Col·lecció Labadie: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
La base de l'arxiu va ser la col·lecció de l'anarquista [[Joseph Labadie]] (1850-1933) que amb la seva esposa va recollir documents i llibres, hi comprès les seves pròpies escrits, sobre moviments socials des de l'any 1870 fins a la seva mort. Va rebre proposicions d'altres organismes, però va preferir donar-la a la Universitat de Michigan com va escriure a una carta a John R. Commons de la Universitat de Wisconsin per explicar la seva decisió: «[la meva col·lecció] ha d'anar cap a allà on més fa falta: una cavernícola reaccionària i conservadora com Michigan, a més de ser positivament grollera en algunes coses…»{{sfn|Herrada|2007|p=135}}
 
En el primer temps el fons va ser dipositat en un racó perdut sense gaire cura o inventari arquivístic. Cercadors hi havien accés sense control i probablement uns documents van desaparèixer. Des de 1924 l'anarquista [[Agnes Inglis]] (1909-1952) es va interessar per al fons, que va trobar encara embolicat en les caixes de cartró amb els quals Labadie l'havia enviat a Michigan. Com a voluntària va començar inventoriar-les i de mica en mica s'en va fer l'obra de sa vida, no només per a conservar, sinó per a eixamplar i continuar l'obra de Labadie.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Biography|url=https://quod.lib.umich.edu/cgi/f/findaid/findaid-idx?cc=sclead;c=sclead;idno=umich-scl-inglisa;didno=umich-scl-inglisa;view=text|consulta=2020-05-10|nom=Agnes|cognom=Inglis|llengua=anglès|editor=University of Michigan Digital Library|data=|obra=Agnes Inglis Papers 1909-1952}}</ref> Inglis va crear un catàleg de cartes ple de referències i notes biogràfiques i històriques sobre els individus, grups i esdeveniments dels moviments radicals.<ref name=":0" /> Quan Inglis va morir amb 82 anys el 1952, el cap de la biblioteca, Warner Rice, no va tenir la promesa i no va nomenar cap successor i la col·lecció va ser descurada sinó destrossada.<ref>{{Ref-llibre|títol=Object lessons & the formation of knowledge : the University of Michigan museums, libraries, & collections 1817-2017|url=https://www.worldcat.org/oclc/987796403|lloc=Ann Arbor|isbn=978-0-472-13027-6|cognom=Herrada|nom=Julie|edició=|llengua=anglès|data=2017|editorial=University of Michigan Press|pàgines=|capítol=Agnes Inglis (1870-1952) and the Birth of a Radical Archive|editor=Kerstin Barndt, Carla M Sinopoli (eds)}}</ref> El 1960, finalment, un nou conservador Edward Weber va parar l'hemorràgia, salvar i continuar l'obra d'Inglis.<ref>{{Ref-web|títol=Biography|url=https://quod.lib.umich.edu/s/sclead/umich-scl-weber?view=text|consulta=2020-05-10|nom=Edward C.|cognom=Weber|llengua=anglès|editor=University of Michigan Digital Library|data=|obra=Edward C. Weber Papers (1949-2006)}}</ref> Va obrir-la als moviments emancipadors nous: pacifisme, alliberament gai, feminisme, ecologia… Gràcies a la feina d'Inglis i de Weber, la col·lecció ha continuat, i amb mètodes nous, continua creixent. Ha esdevingut l'arxiu més consultat de la Llibreria de les Col·leccions Espercials de la universitat.{{Sfn|Herrada|2017|p=155}}
 
== Referències ==