Egon Schiele: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
reverteixo
Línia 14:
Les principals obres d'Egon Schiele es conserven a Viena, distribuïdes entre l'[[Österreichische Galerie Belvedere]] i el [[Museu Leopold]] inaugurat l'any 2001, que és el que en conserva el més gran nombre d'obres.
 
== BIOGRAFIABiografia ==
[[Fitxer:Schiele - Selbstbildnis nach Rechts.jpg|miniatura|esquerra| Autoretrat (1907)]]
=== Primers anys ===
El seu pare, Adolf Eugen Schiele cap de escarola, era cap d'estació i procedia del nord [[Alemanya|d'Alemanya]]; la seva mare, Marie —Soukoup de soltera—, era originària de [[Krumau]] (actualment [[Český Krumlov]]), a [[Bohèmia]]; tenia tres germanes: Elvira, Melanie i Gertrud. El [[1905]] el seu pare mor i el jove Schiele és enviat a casa d'un oncle, Leopold Czihaczek, el qual després d'haver-lo temptat inútilment perquè es dediqués als [[Ferrocarril|ferrocarrils]], descobreix el seu talent artístic, segurament per les peticions de suport sol·licitades per la mare de Schiele, per aconseguir que el tutor es fes càrrec de la manutenció durant els seus estudis a Viena. Ja en aquesta època, va començar a pintar, especialment [[Autorretrat|autoretrats]].{{sfn|Steiner|1992|p=94}}
 
En els seus primers treballs infantils, la influència de la seva família ferroviària es fa evident en els seus dibuixos de trens i més tard, en alguns dels seus paisatges on les formes semblen sorgir d'una successió d'imatges observades a través de les finestretes d'un tren. Se sap que durant la seva estada a Viena moltes vegades prenia el tren fins a [[Bregenz]] i feia el camí de tornada amb el següent, sense haver-se'n aturat a visitar la ciutat.{{sfn|Steiner|1992|p=21}} Estant invitat a casa del crític d'art Arthur Roessler, va tenir aquest, un dia, l'ocasió de veure una escena que va descriure així:{{cita|Schiele estava assegut enmig de l'estança sobre el terra nu, fent que al seu entorn circulés un petit i graciós tren de joguina accionat per un ressort... Per molt sorprenent que fos l'escena del jove seriosament ocupat amb la joguina, molt més desconcertant encara era el fantàstic virtuosisme amb el qual aquell jugador reproduïa els múltiples tons del xiulet del vapor, els xiulets dels senyals, el sotragueig de les rodes, els cops dels rails, el grinyolar dels eixos i l'agut crit de l'acer en frenar... Resultava sorprenent tot el que Schiele estava executant. Amb allò hagués pogut actuar en qualsevol escenari de varietats.{{sfn|Roessler|1948|pp=32 i ss}}||}}
Línia 25:
|-
|[[Fitxer:Schiele - Stehendes Mädchen mit kariertem Tuch.jpg|140px|''Noia dreta amb teixit de quadres'' (1910, Schiele.]]
|[[Fitxer: Klimt-Salome.jpg|80 px|''Judit II (Salomé)'' (1901), Klimt.]]
|-
| colspan="1" style="background:#ECECEC;"|<center>{{mida|85%|''Noia dreta amb teixit de quadres'' (1910), Schiele }}</center>