Església tipus sala: diferència entre les revisions

 

Va ser desenvolupada durant el [[arquitectura gòtica|gòtic]] europeu, sobretot a Alemanya. Aquest tipus d'església tenia una llarga història en aquest país, com la catedral de Paderbon o l'església de Santa Maria de Greifswald a Santa Isabel de Marbourg, però va ser en els segles XIII i XIV quan es va fer més habitual.<ref>{{ref-llibre |cognom = Bialostock|nom = Jan|títol = L'art del segle XV de Parler a Durer|consulta = 25 setembre 2010|editorial = Istme|isbn =|pàgines =}}</ref> A Espanya s'hi va introduir a partir del [[segle XIV]], i tingué la seva màxima difusió a les zones mediterrànies del País Valencià, Catalunya i Balears.

L'esquema bàsic de les esglésies de planta de saló es caracteritza per tenir tres o cinc naus amb voltes de creueria, de similar alçària en totes les naus, en què la il·luminació es realitza a través de les naus laterals. Els espais interiors són amplis i diàfans, el que li atorga l'aspecte d'un gran saló, que permetia albergar gran quantitat de persones. La planta és de forma rectangular, en què el [[transsepte]] no és més ample que el conjunt de les naus.

 

 

== Referències ==

{{commonscat}}