Revisió del 12:10, 9 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 11:56, 11 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.423 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 37: ==Cinètica== Els processos fotoquímics s'inicien per absorció de la radiació. En un procés primari, els productes es formen a partir de l'estat excitat d'un reactiu ('''[[fluorescència]]'''). En un procés secundari s'originen a partir dels intermedis que es formen directament de l'estat excitat d'un dels reactius ('''[[fotosíntesi]]'''). Veiem que és important considerar l'escala de temps de la formació i caiguda dels estats excitats. Les velocitats de desactivació de l'estat excitat per mitjà dels processos radiants, no radiants i químics determinen el rendiment del producte en una reacció fotoquímica ([[rendiment quàntic]]). == Aplicacions == La fotoquímica està involucrada en molts processos de diferents caires. Per exemple en moltes polimeritzacions es duen a terme a partir d'una fotoionització on es produeix '''[[radicals lliures]]''' o les conegudes cuques de llum que tenen un enzim a l'abdomen que catalitza la reacció i duen a terme la '''[[bioluminescència]]'''. Però n’hi ha de més conegudes. Una proporció de la radiació solar de longituds inferiors de 400 nm i per sobre de 1000 nm és absorbida per gasos atmosfèrics com l'ozó i l'oxigen que absorbeixen la llum ultraviolada o com el diòxid de carboni i l'aigua que absorbeixen la radiació infraroja. Per aquest fenomen, les plantes, algues i algunes espècies bacterianes han evolucionat aparells fosfosintètics que capten la radiació visible i infraroja propera. A partir de la l'energia solar de radiació de 400-700 nm aproximadament duen a terme la '''[[fotosíntesi]]''' convertint el diòxid de carboni i l'aigua en glucosa i oxigen. Però no només les plantes utilitzen l'energia solar, els humans la utilitzem també per la formació de vitamina D. En medicina, en la teràpia fotodinàmica (PDT), s'utilitza la radiació làser. Aquesta radiació és absorbida per un fàrmac que en el seu estat de triplet excitat fotosensibilitza la formació d'un estat singlet excitat de l'oxigen. Aquest singlet de l'oxigen és un oxidant agressiu capaç de convertir grups C-H en C-OH. Són molècules molt reactives i destrueixen components cel·lulars. La fotoquímica també és molt important en la química de l’'''[[Ozó#Ozó estratosfèric\|ozó estratosfèric]]'''. '''[[Ozó#Mecanisme de Chapman\|El model de Chapman]]''' explica la formació i destrucció de l'ozó. El mecanisme demostra que l'absorció de la radiació per l'oxigen i l'ozó durant el dia condueix a la producció de O reactius que participen en reaccions exotèrmiques que són responsables de l'escalfament de l'estratosfera. Aquest model però no té en compte la contribució de traces d'altres espècies que contribueixen a l'augment catalític en l'etapa de terminació. Un exemple d'aquestes espècies són H, OH, NO o Cl que estan involucrats en la formació del '''[[Boirum#Tipus de boirum\|smog fotoquímic]]'''.

Fotoquímica: diferència entre les revisions