Ladí: diferència entre les revisions

No s'ha de confondre el ladí amb el [[judeocastellà]], que els seus parlants anomenen ''ladino''; ni tampoc amb el [[mossàrab]], que, segons sembla, els seus parlants anomenaven també ''ladino''.

 

El ladí dolomític estricte, reivindicat conscientment pels parlants des d'antic i reconegut unànimement com a tal per la romanística, es parla en cinc valls contigües entre si (divuit municipis), les quals componen un bloc territorialment compacte on el ladí és la llengua autòctona: la '''Ladínia'''.

 

En conjunt, els parlants de ladí de les cinc valls superen els trenta mil, i hi constitueixen entorn del 80 % de la població total.

 

A partir de la dècada de 1970 Ladínia s'ha dotat d'una xarxa potent d'institucions lingüístico-culturals consagrades a l'estudi, tutela, valorització i promoció de la llengua i la cultura ladines. La majoria són d'àmbit provincial, però s'esforcen a mantenir una certa coordinació, de la qual, per exemple, sorgí la normativa unitària. Es tracta de les entitats següents, llistades per ordre cronològic:

 

* ''Servisc de Planificazion y Elaborazion di Lengaz Ladin (SPELL)'', entitat dedicada a la normativa i la terminologia panladines, així com a la planificació lingüística; fundada el 2004, s'hi coordinen pràcticament totes les entitats citades.

 

La normativització unitària del ladí dolomític és molt recent, però ha marcat un canvi de rasant decisiu en la història de la llengua, si més no potencialment.

Desgraciadament, l'aplicació de l'estàndard ha estat mínima. Les províncies no l'han adoptat encara; per exemple, el 2003 la de Bozen proclamà com a ladí normatiu les ortografies tradicionals (i localistes) del ''badiòt-mareo'' i del ''gherdëina'', separadament.

 

El reconeixement de la comunitat ladina i dels seus drets ha costat molt: ha calgut arrencar concessió a concessió mitjançant una dura lluita sociopolítica contra l'hostilitat de les autoritats de les diverses províncies, i també de les societats provincialment majoritàries. Per exemple, la introducció del ladí a l'escola provocà fortes campanyes de rebuig entre nacionalistes alemanys (en la postguerra) i italians (als anys seixanta i setanta), tot i que només afectava els municipis ladinòfons. La lluita ladina ha estat encapçalada i coordinada per la ''Union Generela di Ladins dla Dolomites'' d'ençà 1951.

 

Vejam, ara, la situació per províncies.

 

Els ladinòfons de la província de Bozen són els menys maltractats de tots i l'enveja de tots els altres compatriotes. La província de Bozen fou la primera institució pública a reconèixer formalment els ladins com a grup ètnic ("tercer grup ètnic", 1951), i el ladí com a llengua (segon estatut d'autonomia de la Regió, 1972). El 1989 esdevingué llengua de l'administració, tant a nivell provincial com municipal, en una mena de cooficialitat compartida amb alemany i italià.

 

El ladí s'introduí en la toponímia a partir dels anys cinquanta, moment en què també s'hi engegaren unes poques hores de ràdio, que anaren augmentant. S'hi afegirien emissions televisives en ladí a partir de 1979, regulars d'ençà 1988. Avui dia s'emeten en ladí, anualment, 352 hores de ràdio i 39 hores de televisió.

 

Durant dècades la província de Trento evità minuciosament d'aplicar els articles i mandats dels successius estatuts d'autonomia regionals en tot allò que feia als ladins. De fet, no hi entraren en vigor fins al 1990.

 

Finalment, el ladí hi esdevingué llengua de l'administració municipal a partir de 1994, en una mena de cooficialitat amb l'italià. La toponímia i la retolació són bilingües a tot Fascia. S'hi reben les emissions radiofòniques i televisives ja esmentades.

 

Els ladins inclosos a la regió administrativa del Vèneto, tots concentrats a la província de Belun, són els més infraprotegits. No tingueren un cert reconeixement oficial fins a la llei regional 73/1994, ''Promozione delle minoranze etniche e linguistiche del Veneto'', molt limitada quant a drets i mitjans.

 

S'hi ha normativitzat la toponímia de les regions ladines, incloent-hi les emergides recentment (vegeu més avall). S'hi admet el ladí a l'ensenyament, però només a títol voluntari, i pràcticament només a Anpezo i Fodom. En principi, no s'hi reben les emissions radiofòniques ni televisives en ladí.

 

Fins ací ens hem referit als ladins dolomítics estrictes: aquells que de sempre s'han sabut i autodessignat ladins, i la parla dels quals és una unitat lingüística inqüestionable, tant sociolingüísticament com des de l'anàlisi científica.

 

Als darrers anys, i a partir de la llei estatal 482/1999, la província de Belun ha acabat per reconèixer com a ladins fins a trenta-nou municipis;<ref>Avui trenta-vuit, per fusió dels dos de Zolt el 2016.</ref> no tan sols Anpezo i els dos de Fodom (Fodom i Col), sinó també La Ròcia i la totalitat de les comarques del Cadòr, Agort i Zolt. Amb aquestes dues darreres, el ladí ocuparia dos terços de la província.

 

La classificació interna dels dialectes, subdialectes i parlars ladins és molt complexa.

 

A Internet es desplega una ciberladínia notable.

 

 

Durant segles, els ladins dolomítics formaren part dels [[Imperi Habsburg|estats habsbúrgics]]; concretament, de la província del [[Tirol]]. N'hi hagué un intermedi durant el període napoleònic, en què tot el Tirol fou transferit a [[Baviera]], aliada de Napoleó. Els ladins se sumaren a la insurrecció patriòtica tirolesa d'[[Andreas Hofer]] (1809). El 1810, per primera vegada a la història, Ladínia fou trossejada administrativament, en ésser repartida entre Baviera i el [[Regne napoleònic d'Itàlia|Regne d'Itàlia]] napoleònic. El 1813 la derrota napoleònica a la zona permeté la restauració de l{{'}}''statu quo'' tradicional.

 

D'altra banda, la lluita contra la tripartició, i el diferend d'actitud del Tirol del Sud, han provocat múltiples campanyes per la integració de totes les valls ladines en aquella província: a Anpezo i Mareo el 1947, 1964, 1973, 1974, 1991 i 2007; a Fascia en 1972 i 1977; a Fodom el 1973 i 1991...

 

Fins a l'annexió italiana de 1919, les valls noneso-solandres (Non, Sol, Rabi, Péi) tingueren la mateixa experiència històrica que la Ladínia Central, però completament desvinculades d'aquesta per una àmplia cunya germanòfona. D'ençà d'Ascoli la romanística especula sobre llur possible ladinitat, que en les darreres dècades han començat a reivindicar activament, sense obtenir cap reconeixement oficial.

 

L'experiència històrica del municipi de La Ròcia i de les comarques del Cadòr/Cumelgu, Àgort i Zolt difereix substancialment de la resta dels ladins: tots aquests territoris formaren part històricament de la [[República de Venècia]]; tingueren una influència del vènet tan intensa com fou la de l'alemany sobre la resta dels ladins; i han seguit sempre la mateixa sort del [[Vèneto]], en què mai no han deixat d’estar enquadrats administrativament. Així, fou conjuntament amb el Vèneto que foren incorporats a l'Estat italià, el 1866. Llur desvetllament recentíssim, ja en el segle XXI, no sembla que tingui gaire complicitats a la Ladínia Central, on molts hi volen veure una maniobra de distracció promoguda per les autoritats vènetes amb voluntat italianista.

 

 

=== Frases comunes ===

==== Català ====

La guilla era novament afamada. Veié un corb posat en un pi amb un bocí de formatge al bec. Com el tastaria, pensà la guilla, i digué al corb: « Com ets bonic! Si el teu cant és tan bonic com el teu aspecte, llavors ets el més bell entre els ocells ».

 

== Vegeu també ==