Maria Aurèlia Capmany i Farnés: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m referència i epígrafs de l'article |
||
Línia 6:
| premis = [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] (1948)<br />[[Premi Sant Jordi de novel·la]] (1968)<br />[[Premi Creu de Sant Jordi]] (1982)<br />[[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil|Premi Crítica Serra d'Or]] (1983)
}}
'''Maria Aurèlia Capmany i Farnés''' ([[Barcelona]], [[3 d'agost]] de [[1918]] - [[2 d'octubre]] de [[1991]]) fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, [[feminista]] i [[antifranquista]].<ref name="dones">{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013|any=2008|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|lloc=Barcelona}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Maria Aurèlia Capmany i Farnés {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0014668.xml|consulta=2020-05-09}}</ref>
Va rebre el [[Premi Sant Jordi de novel·la]] el 1968 amb l'obra ''Un lloc entre els morts'' i el [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] el 1948 amb ''El cel no és transparent''. Fou presidenta del [[PEN català]] entre 1979 i 1983.
== Biografia ==
Néta de [[Sebastià Farnés]], intel·lectual autor de la ''Paremiologia catalana comparada'', i filla d'[[Aureli Capmany]], folklorista i col·laborador en revistes infantils, i de Maria Farnés Pagès, va passar la joventut al pis de la família, a tocar de la Rambla de Barcelona.
[[Fitxer:MAC JC.jpg|miniatura|esquerra|Maria Aurèlia Capmany als 3 anys, amb el seu germà Jordi.]]
Estudià a l'[[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya|Institut Escola de la Generalitat de Catalunya]] i es va llicenciar en
== Obra narrativa ==
Amb la seva primera novel·la, ''Necessitem morir'' (publicada el 1952), quedà finalista del [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Joanot Martorell]] de [[1947]], premi que va guanyar l'any següent amb ''El cel no és transparent''.
El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com ''Betúlia'', ''El gust de la pols'' i, sobretot, per ''Un lloc entre els morts'', [[Premi Sant Jordi de novel·la|Premi Sant Jordi]] del [[1968]]. L'any 1981 va rebre el [[Premi Ramon Fuster]], atorgat pel [[Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya]],<ref>{{ref-web|url=http://www.cdl.cat/premis|consulta=14 març 2014|títol=Premis|editor=Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya}}</ref> i el 1983 va guanyar el [[Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil]] amb ''El malefici de la reina d'Hongria''.
== Altres gèneres: teatre i assaig ==
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que, a més de la narrativa, es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
Linha 26 ⟶ 28:
Com a [[Assaig (literatura)|assagista]] sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona; el [[Feminisme als Països Catalans|feminisme català]] contemporani és deutor de la seva figura, que va ser pionera en aquests estudis amb llibres com ''La dona a Catalunya: consciència i situació'' (1966), ''El feminismo ibérico'' (1970), ''El feminisme a Catalunya'' (1973) i ''Dona i societat a la Catalunya actual (1978).''
== Activitat política ==
El mateix any, va participar en la [[Caputxinada]], una assemblea [[Oposició al franquisme|antifranquista]]. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries ''Pedra de toc'' (1 i 2), ''Mala memòria'', i ''Això era i no era''.
| |||