Maine: diferència entre les revisions

Amb una superfície de 86.027 [[quilòmetre quadrat|km²]], Maine és l'estat de major grandària de Nova Anglaterra. El territori es pot dividir en tres regions fisiogràfiques característiques: les terres baixes costaneres, les terres altes de Nova Anglaterra i les [[Muntanyes Blanques]]. Les terres baixes costaneres, que s'estenen a la vora de l'oceà Atlàntic, presenten un paisatge ondulat interromput per nombroses badies i estuaris. Els abruptes caps són els propis d'una costa glacera d'enfonsament que ha sofert el pes de vasts casquets de gel, depriminti ha deprimit la regió. La majoria de les illes costaneres constitueixen els cims de terres submergides. Un dels caps rocosos més espectaculars es correspon amb el promontori granític de la [[muntanya Cadillac]], al [[Mont Desert]], l'illa més gran de l'estat.

Les terres altes de Nova Anglaterra conformen la major part de Maine; d'una banda, un sector està caracteritzat per un paisatge brusc i muntanyós, i, dde l'altra banda, especialment en els voltants de Bangor i el comtat d'Aroostook, per planes. Tant les terres baixes costaneres com les terres altes de Nova Anglaterra s'assenten en gran manera sobre dures roques metamòrfiques.

Les principals elevacions de Maine es troben a la regió de les muntanyes Blanques, que s'estenen fins a Nou Hampshire i [[Vermont]]. Gran part de l'àrea està composta per resistent granit resistent, com el [[mont Katahdin]]. Les [[muntanyes Longfellow]] constitueixen la cadena orogràfica més important.

A Maine es distingeixen tres àrees climatològiques principals, que es corresponen amb la regió costanera, l'interior septentrional i l'interior meridional. La regió costanera s'estén uns 32 km cap a l'interior i gaudeix d'un clima marítim; aquí, la temperatura mitjana hivernal és molt més suau que a l'interior, mentre que en estiu és més fresca. La regió de l'interior septentrional, que ocupa prop del 60% de la superfície total de l'estat, té un clima continental, amb temperatures hivernals molt baixes i èpoques que permeten el desenvolupament de cultius inferiors als 100 dies. La regió interior meridional és la més càlida de Maine. Com en la major part de Nova Anglaterra, els tornados són poc freqüents a Maine, encara que, a vegades, els huracans que es formen a l'Atlàntic afecten a l'estat. Les abundants tempestes costaneres, conegudes como "del nord-est", porten amb ellesassociats forts vents i intenses precipitacions, de vegades en forma de neu, a aquesta part de l'estat.

Gairebé el 80% del territori de Maine està cobert de bosc; aproximadament dos terços estanes compostscomponen perde [[conífera|coníferes]], amb espècies com ara el pi blanc, el pi pitch, el pi de Noruega, l'[[avet balsàmic]], la [[tsuga]] i la [[picea]]. Entre les espècies arbòries de fusta noble, que s'utilitzen en la fabricació de mobles, hi ha el [[cirerer negre]] i el [[fresno blanc]]. Altres espècies abundants són el roure vermell i el blanc, així com el [[bedoll blanc]] i el [[bedoll groc|groc]]. En els comtats de [[Washington (Maine)|Washington]] i [[Hancock]], al sud-est, els [[gerd]]s creixen en els sòls arenosos. Els [[gerd vermell|gerds vermells]] es troben dispersos pels pantans. Les flors silvestres més comunes són l'[[Anemone]], el [[ranuncle]], la [[margaritamargarida]], el [[llorer de muntanya]], el [[rododendre]] i la [[Viola (gènere)|violeta]].

Igual que en altres estats de Nova Anglaterra, els minerals metàl·lics també han estat de gran importància a Maine, on existeixenhi ha jaciments limitats de mineral de ferro, manganès, coure, zinc, plata, or, platí i estany. Entre els minerals no metàl·lics ess'hi troba sorra i grava, turbatorba, granit, quars, mica, feldespat, grafit i pedres semiprecioses.

Maine es regeix per una Constitució que va entrar en vigor en l'any 1820, quan es va incorporar a la Unió. Tant el cap de l'executiu com el governador són triats democràticament per un període de quatre anys. El governador pot servir en el càrrec per més de dos mandats, però no consecutius. A nivell nacional, l'estat nomena dos senadors i dos representants per al Congrés dels Estats Units.