Erispoe: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

Erispoe va succeir al seu pare al front del govern de Bretanya el 7 de març del [[851]]; va enfrontar tot seguit al rei franc [[Carles el Calb]] a la batalla de Jengland, (avui Jengland-Beslé) vora el riu Vilaine, el 22 d'agost del 851, i el va derrotar; els comtes Vivià del Maine i Hildemar (comte palatí) van morir a la batalla junt amb milers de francs mentre les pèrdues bretones foren mínimes. A les setmanes que van seguir a la batalla Erispoe es va trobar amb Carles el Calb a Angers i es va signar un acord de pau. Els [[Annals de Saint-Bertin]], on les derrotes de Carles el Calb són generalment omeses,<ref>[[Annals de Saint-Bertin]] : any 851[http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ], pàg. 151</ref> informen sòbriament: «Erispoe, fill de Nominoe, va venir a veure a Carles a la vila d'Angers per donar-se les mans, i fou acollit i se li van donar les insígnies reials amb el poder que ja corresponia al seu pare, i se li va ajuntar el país de Rennes, el país de Nantes i el país de Retz.<ref>Citat per H. Guillotel, pàg. 283, a ''La Bretagne des saints et des rois'', 1984.</ref>» Aquest text és capital :

* per «donar-se les mans», Erispoe comprometia la seva fidelitat i es reconeixia vassall de Carles el Calb, el que de fet no l'obligava a gairebé res, ja que estava en situació de força, i era un avantatge, ja que rebia la protecció que el senyor devia al seu vassall.

 

Erispoe tractava d'igual a igual al rei de França. El [[856]], en una entrevista a [[Louviers]], es va tractar la qüestió de casar Lluís el Tartamut (després Lluís II de França), fill de Carles, amb una filla d'Erispoe.<ref> Annals de Saint-Bertin any 856 [http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ''El rei Carles va fer la pau amb el bretó Erispoe, ui va prometre a la filla d'aquest amb el seu fill Lluíss''], pàg. 159</ref> Erispoe va donar el "ducat" del Maine a Lluís, fill del rei, fins a la ruta que portava de París a Tours i va establir a aquest príncep per regnar sobre aquesta contrada. El matrimoni finalment no va tenir lloc i aquest fracàs fou potser una de les raons del descontentament que va portar al complot que va causar la mort d'Erispoe.

El seu regnat es va acabar el novembre del [[857]] amb el seu assassinat a l'altar de l'església de [[Talensac]],<ref>[http://books.google.fr/books?id=LLoGAAAAQAAJ&pg=PA828&dq=Erispo%C3%AB+Talensac&ei=RY4ES7-fLaCeygT6xe3nDA#v=onepage&q=&f=false ''Biographie de tous les Bretons qui se sont fait un nom'', per Prosper Jean Levot]</ref> on havia buscat asil, pel seu cosí Salaun o Salomó I de Bretanya, ajudat del bisbe Alcmar de Nantes. Salomó el va succeir.<ref>[[Annals de Saint-Bertin]]: any 857 [http://www.archive.org/stream/collectiondesm04guizuoft/collectiondesm04guizuoft_djvu.txt ''Hérispoé duc des Bretons, fou mort pels bretons Salaün i Almar després d'un temps enfrontats amb ell''], pàgs. 161, 162</ref>