1032 |col·lecció= |isbn= }}
*{{ref-publicació|cognom=
* SOLÀ, Pere,. «Associacionisme i condició juvenil. Una reflexió sobre el cas escolta», dins UCELAY DA CAL, Enric (dir.) La joventut a Catalunya al s. XX. Materials per una trilogia. 2 Vol. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1987, Vol. I, p. 316-339.
*SOLÀ GUSSINYER,PERE (2007), taules cronològiques de BADEN-POWELL, Escoltisme per a nois. Vic: Eumo, X-XXIII
{{Ref-llibre |cognom=Serra |nom=Antoni |títol=Història de
*{{ref-publicació|cognom=
== Enllaços externs ==
Línia 149:
== Vegeu també ==
* [[Foc de camp]]
{{Escoltisme|moviment}}
|