Bogha al-Khabir: diferència entre les revisions

El [[852]] el Califa Al-Mutawakkil el va enviar a Armènia amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis. Es va instal·lar a [[Akhlat|Khelat]] d'eon va passar a [[Taron]] per fer presoners als fills de [[Bagrat I BagratuniBagratuní]], Ashot i David. A la regió va matar trenta mil persones. Va saquejar l'[[Apahuniq]], al nord del [[Llac Van]] mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el [[Reixtunik]]), els habitants del qual es van refugiar al [[Mokq]] on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Ashot de [[Vaspurakan]] es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill, el nen Grigor Derenik, i altres familiars, i foren enviats a [[Samarra]]. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats.

El príncep armeni de Katshen o [[Artsakh]] (a l'[[Aghuània]]), Abu Musa Isai, fill d'Aternerseh de Siunia (Aternerseh havia conquerit Artsakh vers [[828]] o [829] i des de llavors es va titular rei dels Aghuans), que havia rebut l'ordre de Bogha de sotmetre's, va decidir resistir davant l'exemple dels Tsanar. Bogha es va establir a [[Bardaa]], la vila que feia de capital quan Dvin estava en mans d'ostikans rebels. Els atacs de Bogha no van reeixir. Sembat I Ablabas li va recomanar coratge. Després d'un any de lluita sense èxit, va arribar l'ordre de Samarra (seu del Califa) de donar l'''aman'' (perdó) al príncep. Una vegada establerta la pau Abu Musa fou rebut amb honors, però se'l va obligar a viatjar a Samarra. També el seu pare Aternerseh fou fet presoner més tard. Per aquest temps Ashot BagratuniBagratuní (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perdó per a Gurguèn (fill d'Abubeldj) que va poder tornar de Sper a les seves terres ancestrals de Mardastan. Però a Vaspurakan els naturals del país, després del que havia passat amb els Tsanars, s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Artsruní, i Gurguèn en tornar va agafar la direcció de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar l'exèrcit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, victòria que de fet va alliberar d'àrabs el Vaspurakan, ja que Bogha va optar per reconèixer a Gurguèn com a príncep a canvi d'una submissió nominal. No va tardar a disputar-li el poder Grigor Artsruní, germà d'Ashot Artsruní, que havia fugit a Abkhàzia i havia tornat amb suport del curopalata bagràtida de Klardjètia i dels romans d'Orient. Gurguèn el va rebutjar i davant el perill àrab els dos cosins van fer les paus i es van repartir el país: Gurguèn el Reixtunik i Mardastan i Grigor la resta. Però Grigor va morir poc després i Gurguèn va recuperar el poder complet.

Avançat el [[855]] Bogha va tornar a Samarra. Allí estaven tots els prínceps armenis que havia derrotat: Bagrat I BagratuniBagratuní de Taron (y els seus fills Ashot i David), Sembat I Ablabas príncep de [[Bagaran]], Ashot Artsruní de Vaspurakan (amb el seu fill Grigor i el seu germà Gurguèn), els prínceps de Siunia Oriental Vasak i Ashot i els seus parents de Grigor i Felip, els prínceps de Siunia i Aghuània Aterneseh i Abu Musa Esai, el príncep Shal de [[Shake]], Hovhannes de [[Sasun]], Grigor Mamikonian de Bagrevand, Esteve Kun dels Sevordiq, Ketridj de Gardman i Nerseh de [[Garithaianik]]. Hovhannes de Sasun fou executat per haver matat al ostikan [[Yusuf ben Abu Said ben Marwazi]] ([[851]]-[[852]]). Esteve fou també executat per una venjança personal del califa. Els altres es van salvar mitjançant conversió a l'islam, menys Sembat Ablabas que no es va voler convertir i va ser retingut fins a la seva mort.