Falange Española Tradicionalista y de las JONS: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#wikidata |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 9:
Aquells dirigents falangistes o carlins que es van oposar al Decret d'Unificació van ser destituïts dels seus càrrecs i en bastants casos empresonats, i fins a condemnats a mort, tal com va ocórrer amb el falangista [[Manuel Hedilla]] (cap nacional de FE de les JONS), finalment bandejat a [[Canàries]], o el carlista [[Manuel Fal Conde]] que va haver d'exiliar-se a [[Portugal]]. A partir del Decret d'Unificació molts consideren que Falange Española de las JONS ha desaparegut i es gestaran des de la clandestinitat petits moviments que afirmaran ser els autèntics posseïdors de la ideologia falangista, com FE-JONS Autèntica i [[Falange Española Independiente]].
Es van triar com a senyals d'identitat del nou partit una barreja dels uniformes i emblemes de [[Falange Española de las JONS]] (que havia crescut espectacularment a conseqüència de la incorporació dels anomenats ''camises noves'' des de febrer de [[1936]], que era una força minoritària) i de la [[Comunió Tradicionalista]] (el [[carlisme]]). El seu discurs polític expressava també la barreja d'elements [[ideologia|ideològics]] i retòrics feixistes, ultra[[nacionalisme|nacionalistes]], [[exèrcit|militaristes]], [[tradicionalisme|tradicionalistes]], [[conservador]]s, [[catòlic]]s (o [[nacionalcatolicisme|nacionalcatòlics]]), [[monàrquic]]s, etc. En 1939, només a la província de Barcelona sis mil catalans es van inscriure,
== Postguerra ==
Durant la postguerra articulà unitàriament la ideologia del nou règim a imatge i semblança del que havia fet a Itàlia Mussolini; fou l'element aglutinador dels sectors socials que feien costat al règim, actuà com a centre orgànic per a fornir quadres polítics al nou estat i creà els [[sindicats verticals]] com a aparells estatals que podien substituir qualsevol possibilitat d'organització dels treballadors. Fou organitzada d'una forma jeràrquica, sota la dependència del ''Jefe del Estado'', de qui depenen el secretari general, la Junta Política i el Consejo Nacional; i en ''jefaturas provinciales'' i ''jefaturas locales'' a les diferents circumscripcions territorials (municipis i províncies).
En 1949, FET de les JONS
== De la mort de Franco als nostres dies ==
| |||