Folklore: diferència entre les revisions

Ràpidament, la iniciativa dels germans Grimm va ser imitada en tota Europa de l'Est i l'Oest i als països escandinaus. A partir del segle XIX s'emprèn la feina d'educar el poble en el seu propi folklore, que apareix amenaçat de desaparició sota els efectes de la modernitat i la urbanització. Les campanyes de difusió del folklore prenen la forma de veritable propaganda nacionalista, procurant essencialment fer ressaltar l'originalitat i singularitat pròpies del folklore de cada poble, permetent distingir-lo dels veïns i vincular-lo a qui, en el context d'instauració de les identitats nacionals, es designa com els seus avantpassats.

Encara que el folklore pot contenir elements [[religió|religiosos]] i [[mitologia|mitològics]], es preocupa també amb tradicions de vegades mundanes de la vida quotidiana. El folklore relaciona, amb freqüència, allò pràctic i allò esotèric en un mateix bloc narratiu. Ha estat sovint confós amb la mitologia, i viceversa, perquè s'ha assumit que qualsevol història figurativa que no pertany a les creences dominants de l'època no té el mateix estatus que les mencionades creences dominants. Per tant, la religió romana és qualificada de «mitologia» pels cristians. Així, tant la mitologia com el folklore s'han convertit en termes classificadors per a tots els relats figuratius que no es corresponen amb l'estructura de creences dominant.

De vegades el folklore és de naturalesa religiosa, com les històries del [[Mabinogion]] [[gal·lès]] o les de la [[poesia escàldica]] [[Islàndia|islandesa]]. Molts dels relats de la [[Llegenda àuria]] de [[Iacopo da Varazze]] també plasmen elements folklòrics en un context cristià: exemples de la mencionada mitologia cristiana són els temes desenvolupats al voltant de [[Sant Jordi]] o [[Sant Cristòfor]]. En aquest cas, el terme «folklore» s'usa en un sentit pejoratiu, és a dir, mentre les històries del rodamón Odín tenen un valor religiós per als nòrdics que van compondre les històries, perquè no encaixen en les creences cristianes, no són considerades «religioses» sinó «folklòriques» pels cristians.

* [[Manuel Milà i Fontanals]]