OpenID: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
Cap resum de modificació
Línia 40:
La segona opció és més popular al Web. Ara bé, també pot passar que un <code>checkid_immediate</code> acabi esdevenint un <code>checkid_setup</code> si l'operació no pot automatitzar-se.
 
En primer lloc, la part confident i el proveïdor (opcionalment) estableixen un [[secret compartit]] que la part confientconfident s'encarrega d'emmagatzemar. Si es fa servir <code>checkid_setup</code>, la part confident redirigeix el navegador web de l'usuari cap al proveïdor. A l'exemple, el navegador de la Griselda seria redirigit a <code>proveidor-openid.org</code> de manera que la Griselda es pogués autenticar contra el proveïdor.
 
El mètode d'autenticació pot variar, però normalment un proveïdor d'OpenID demana una contrasenya (i aleshores possiblement emmagatzema la sessió de l'usuari fent servir galetes, tal com fan molts llocs amb autenticació basa en contrasenya). En el cas que la Griselda no tingués una sessió activa en el <code>proveidor-openid.org</code>, aquest li sol·licitaria la seva contrasenya. Un cop tingués la sessió oberta, el servidor li preguntaria sobre la confiança que li ofereix <code>{{format ref}} http://exemple.cat/openid-retorn.php</code> (la pàgina designada per <code>exemple.cat</code> com a destí al qual l'usuari hauria de tornar després d'haver completat l'autenticació per rebre-hi els detalls de la seva identitat). Si la Griselda respon positivament, l'autenticació OpenID es considera reeixida i el navegador és redirigit a la pàgina de retorn indicada amb les credencials atorgades. Si la Griselda decideix no refiar-se del lloc de la part confident, el navegador també serà redirigit, però es notificarà el rebuig a la part confident, de manera que <code>exemple.cat</code> com a contrapartida es negarà a autenticar la Griselda.
Línia 57:
===URLs===
Hi ha dues formes d'obtenir un URL OpenID vàlid que pugui ser emprat per a registrar-se en tots els llocs que suportin OpenID.
# Fer servir un URL existent que l'usuari final controli (com el seu bloc o pàgina personal) i, si sap editar HTML, podrà inserir al codi les etiquetes OpenID escaients tot seguint les instruccions de les especificacions d'OpenID (http://openid.net/specs.bml). Emprant un subdomini, es pot aconseguir que l'OpenID de cadscúcadascú sigui més fàcil d'escriure, però no és imprescindible.
# Registrar l'identificador d'OpenID de l'usuari final en un proveïdor d'identitats. Aquests ofereixen la possibilitat de registrar URLs (habitualment, tercers nivells de domini) configurats de forma automàtica per ser emprats amb serveis d'autenticació OpenID.