Escultura: diferència entre les revisions

A [[Mesopotàmia]], a causa de l'escassetat de [[pedrera|pedreres]], l'escultura es va realitzar fonamentalment amb [[argila]]; a les excavacions d'[[Ur]] ([[4000 aC]]) s'han trobat nombroses petites estàtues d'aquest material. Els [[art sumeri|sumeris]] van desenvolupar i difondre a altres civilitzacions l'ús del [[maó]], en el qual s'esculpia un relleu i després s'[[esmalt]]ava. Alguns exemples ben representatius són els que adornen els palaus, així com les superfícies sepulcrals perses del palau de [[Persèpolis]] i el ''[[Fris]] dels arquers'', una obra en maó esmaltat que hi ha al Palau Reial de [[Susa (Iran)|Susa]] ([[404 aC|404]]-[[359 aC]]).<ref name="Boz94">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.94-97</ref> A l'[[antic Egipte]] s'empraren materials més duradors, com la pedra. Els egipcis van arribar a realitzar escultures altament perfeccionades que van romandre inalterables durant molts segles.<ref name="Mid118">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.118</ref> Hi representaven divinitats, [[faraó|faraons]] i altres personatges importants; també realitzaren, però, petites peces de figures en les quals quedaven reflectits els treballs domèstics. Moltes d'aquestes obres s'han trobat a les cambres sepulcrals.

 

 

L'estatuària arcaica va ser principalment religiosa. Els temples es decoraven amb imatges dels déus, de les seves gestes i batalles, i les figures eren poc realistes. Les ''[[korai]]'' o ''[[koúroi]]'' no són retrats de persones concretes; als rostres se'ls posava un somriure fictici, un gest facial conegut en el món de l'art com «somriure arcaic». D'aquest període destaquen el ''[[Cap de Dipiló]]'', fragment d'una estàtua colossal de marbre del {{segle|VI|-|s}}, i el ''[[Cap de Rampin]]'' (c.[[560 aC]]) obra posterior que presenta un tractament més proper al naturalisme.<ref name="Bar90">[[#Bar87|Bozal 1987]]: pàg.90-92</ref> L'[[escultura grega]] assolí un elevat grau de perfecció, qualitat que venia impulsada per la recerca d'una millor expressió de la [[bellesa]] de la figura humana; arribaren a establir un [[Cànon estètic|cànon]] amb unes proporcions considerades "perfectes". Malauradament, l{{'}}''[[Auriga de Delfos]]'', la parella dels ''[[Guerrers de Riace]]'' junt amb la del ''[[Déu del cap Artemísion]]'' formen part de les poques escultures gregues en bronze que es conserven completes.<ref name="Boz1126">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.126-127</ref> Un dels artistes més significatius del període clàssic fou [[Praxíteles]], autor de l'''[[Hermes amb Dionís infant]]''. Durant el període hel·lènic s'observa que en la creació d'escultures hi ha una clara intenció d'intensificar el moviment i accentuar les emocions, tal com es pot observar al conjunt escultòric de ''[[Laocoont i els seus fills]]''.<ref name="Boz141">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.141</ref>