Diferència entre revisions de la pàgina «Especiació»

3 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
 
== Especiació natural ==
 
Totes les formes d'especiació natural s'han produït en el curs de l'evolució, i encara és un tema de debat la relativa importància de cada mecanisme en la formació de la biodiversistat.<ref>{{ref-publicació|títol=Adaptive speciation: The role of natural selection in mechanisms of geographic and non-geographic speciation|autor=J.M. Baker|publicació=Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences|volum=36|any=2005|pàgines=303–326 | doi = 10.1016/j.shpsc.2005.03.005 <!--Retrieved from CrossRef by DOI bot-->}} [http://dx.doi.org/10.1016/j.shpsc.2005.03.005 disponible on line]</ref>
 
 
=== Especiació simpàtrica ===
 
Aquest tipus d'especiació es dóna entre espècies estretament relacionades que conviuen en una mateixa àrea de distribució i que s'especialitzen a ocupar diferents [[nínxol ecològic|nínxols]] dins el mateix entorn en què viuen. En aquests casos la [[selecció natural]] juga un rol crucial en la divergència de les poblacions. Aquest fenomen presenta encara controvèrsia tot i estar ben documentat en alguns casos, per exemple en els peixos d'aigua dolça de la [[família (taxonomia)|família]] dels [[Cichlidae|Cíclids]].
Els mecanismes de l'especiació simpàtrica poden ser:
 
== Especiació artificial ==
 
Artificialment s'han creat noves espècies a partir de la cria d'animals domestics, encara que les dades inicials i els mètodes d'iniciació de les noves espècies no estan clars. Per exemple, l'[[ovella]] domèstica es va crear per hibridació i jo no és possible la reproducció viable amb el [[mufló]], l'espècie de la qual descendeix.<ref>Hiendleder S., i cols. (2002) "Molecular analysis of wild and domestic sheep questions current nomenclature and provides evidence for domestication from two different subspecies" ''Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences'' '''269''':893-904</ref> Algun tipus de [[ramat]] domèstic, per altra banda, es pot considerar com a la mateixa espècie d'algunes varietats salvatges de [[guineus]], [[iac]], etc., ja que encara produeixen descendència fèrtil.<ref>Nowak, R. (1999) ''Walker's Mammals of the World'' 6th ed. (Baltimore: Johns Hopkins University Press)</ref>
 
2.317.227

modificacions