Revisió del 15:36, 10 maig 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Antroponímia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 16:05, 10 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Coherència terminològica en el si d'un mateix article Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula geografia política}} '''Sper''' o '''Speri''' fou una [[senyoria]] armènia (vers {{segle\|IV}} a VI) i després [[principat]] armeni el [[837]]. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als [[Bagratuní]] dins del [[regne d'Armènia]] quedant en mans dels [[Imperi Romà d'Orient\|romans d'Orient]] amb la partició del país amb els [[perses]] el 387; el poder dels senyors feudals va ser abolit el 539, passant a ser part del territori ~~bizantí~~romà d'Orient la resta del {{segle\|VI}} i gran part del VII, i després va passar al califat a la part final del {{segle\|VII}} i tot el {{segle\|VIII}}. Al {{segle\|IX}}, any 837, es va formar un principat armeni de frontera inicialment sota protecció romana d'Orient, però després actuant pel seu compte; posteriorment va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia\|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria\|David III]]. Fou evacuada el [[1071]] després de la derrota grega a la [[batalla de Manazkert]]. El seu centre era la fortalesa d'Ispiri, actualment [[Ispir]]. == Història == Pel tractat del [[387]] entre l'[[Imperi Romà d'Orient]] i els perses [[sassànides]], la part occidental d'Armènia va quedar dins l'imperi en una frontera que anava entre [[Karin]] i Niphrkert-Mdzpin ([[Nisibin]]). Al seu torn l'Armènia occidental estava dividida en la part nord, capital Karin, anomenada Armènia Interior, que era part de l'Imperi des de l'annexió formal el [[391]], mentre la part sud comprenia cinc estats feudals semi-autonoms. Sper quedava dins la primera zona, al nord de Karin, sense que es pugui determinar amb certessa si ja hi tenien possessions els [[Bagratuní]] que eren una família important del regne tot i que les seves funcions hereditàries de ''thagadir'' (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) s'exercia a l'Armènia persa, i l'altra funció, ''[[aspet]]'' o cap de la cavalleria, era general del regne. En tot cas el càrrec de thagadir fou abolit el 428 quan es va suprimir la monarquia a Persarmènia. La situació social va variar poc, fora del temps de l'emperador [[Zenó]] (474-491) quan els prínceps feudals van donar suport a la revolta contra ell. El [[528]] [[Justinià I]] va fer les primeres reformes i la ''Armenia Interior'' (''Armenia Minor'' fou agrupada amb les altres zones (''Prima'' i ''Secunda'') i amb el [[Regió del Pont\|Pont]] per formar una zona militar única. Els regiments armenis van passar a formar part de les divisions imperials; les funcions militars dels governadors grecs i dels [[nakharars]] armenis foren abolides. El [[532]] es va signar la pau amb Pèrsia i les reformes van continuar: L'antiga Armènia Interior i l'Armènia Menor (''Armenia Minor'') van formar una província dividida en quatre unitats: ''Prima, Secunda, Tertia'' i ''Quarta''; el 536 moltes lleis i costums armènies foren liquidades, es va establir el dret d'herència de les dones a les propietats (amb l'objectiu de dividir els dominis dels ''[[nakharar]]s'' armenis i limitar els drets hereditaris dins els dominis privats). No hi ha dubte que els bagràtides ja tenien possessions importants a la zona en aquell temps si bé el seu centre d'activitat era la [[Persarmènia]]. Les restriccions a l'autoritat dels ''nakharars'' i l'increment de les taxes va provocar les primeres revoltes. Al districte de Karin hi dominava la darrera descendència dels [[Arshakuni]], descendents segurament dels [[arsàcides]], entre els quals Hovhan i el seu fill Artavan eren els més destacats. Tenien de veïns als Bagratuní de Sper i als Mamikonian de [[Taiq]]. Aquests tres ''nakharars'' van combinar forces per fomentar revoltes (537-539). El moviment es va iniciar a Sper amb l'assassinat del príncep Hamazasp Bagratuní de Sper pel procònsol romà d'Orient; les tres famílies van massacrar a tots els soldats grecs de l'Armènia Occidental i van expulsar tots els romans d'Orient de la regió; però l'exèrcit ~~bizantí~~romà d'Orient es va presentar amb moltes forces i va sufocar la revolta; molts ''nakharars'' armenis foren executats o exiliats; el càstig imperial fou tan dur que els caps armenis ja no van recuperar el poder militar en aquell territori. El [[591]] a més a més el poder ~~bizantí~~romà d'Orient es va estendre notablement a l'est quan el nou rei persa, imposat pels romans d'Orient, li va cedir la major part de l'antiga [[Persarmènia]], i encara que al cap de pocs anys els perses la van reconquerir, el 628 la pau assignava la major part d'Armènia a Bizanci. En aquests anys el segon fill de la família té dret a una part de l'herència i les senyories comencen a fraccionar-se. Les primeres incursions musulmanes serioses a la regió de Sper foren posteriors al 652, però de fet va caure en mans del califat trenta anys després, quan els romans d'Orient van deixar de defensar el país. Les regions del [[Taiq]], [[Gugarq]] i la conca del [[riu Fasis]] romanien encara en poder dels romans d'Orient igual que el [[Lazistan]] i el litoral del [[Pont Euxí]] ([[Mar Negra]]). La religió dels invasors es va difondre ràpidament, però quedaven illes cristianes a les regions muntanyoses al nord del riu [[Araxes]] fins a Sper, [[Kars]] i [[Artvin]], on els ''nakharars'' armenis defensaven els castells construïts en pics inaccessibles oferint refugi a la població rural de la zona en cas de problemes; en general doncs a la plana van dominar els musulmans però les muntanyes romanien cristianes i armeno-romanes d'Orient.

Sper: diferència entre les revisions