Krak dels Cavallers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 13:
|img_planta = Krak_des_chevaliers_-_plan.jpg
}}
El '''Crac dels Cavallers''' o '''Krak dels Cavallers''' —en [[àrab]] '''قلعة الحصن''', ''qalʿat al-Ḥiṣn'', literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament, '''حصن الأكراد''', ''ḥiṣn al-Akrād'', literalment
El nom català, ''Crac dels Cavallers'', és modern i deriva del nom que rebia la fortalesa en època franca o croada, '''Crac de l'Hospital''', en referència al fet que la fortalesa fou donada a l'[[orde de l'Hospital]]. El terme ''crac'' podria derivar de l'adaptació feta pels croats del nom àrab, ''akrad >'' ''crat'' (llatinitzat ''cratum''), i d'aquí ''crac'', però també podria ser que derivés del [[siríac]] ''karkā'',
L'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] o de l'Hospital va regir el castell del 1142 al 1271, data de la conquesta per part de [[Bàybars I]], soldà dels [[mameluc]]s. Aquesta conquesta va suposar la fi de 129 anys d'invencibilitat del castell, així com de la possessió cristiana d'aquest.
Línia 26:
[[Fitxer:krak des chevaliers - artist rendering.jpg|miniatura|El Krak dels Cavallers (reconstrucció)]]
El castell domina la [[plana d'El-Bukeia]] i forma part de la xarxa defensiva que recorria les fronteres dels antics estats llatins d'Orient i controlava la falla d'Homs, punt estratègic i cruïlla de rutes, que unien [[Homs]], a l'est, i [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] a la costa, així com [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], al nord, i [[Beirut]] al sud. És un dels castells croats més prestigiosos i millor conservats.
=== Antiguitat ===
L'Orient mitjà va ser sempre un punt de trobada entre civilitzacions. Hi varen créixer o passar els [[Babilònia|babilonis]], els [[egipcis]], els [[hitites]], els [[hebreus]], l'[[Imperi Romà]], els [[perses]], l'[[Imperi Romà d'Orient]], els [[àrabs]], els [[kurds]], els [[Llatins (edat mitjana)|francs]] i l'[[Imperi Otomà]]. Tots ells tenen la seva part en el castell.
La [[Batalla de Qadesh]] va oposar [[Ramsés II]] als hitites el 1214 aC, segurament va tenir lloc a [[Tell Nébi Mend]], a 50 km al sud-est del Krak, i es relata en baixos relleus de [[Luxor]]. S'hi veu una fortalesa erigida en les muntanyes. [[Cadeix (Síria)|Qadesh]] va anar perdent pes en profit d'[[Èmesa]], millor situada. Els [[Antiga Roma|romans]], en un primer moment, i després els [[romans d'Orient]] van construir diferents fortificacions per fer front als perses, que van ser la base i el model per als àrabs durant la conquesta del 634 al 639.
=== Conquesta arabomusulmana ===
Amb la conquesta [[omeia]], la fortificació adquireix més bellesa, es treu l'aspecte més militar d'època romana d'Orient per crear un veritable palau. Es van aprofitar la presa del riu [[Orontes]] i l'aqüeducte per a arreglar un jardí al mig del desert. Amb la presa del poder pels [[
Durant aquest període, arriben dos elements que canviaran el futur de la regió. De primer, el 909, els [[Califat fatimita|fatimites]] xiïtes s'oposen al poder
En segon lloc, els [[Imperi Seljúcida|seljúcides]], [[turcs]] islamitzats sunnites, originaris de les estepes de l'est del [[mar d'Aral]], es llancen a la conquesta de l'Orient Mitjà. Van conquerir Bagdad el 1071 i creen un califat que s'estén des de [[Turquia]] a [[Egipte]], fins a Pèrsia. Es reconstrueix el Krak com a petita fortalesa el 1031 sota les ordres dels
=== La primera croada ===
[[Fitxer:Krak des chavaliers plaine.jpg|miniatura|esquerra|Espai entre els dos recintes emmurallats]]
El gener del 1099, quan va arribar la [[Primera croada]], la guarnició turca fou vençuda per [[Ramon IV de Tolosa]], però la va abandonar, ja que el seu objectiu era [[Jerusalem]]. Els croats van intentar recuperar la fortalesa el 1102 i fou el regent d'Antioquia, [[Tancred de Galilea|Tancred d'Hauteville]], qui la va conquerir el 1110 i hi va instal·lar una guarnició franca sota l'autoritat del comte de Trípoli. El 1115, una ofensiva d'Arslan, l'emir d'[[Alep]], fou refusada.
Amb el pas dels anys, el Krak va anar tenint més importància, sobretot per la voluntat dels croats d'expandir-se cap a l'est, però el manteniment va provocar que [[Ramon II de Trípoli]] confiés la custòdia de la fortalesa a l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]] el 1142. A partir d'aquesta data, es comença a forjar el nom de ''Krak dels Cavallers''.
Línia 51:
=== La Segona croada ===
A partir de la segona meitat del segle XII, a continuació de la caiguda dels [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] i les victòries d'[[Imad-ad-Din Zengi]] sobre els croats, amb la pèrdua del [[comtat d'Edessa]] i de les taules, va comportar el setge de [[Damasc]] durant la [[Segona Croada|Segona croada]] i l'arribada al poder de [[Nur-ad-Din Mahmud|Nur-ad-Din]], que va establir una unitat dels àrabs contra la pressió croada i també sobre el Krak.
El 1157, es va produir un terratrèmol que va danyar el castell i el [[Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem|mestre de l'Hospital]] [[Raymond du Puy]] el va fer restaurar i engrandir gràcies al finançament del rei de Bohèmia. Aquesta fou la primera d'una sèrie de quatre fases de treballs que es van allargar durant un segle i mig ([[1144]]–[[1170]], [[1170]]–[[1202]], [[1250]]–[[1271]] i [[1271]]–[[1285]]).
El 1163, Nur
Hi va haver un segon terratrèmol el 1170, que va causar uns danys considerables, el Krak fou reconstruït i consolidat amb la inclusió de diversos elements d'arquitectura militar romana d'Orient.
Línia 65:
[[Fitxer:Krak_des_chevaliers_-_plan.jpg|miniatura|esquerra|Plànol del Krak dels Cavallers]]
Al principi del {{segle|XIII}}, es van reprendre els atacs, que foren rebutjats ([[1207]], [[1218]]) i, el [[1223]], la fortalesa va servir de punt de reunió a l'exèrcit croat per tal d'atacar [[
Durant la segona meitat del {{segle|XIII}}, mentre s'enfonsava tot el moviment croat, la guarnició de la fortalesa només incloïa 300 persones. Quan [[Bàybars I]] va esdevenir soldà dels [[mameluc]]s, el Krak va perdre els territoris on havia cobrat els tributs. Era una qüestió de temps que Bàybars ataqués la fortalesa, cosa que va passar el 1271. Va conquerir el primer recinte emmurallat i després va enviar una falsa missiva del Mestre templer per tal que es rendissin. D'aquesta manera, els hospitalers van negociar la rendició de la fortalesa a canvi de la seguretat que no serien morts i podrien retornar al seu país. Així, el 8 d'abril del 1271, el Krak passava a mans musulmanes definitivament.
Línia 72:
[[Fitxer:Krak westliche Ringmauern.jpg|miniatura|Espai entre els dos recintes emmurallats]]
Els mamelucs van usar i modificar el Krak i en van reformar el flanc sud amb un [[aqüeducte]] i un
El castell va servir a partir de llavors de residència per al governador de la zona. El 1859, l'expedició de [[Guillaume Rey]] va trobar el castell en estat excel·lent i el 1909 fou visitat per T. E. Lawrence. El 1920, el castell va passar al control del mandat francès i va permetre la restauració del monument; el primer que es va fer fou construir un poble, que encara existeix avui dia, per a tota la gent que vivia dins del castell i aprofitava els murs de les muralles per a les seves cases. Ara bé, la manca de finançament només va permetre una restauració i, a més, hi havia la competència dels castells de Marqab i de Saladí.
Línia 112:
== Paper estratègic ==
El Krak va jugar un paper fonamental en l'estratègia defensiva dels croats a Terra Santa. El rei [[Andreu II d'Hongria]] el va definir com
=== Defensa dels estats llatins ===
| |||