Diferència entre revisions de la pàgina «Escola de Salamanca»

m
neteja i estandardització de codi
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Teologia ==
 
Al [[Renaixement]] la [[teologia]] estava en decadència front a l'[[humanisme]], amb l'[[escolàstica]] convertida en una metodologia buida i rutinària. La [[Universitat de Salamanca]] representà, a partir de Francisco de Vitoria, un auge de la teologia especialment com renaixement del tomisme, que influí en la vida cultural en general i en altres universitats europees. L'aportació fonamental de l'Escola de Salamanca a la teologia potser és l'apropament als problemes de la societat, que abans havien estat ignorats, a més de l'estudi de qüestions fins aleshores inèdites. Per això de vegades s'emprava el terme teologia positiva per destacar el seu caràcter pràctic front a la teologia escolàstica.
 
=== Moral ===
 
En una època en què la religió ho impregnava tot, analitzar la moralitat dels actes era l'estudi més pràctic i útil que es podia fer per servir a la societat. Per això les aportacions originals en dret i en economia de l'Escola de Salamanca no foren originàriament una altra cosa que anàlisis concretes dels desafiaments i dels problemes morals ocasionats a la societat per les noves situacions.
 
 
=== Existència del mal al món ===
 
Una idea revolucionària entre les desenvolupades pels de Salamanca és que es pot fer el mal tot i que es conegui Déu, i es pot fer el bé encara que no se'l conegui. És a dir, la moral no depèn de la divinitat. Això resultava especialment important per al tracte amb els pagans, atès que el fet que no fossin cristians no pressuposava que no fossin bons.
 
 
=== Polèmica ''De auxiliis'' ===
 
Aquesta polèmica apuntà, a finals del segle XVI, entre jesuïtes i dominics sobre la gràcia i la predestinació, ço és, com es pot conciliar el lliure albir amb l'omnipotència de Déu. El 1582 el jesuïta [[Prudencio de Montemayor]] i l'agustí [[Luis de León]] parlaren sobre la llibertat humana en un acte públic. El dominic [[Domingo Báñez]] considerà que li donaven un pes excessiu i que empraren uns termes que sonaven herètics, per la qual cosa els acusà a la [[Inquisició]] de [[pelagianisme]]. Aquesta doctrina realçava el lliure albir humà en detriment del pecat original i de la gràcia atorgada per Déu. El resultat d'aquesta escaramussa fou que Prudencio de Montemayor acabà apartat de l'ensenyament i a Luis de León se li prohibí defensar tals idees.
 
 
== Dret i justícia ==
 
La doctrina jurídica de l'Escola de Salamanca significà el final dels conceptes medievals del dret, amb la primera gran reivindicació de la llibertat, inusitada per a l'Europa de l'època. Els drets naturals de l'home passaren a ser, d'una manera o d'una altra, el centre d'atenció, tant els relatius al cos (dret a la vida, a la propietat) com a l'esperit (dret a la llibertat de pensament, a la dignitat).
 
=== Dret natural i drets humans ===
 
L'Escola de Salamanca reformulà el concepte de dret natural. Aquest sorgeix de la pròpia natura, i tot allò que existeixi segons l'ordre natural comparteix aquest dret. La conclusió òbvia és que, atès que tots els homes comparteixen la mateixa naturalesa també comparteixen els mateixos drets com el d'igualtat o de llibertat. Ja que l'home no viu aïllat sinó en societat, la llei natural no es limita a l'individu. Així doncs, per exemple, la justícia és un exemple de llei natural que es realitza dins de la societat. Per a [[Gabriel Vázquez]] actuar amb justícia és un deure dictat per la llei natural.
 
 
=== Dret de gents i dret internacional ===
 
[[Francisco de Vitoria]] fou potser el primer a desenvolupar una teoria sobre l'''[[ius gentium]]'' (dret de gents) que sens dubte pot qualificar-se de moderna. Extrapolà les seves idees d'un poder sobirà legítim sobre la societat a l'àmbit internacional, concloent que aquest àmbit també ha de regir-se per unes normes justes i respectuoses amb els drets de tothom. El [[bé comú]] de l'orbe és de categoria superior al bé de cada estat. Això significà que les relacions entre estats havien de passar d'estar justificades per la força a estar justificades pel dret i la justícia. Alguns historiadors han contradit la versió tradicional dels orígens del [[dret internacional]], que destaca la influència de ''[[De jure belli ac pacis]]'' d'[[Hugo Grocio]] i proposen Vitoria i, més endavant Suàrez, com precursors i, potencialment, fundadors del camp.<ref>Ex. gr. James Brown Scott, citado en Cavallar, ''The Rights of Strangers: theories of international hospitality, the global community, and political justice since Vitoria'', p. 164.</ref> D'altres, com Koskenniemi, han argüit que cap d'aquests pensadors humanistes ni escolàstics fundaren el dret internacional en el sentit modern posant, en canvi, els orígens en l'època posterior al 1870.<ref>Koskenniemi: ''International Law and raison d'état: Rethinking the Prehistory of International Law in Kingsbury & Strausmann, The Roman Foundations of the Law of Nations'', pp. 297-339.</ref>
 
 
== Vegeu també ==
* [[Retroversió de la sobirania dels pobles]]
 
== Referències ==
2.023.850

modificacions