Taron: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Toponímia
m Antroponímia
Línia 5:
El nom deriva de les [[muntanyes del Taure]]. La capital fou la ciutat de [[Mush]] (avui Muş) a la riba del [[Murad Su]]. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al [[Peris Su]] i al sud fins a les muntanyes de [[Sasun]] i [[Khoit]] (a l'est de Sasun) que el separaven del [[Aldzniq]] ([[Arzanene]]) que fou més tard l'[[emirat d'Arzen]]. A l'oest tenia Neferkert, modern [[Mayyafariquin]] (antiga [[Martiriòpolis]]) i [[Amida (Armènia)|Amida]] ([[Diyarbakir]]), i a l'est el [[Reixtunik]] (al sud del [[llac Van]]), el mateix llac i el [[Mardastan]]. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron històric, va passar als àrabs i a [[Emirat de Manazkert|Manazkert]] es va establir la [[dinastia qaisita]], que vers el [[900]] dominava també als emirs locals de [[Akhlat|Khelat]], [[Ardjesh]], [[Berkri]] i [[Naxçıvan |Nakhichevan]]. Hi havia possessions de [[nakharar]]s mamikonian i palauni i probablement alguna altra.<ref>{{Ref-llibre|títol=John Mamikonean's History of Tarōn|url=https://books.google.be/books/about/John_Mamikonean_s_History_of_Tar%C5%8Dn.html?id=PSJWAAAAYAAJ&redir_esc=y|editorial=Sources of the Armenian Tradition|data=1985|llengua=anglès|nom=Hovhan|cognom=Mamikoneank|edició=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
Aquest territori va formar part dels dominis del príncep [[Aixot IIV MsakerBagratuní]] i va correspondre al seu fill [[Bagrat I Bagratuni]] en el repartiment després del 826. A Bagrat I, fet presoner pels musulmans, va seguir el despotic govern del ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi que va provocar la rebel·lió de la regió el 852, sufocada per Bogha al-Khabir. A Bagrat el va poder succeir el [[858]] el seu fill [[Aixot de Taron]]. El [[863]] fou ocupat en part per Gurguèn de [[Mardastan]], però Aixot el va mantenir fins al [[878]] en què fou usurpat pel seu germà David Arqaik (casat amb Maria Artsruní príncesa de Vaspurakan), que el va conservar fins a la seva mort el [[895]].
 
El [[895]] va morir David i el poder va passar al seu nebot Gurguèn, fill d'Aixot de Taron, en circumstàncies poc clares, ja que Aixot fill de David, casat amb una néta del rei Aixot I el gran, filla de Shahpuh, també apareix com a príncep, però finalment es va exiliar i establir a Constantinoble.