Revisió del 14:27, 8 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.534 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 17:33, 8 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.271 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Marginacion mexico02.JPG\|miniatura\|Habitatge en un assentament marginat de [[Nuevo León]], [[Mèxic]].]] En [[ciències socials]], la '''marginació''' o '''exclusió''' és un procés multidimensional, multifactorial i dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmic, jurídica, cultural, professional, polític o d'[[estatus social]] en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,. La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de [[discriminació]]-que deixen efectivament la [[classe social]] o [[grup social]] segregat al marge del funcionament [[social]] en algun aspecte- o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament. Per tant, l'exclusió social deriva en una marginació o allunyament respecte als drets ciutadans, generant tant una devaluació és estatus social com una estigmatització social. La marginació pot definir-se com [[segregació]] social, fins i tot en termes espacials o geogràfics,<sup>[[Exclusió social#cite%20note-1\|[1]]]</sup> encara que el terme [[segregació]] s'aplica més comunament per a plantejaments polítics de discriminació o intolerància de tipus racial ([[apartheid]]), sexual ([[sexisme]]), religiós (intolerància religiosa) o ideològic ([[repressió política]]). La marginació que comporta l'exclusió social respon a un patró de comportament generat des de la desigualtat social i que es manifesta en l'accés diferencial a béns i serveis, tangibles i intangibles, que la societat valora. Per això, encara que la pauperització econòmica i les disfuncionalitats dels Estats de Benestar solen situar-se com les principals causes d'exclusió social, aquest fenomen pot ser degut a molts altres fenòmens de desprestigi que escapen del marc institucional de la política, per situar-se a nivell de xarxes comunitàries i parentiu.

Exclusió social: diferència entre les revisions