Revisió del 14:39, 27 feb 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.803 edits m Antroponímia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 15:30, 10 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.803 edits m Antroponímia Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 11: El [[871]], davant la inactivitat de l'emir [[Sadjida]] i ostikan d'Armènia, [[Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast]], els othmanides de [[Amiuk]] i l'emir de Manazkert i d'[[Apahuniq]], atacats pels armenis, van cridar al governador (emir) de Diyar Bakr, Isa ben Xaikh al Xaybani, que fou reconegut pel califa com ostikan d'Armènia ([[871]]). Isa va marxar contra Aixot Artsruni de [[Vaspurakan]] que estava assetjant Kokhpanik; Aixot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de [[Van]]. El cavalleresc Gurguèn príncep de [[Mardastan]] no va dubtar en unir les seves forces a les d'Aixot, que era el seu antic enemic, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep [[Artsruní]], Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar ostatges, Aixot fou deixat en pau. Isa es va traslladar a [[Bardaa]] a l'[[Azerbaidjan]] on va fixar la seva residència. Allí va posar al front a un lloctinent de nom Muhàmmad ibn Abd al-Wahib al-Tamimi al-Yamami (Yamaniq o Ememiq dels armenis). Quan va tornar a Armènia va veure que el poder real l’exercien els [[~~bagratuni~~bagratuní]] i els [[Artsruní]] i llavors el seu lloctinent a l'Azerbaidjan, Muhàmmad al-Yemení, es va revoltar a Bardaa. Durant un any Isa va tractar d'expulsar-lo de Bardaa sense èxit. Isa va obtenir el suport del rei d'Armènia però no fou suficient. Com que va passar el temps i Isa no aconseguia imposar-se (877-878) els feudals armenis van anar a la cort califal a demanar un altre governador i en concret van demanar a [[Muhàmmad ben Khalid]] que havia estat governador del [[858]] al [[862]]. El Califa ho va concedir ([[878]]). Isa va haver de marxar cap al [[Diyar Bakr]] ([[Amida (Armènia)\|Amida]]) sense poder recuperar l'Azerbaidjan. Nominalment fou governador d'Armènia fins a la seva mort el [[882]]/[[883]], però després del 878 només dominava el Diyar Bakr i el califa va nomenar un nou governador (i després un altre, ja sense cap poder a la regió). Vers el [[880]] va lluitar contra Ixak ibn Kundadjik, governador de Mossul i pretendent del govern de la [[Al-Jazira \|Djazira]] i [[Diyar Bakr]]. Ibn Kundadjik va haver d'enfrontar a un poderós moviment [[kharigita]] dirigit per un cap de nom Ixak ibn Ayyub de [[Nasibin]], amb suport del [[taghlibita]] Hamdan ibn Hamdun, però els va derrotar; llavors Ixak ibn Ayyub va demanar ajut a Isa d'Amida i al seu lloctinent l'emir Abu l-Maghra ibn Musa ibn Zurara d'Arzanene; la nova coalició va derrotar Ixak ibn Kundadjik que es va retirar cap a Mossul; el califa li va atorgar el govern de Mossul, [[Diyar Rabia]] i [[Armènia]]. Isa i Abu l-Maghra van decidir fer les paus amb Ibn Kundadjik al que van acordar pagar un tribut per les seves possessions. Inicialment el governador de Mossul va refusar, però davant de conflictes interns va acceptar.

Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní: diferència entre les revisions