Diferència entre revisions de la pàgina «Fets del Palau de la Música»

m
Bot elimina espais sobrants
m (neteja i estandardització de codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
La [[dictadura de Francisco Franco]] havia planejat una sèrie de concessions, patrocinades per l'alcalde barceloní [[Josep Maria de Porcioles]], per congraciar-se amb certs sectors de l'opinió pública catalana. Amb tal finalitat, havia anunciat la concessió d'una [[carta municipal]] a [[Barcelona]] (cosa que permetria certa autonomia municipal), la cessió del [[castell de Montjuïc]] al municipi, la compilació del [[codi civil català]] i la celebració oficial del centenari del poeta [[Joan Maragall]], tot això en el marc d'una visita del mateix [[Francisco Franco|Franco]] a Barcelona.
 
No obstant això, aquests gestos d'aparent obertura van ser posats en evidència quan es prohibí, en un concert que anava donar al Palau de la Música l'[[Orfeó Català]], la interpretació del ''[[Cant de la Senyera]]'', obra del mateix Maragall, amb el qual tradicionalment s'havien finalitzat les audicions corals; inicialment estava, previst al programa però fou exclosa uns dies abans pel governador civil de Barcelona [[Felipe Acedo Colunga]].<ref name="elpais" /> El sector més activista de l'organització [[Cristians Catalans]], moviment cultural catalanista sorgit el 1954, que havia dirigit un reeixit [[cas Galinsoga|boicot]] contra el director del diari ''[[La Vanguardia]]'' uns mesos abans, va organitzar una manifestació per a aquest concert que s'anava a celebrar el 19 de maig de 1960.
 
Tan sols iniciar-se l'acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el ''Cant de la Senyera'' i llançà unes octavetes titulades ''[[Us presentem el General Franco]]'' el text del qual havia escrit [[Jordi Pujol]]. Immediatament van començar les detencions. Jordi Pujol, de trenta anys, el qual no era present a l'acte, va ser alertat a les dues del matí perquè s'ocultés; tanmateix, la seva esposa [[Marta Ferrusola]] l'empenyé a no fer-ho. Pujol va ser sotmès a un consell de guerra que el va condemnar a set anys de presó, dels quals en va complir tres.<ref name=juliana>{{ref-llibre|cognom=Juliana |nom=Enric|enllaçautor=Enric Juliana |títol=España en el diván. De la euforia a la desorientación, retrato de una década decisiva (2004-2014) |any=2014 |editorial=RBA |lloc=Barcelona |isbn=978-84-9006-690-4|capítol= |pàgines=73 |cita=}}</ref>
972.411

modificacions