Diferència entre revisions de la pàgina «Escumant»

7 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
==Classificació dels tensioactius==
 
Els agents tensioactius comparteixen una característica estructural: són '''molècules amfòteres''', és a dir, que consten de dues unitats, una '''hidròfoba''' (no soluble en aigua) i l'altra '''hidròfila''' (soluble en aigua). Generalment, les unitats hidròfobes són cadenes o anells d'[[hidrocarbur]]s o una mescla d'ambdós. Usualment, les unitats hidròfiles són grups polars tals com [[grup carboxil]], [[sulfat]] o sulfonat o, en tensioactius no iònics, diferents grups [[hidroxil]] o [[èter]]. Aquesta propietat ens permet entendre la seva disposició en [[dissolucio]]ns aquoses. Segons el comportament iònic en solució aquosa, els tensioactius es poden classificar en quatre grups:
* '''Catiònics:''' l'ió tensioactiu està carregat positivament en solució aquosa (p.e: sals de fosfoni)
 
==Propietats dels agents tensioactius==
 
[[Fitxer:Gràfica_tensió_superficial_en_funció_de_concentració_de_tensioactiu.jpg|A mesura que augmenta la concentració de tensioactiu, la tensió superficial disminueix, fins a assolir un punt mínim: CMC.]]
Observem a la corba que a mesura que augmenta la concentració de tensioactiu en la solució, la [[tensió superficial]] baixarà molt ràpidament. Aquesta brusca baixada en la tensió superficial afectarà en la tensió interfacial, en la [[conductivitat elèctrica]], etc. de la [[dissolució]].
* Escumant
* Altres propietats
 
==Poder escumant en sabons==
 
==Poder escumant en sabons==
[[Fitxer:Micelle scheme-en.svg|miniatura|Estructura d'una [[micel·la]]. Els caps polars estan en contacte amb l'aigua i les cues apolars repel·len l'aigua]]Els agents escumants estan molt presents, com ja hem dit anteriorment, en [[cosmètica]]. Els trobem, principalment, en '''sabons'''.
De forma general, la sal d'un [[àcid carboxílic]] és més soluble en aigua que el mateix [[àcid]]. Quan la part hidrocarbonada de l'àcid és molt gran en comparació amb el grup carboxilat, la part iònica de la molècula interacciona favorablement amb l'[[aigua]] i tendeix a dissoldre's, però la resta de la cadena no. Per [[forces de Van der Waals]], les cadenes hidrocaronades de molècules veïnes s'atrauen mútuament més del que ho estan per les molècules polars de l'aigua. Com ja s'ha comentat abans, l'estructura d'aquests compostos provoca una orientació particular de les seves molècules a la superfície de l'aigua: els caps polars estan encarats a l'aigua, mentre que les cues apolars sobresurten a l'[[aire]], evitant el contacte amb l'aigua. Les molècules que es troben a la superfície de l'aigua no presenten forces d'atracció cap a totes les direccions, només se senten atretes per les molècules de l'interior. La concentració de molècules en la superfície de l'aigua provoca que la seva [[tensió superficial]] disminueixi. Els compostos que presenten aquest comportament, són els tensioactius. Doncs bé, els sabons són un tipus de compost tensioactiu. Quan s'assoleix una concentració crítica de surfactant, la capa superficial es trenca en unitats més petites, en agrupacions d'ions anomenades [[micel·les]]. És, doncs, quan a causa d'una elevada concentració de tensioactiu, la tensió superficial disminueix.
 
==Problemes mediambientals a causa de l'excés d'escuma==
 
L'agent escumant pot resultar perjudicial per al [[medi ambient]] si tenim en compte que els escumants envolten les partícules, dificultant-ne la seva dilució. Un cas és el de l'oxigen. Si els agents escumants dificulten la dilució de l'[[oxigen]] de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] en l'aigua, la superfície de l'[[aigua]] en contacte amb l'aire serà abundant en greixos, tensioactius, etc.
 
==Exemples d'escumants==
 
{|class="sortable wikitable" width=95%|
|-
 
==Enllaços interns==
 
* [[àcid gras]]
* [[micel·la]]
2.195.665

modificacions