Aixot IV Bagratuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Leptictidium ha mogut Aixot Msaker a Aixot IV Bagratuní: És un epítet, no part del nom
És un epítet, no forma part del nom
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Aixot IV MsakerBagratuní''', (elconegut carnívor) ocom '''Aixot Qatj''' (el brau) o '''Aixot ICarnívor''', fou príncep d'[[Armènia]]. Era fill de [[Sembat III Bagratuní]], patrici i generalíssim d'Armènia fins al [[772]].
 
Després de la batalla de [[Bagrevand]] del [[772]] en la qual va morir el seu pare, va adquirir els territoris dels Mamikonian al Taron, que havien quedat sense príncep; després va comprar als [[Kamsarakan]] (amb la plata d'unes mines dels seu territori ancestral) el [[Xirak]] i [[Arxaruniq]], territoris en els que es va establir. Va establir la seva residència a [[Bagaran]] a la confluència del riu [[Akhurean]] amb l'[[Araxes]], abandonant la seva capital tradicional de [[Dariunq]]. A diferència de cap qaisita [[Djahap al-Qaisi|Djahap]] (també apareix com a Djahhaf) que s'oposava al califat i buscava la independència, Aixot va seguir una política d'entesa amb el califat, cosa que li va permetre adquirir alguns districtes sense oposició. A [[Xirak]] i [[Arxaruniq]] se li va oposar Djahap, però el va derrotar als dos llocs. Djahap, al no conseguir establir-se en cap districte de manera permanent, es va dedicar al saqueig i junt amb el seu fill Abd al-Azis ben Djahap van atacar i ocupar Dvin, que van saquejar.
Línia 10:
Per obtenir la bona voluntat dels Artsruní va donar la mà de la seva filla, Rhipsima, al príncep de Vaspurakan. A l'emir àrab d'[[Emirat d'Arzen|Arzen]], Musa ben Zorara, també li va donar la mà d'una altra filla o potser d'una néta.
 
El [[809]] l'emir àrab de [[Tbilisi]] a Geòrgia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagràtida de [[Klardjètia]] o Taoklardjètia, probablement dirigida per Adarnases (fill de [[Vasak Bagratuní]]) la seva submissió. Després del [[810]] Aixot BagrationBagratuní, fill d'Adarnases, fou reconegut pel califa com príncep de Geòrgia, i els romans d'Orient el van confirmar per la seva banda com a [[curopalata]] de [[Kartli]]. Això va reforçar l'altra branca bagràtida a Armènia.
 
El [[813]], enderrocat el califa [[Al-Amin]] per son germà [[Al-Mamun]], aquest va enviar al seu lloctinent [[Tahir ben Muhammad]] per portar al seu bàndol als caps d'Armènia. Les forces armènies de l'ostikan [[Xixak ibn Sulaiman]] (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però les forces de l'ostikan es van passar finalment al costat d'Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a Dvin que va ocupar. Va morir poc després i el va succeir el seu fill [[Abd al-Malik ben Djahap]], al que el califa va nomenar ostikan, però no va tardar en deposar-lo i llavors Abd al-Malik es va revoltar vers el 813 o [[814]] i va provar d'ocupar [[Bardaa]], feu dels partidaris d'Al-Mamun, però va fracassar i es va sotmetre a canvi de la seva seguretat.
Línia 18:
El seu germà Xapuh Bagratuní fou enviat contra Abd al-Malik i va saquejar la regió de Dvin, i quan tornava els àrabs van sortir de la ciutat per perseguir-lo, moment en què els àrabs de la ciutat es van revoltar. Segons l'historiador Vardan, Abd al-Malik fou mort pels rebels (després del [[820]]) però el mateix historiador en un altre paràgraf diu que la mort de l'emir fou obra del mateix Aixot Msaker.
 
El [[824]] Aixot i son germà Xapuh Bagratuní van atacar alel nou emir qaisita de Manazkert, [[Sevada al-Djahapi|Sevada]], i Ixapuh va morir a la batalla.
 
Durant el seu govern el clergue sirià Epikuros o Abuqara (conegut per Theodoricos Pugla), bisbe d'[[Harran]], va intentar moure el país cap a les doctrines del [[concili de Calcedònia]] però Abu Raita (conegut per Buret), patriarca [[jacobita]] de [[Tekrit]] va enviar a l'[[ardiaca]] Elian (conegut per Nanos) per defensar el [[monofisisme]], i finalment Epikuros fou expulsat.