Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions

Alguns autors dels EUA creuen que fer una classificació general de les deformitats mandibulars basada en les seves característiques geomètriques simplificaria la del vigent [[ICD-10]]-CM de 2015.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gateno J, Alfi D, Xia JJ, Teichgraeber JF |títol= A Geometric Classification of Jaw Deformities |pàgines=pp: S26-S31|volum= 2015 Des; 73 (Supl 12) |publicació= J Oral Maxillofac Surg |pmid= 26608152 |pmc= 4666701 |doi= 10.1016/j.joms.2015.05.019 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4666701/ | llengua= anglès | consulta= 19 abril 2019|}}</ref>

Les lesions [[tumor]]als -[[Tumor benigne|benigne]]s o [[Tumor maligne|malignes]]- i [[Quist|quístiques]] que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen [[Dent humana|dental]]) o no odontogèniques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A |títol= Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible |publicació= Radiographics |pàgines=pp: 1751-1768. {{ISSN|1527-1323}} |volum= 2006 Nov-Des; 26 (6) |pmid= 17102048 |doi= 10.1148/rg.266055189 |issn= 1527-1323 |url= https://pubs.rsna.org/doi/10.1148/rg.266055189 | llengua= anglès | consulta= 31 agost 2018|}}</ref> Entre els tumors odontogènics que sorgeixen amb més freqüència al maxil·lar inferior es destacable l'ameloblastoma epitelial, una lesió quística expansiva amb diverses variants histològiques que erosiona la cortical òssia -sobre tot de les branques mandibulars- i que en alguns casos pot mostrar una important agressivitat local.<ref>{{ref-publicació|cognom= Valls, A; Montané, E; Bescós, C; Saez, M, ''et al'' |títol= Manejo quirúrgico del ameloblastoma |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 98-104|volum= 2012 Jul-Set; 34 (3) |pmid=|doi= 10.1016/j.maxilo.2012.02.001 |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/maxi/v34n3/original1.pdf | llengua= castellà | consulta= 15 gener 2019|}}</ref> Els mixomes o fibromixomes odontogènics mandibulars són [[Neoplàsia benigne|neoplàsies benignes]], ocasionalment invasives, que sorgeixen amb certa freqüència als sectors posteriors del maxil·lar inferior.<ref>{{ref-publicació|cognom= Capote Moreno, A; González García, R; Rodríguez Campo, FJ; Naval Gías, L, ''et al'' |títol= Mixoma odontogénico mandibular |pàgines=pp: 371-373|volum= 2003 Nov-Des; 25 (6) |publicació= Rev Esp Cir Oral Maxilofac |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582003000600007 | llengua= castellà | consulta= 2 juny 2019|}}</ref> El cementoblastoma benigne és una rara neoplàsia odontogènica d'estirp [[Mesènquima|ectomesenquimal]] que forma una massa mineralitzada adherida a l'àpex de l'arrel d'un molar o premolar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma, N |títol= Benign cementoblastoma: A rare case report with review of literature |publicació= Contemp Clin Dent |pàgines=pp: 92-94|volum= 2014 Gen; 5 (1) |pmid= 24808704 |pmc= 4012127 |doi= 10.4103/0976-237X.128679 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4012127/ | llengua= anglès | consulta= 4 juliol 2019|}}</ref> El quist aneurismàtic és una lesió òssia fibrodisplàstica reactiva que representa el 0,5% dels quists mandibulars i el 1,5% dels quists maxil·lars no odontogènics no-epitelials. Té un subtipus sòlid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Saldaña Rodríguez, M; García Reija, MF; García-Montesinos Perea, B; Mayorga Fernández, M; Saiz Bustillo, RC |títol= Quiste óseo aneurismático mandibular de tipo solido |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 78–82|volum= 2013 Abr-Jun; 35 (2) |doi= 10.1016/j.maxilo.2011.08.008 |issn= 2173-9161 |url= http://scielo.isciii.es/pdf/maxi/v35n2/caso2.pdf | llengua= castellà | consulta= 29 abril 2019|}}</ref> Els leiomiomes intraossis mandibulars són tumors que es veuen de forma molt inhabitual, sent poc més d'una vintena de casos els descrits a hores d'ara en la literatura especialitzada.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dutt KC, Bindra S, Awana M, Talwar M, Lehl G |títol= Intraosseous Leiomyoma of the Mandible: A Case Report of the Rare Entity and Review of Literature |publicació= J Maxillofac Oral Surg |pàgines=pp: 145-151|volum= 2017 Jun; 16 (2) |pmid= 28439152 |pmc= 5385679 |doi= 10.1007/s12663-016-0934-2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5385679/ | llengua= anglès | consulta= 6 juliol 2019|}}</ref> L'ameloblastoma desmoplàstic té tendència a aparèixer a la regió anterior de la mandíbula, pot produir canvis d'osteogènesi reactiva i mostra un patró radiològic mixt lúcid-opac que fa difícil diferenciar-lo d'un odontoameloblastoma<ref>{{ref-publicació|cognom= Martín-Granizo López R, López García-Asenjo J, de Pedro Marina M, Domínguez Cuadrado L |títol= Odontoameloblastoma: Descripción de un caso y revisión de la literatura |pàgines=pp: 340-394|volum= 2004 Ag-Oct; 9 (4) |publicació= Med Oral |issn= 1698-4447 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1698-44472004000400011 | llengua= castellà | consulta= 20 abril 2019|}}</ref> o d'un tumor [[Adenoma|adenomatós]] odontogènic.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sharma Lamichhane N, Liu Q, Sun H, Zhang W |títol= A case report on desmoplastic ameloblastoma of anterior mandible |pàgines=pp: 171|volum= 2016 Mar 16; 9 |publicació= BMC Res Notes |pmid= 26984790 |pmc= 4793556 |doi= 10.1186/s13104-016-1961-2 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4793556/ | llengua= anglès | consulta= 20 abril 2019|}}</ref> Els [[Sarcoma|sarcomes]] mandibulars són poc freqüents, acostumen a presentar-se inicialment en forma d'una tumoració indolora i tenen diferents patrons [[Histopatologia|histopatològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Gutiérrez Santamaría, J; Bescós Atín, S; Pamias Romero, J; Bordonaba Leiva, S; ''et al'' |títol= Sarcomas mandibulares: experiencia quirúrgica en los últimos 10 años |pàgines=pp: 105–110 |volum= 2012 Jul-Set; 34 (3) |publicació= Rev Esp Cir Oral Maxilofac |issn= 1130-0558 |doi= 10.1016/j.maxilo.2012.01.006 |url= https://www.researchgate.net/publication/257498805_Sarcomas_mandibulares_experiencia_quirurgica_en_los_ultimos_10_anos | llengua= castellà | consulta= 27 abril 2019|}}</ref>

Els quists odontogènics d'origen inflamatori més comuns als maxil·lars són els radiculars. Quan es localitzen a la mandíbula i tenen un diàmetre important poden ser causa de fractures patològiques (una fractura patològica de la mandíbula es defineix com una fractura provocada per una patologia òssia prèvia, sent la seva [[incidència]] inferior al 2% de totes las fractures facials).<ref>{{ref-publicació|cognom= Xiao X1,2, Dai JW, Li Z, Zhang W |títol= Pathological fracture of the mandible caused by radicular cyst: A case report and literature review |pàgines=pp: e13529|volum= 2018 Des; 97 (50) |publicació= Medicine (Baltimore) |pmid= 30558010 |pmc= 6319864 |doi= 10.1097/MD.0000000000013529 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6319864/ | llengua= anglès | consulta= 21 juny 2019|}}</ref>

El ''torus'' mandibular és un creixement ossi benigne solitari o bilateral que apareix a la superfície lingual de la mandíbula, generalment a prop de les [[dents canines]] o de les premolars. No sempre és simptomàtic, però pot ocasionar dolor, sagnat esporàdic, petites ulceracions, dificultat per mastegar si té una mida molt considerable o problemes a l'hora d'implantar una [[pròtesi]] dental. Es creu que la predisposició genètica és la causa determinant d'aquesta condició.<ref>{{ref-publicació|cognom= Badireddi S, Boddu NJ |títol= Mandibular tori |pàgines=pp: e8|volum= 2014 Gen 30; 370 (5) |publicació= N Engl J Med |pmid= 24476452 |issn= 1533-4406 |doi= 10.1056/NEJMicm1308354 |url= https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJMicm1308354?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori:rid:crossref.org&rfr_dat=cr_pub%3dwww.ncbi.nlm.nih.gov | llengua= anglès | consulta= 16 abril 2019|}}</ref>

El defecte de Stafne (també anomenat quist ossi latent o estàtic, cavitat òssia mandibular lingual i concavitat òssia [[idiopàtic]]a de la mandíbula) és una anomalia singular del maxil·lar inferior, asimptomàtica i que per regla general no necessita tractament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sánchez Burgos, R; Navarro Cuéllar, I; del Castillo Pardo de Vera, Jl; Morán Soto, MJ; Burgueño García, M |títol= Cavidad ósea idiopática de Stafne. Diagnóstico y manejo |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 96-98 |volum= 2011 Abr-Jun; 33 (2) |issn= 2173-9161 |doi= 10.1016/S1130-0558(11)70020-X |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582011000200010 | llengua= castellà | consulta= 13 febrer 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Taysi M, Ozden C, Cankaya B, Olgac V, Yıldırım S |títol= Stafne bone defect in the anterior mandible |pàgines=pp: 20140075|volum= 2014 Oct; 43 (7) |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pmid= 24959707 |pmc= 4170848 |doi= 10.1259/dmfr.20140075 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4170848/ | llengua= anglès | consulta= 12 maig 2020|}}</ref> Consisteix en una depressió còncava radiolúcida en la zona posterior de la superfície lingual de la mandíbula, de vegades recoberta per l'os i quasi sempre amb teixit [[Glàndula salival|glandular salival]] en el seu interior. Té una [[prevalença]] estimada que oscil·la entre el 0,10 i el 0,48% i s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Deng, F; Gaillard, F; ''et al'' |títol= Stafne cyst |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 5|volum= 2018; Jul |url= https://radiopaedia.org/articles/stafne-cyst | llengua= anglès | consulta= 18 abril 2019|}}</ref> La major part dels especialistes classifiquen aquest defecte com un pseudoquist, ja que el seu contingut no és líquid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hisatomi M, Munhoz L, Asaumi J, Arita ES |títol= Stafne bone defects radiographic features in panoramic radiographs: Assessment of 91 cases |publicació= Med Oral Patol Oral Cir Bucal |pàgines=pp: e12-e19|volum= 2019 Gen 1; 24 (1) |doi= 10.4317/medoral.22592 |pmid= 30573717 |pmc= 6344010 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6344010/ | llengua= anglès | consulta= 13 febrer 2019|}}</ref>

Una de les afeccions mandibulars més comunes és la [[luxació]] espontània.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wajdowicz, MN |títol= Mandibular Dislocation |publicació= MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp |pàgines=pàgs: 3|volum= 2017; Oct |issn=|url= https://www.msdmanuals.com/professional/dental-disorders/dental-emergencies/mandibular-dislocation | llengua= anglès | consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> Té una variant poc freqüent, la luxació crònica recurrent, habitualment provocada per laxitud dels lligaments laterals i/o degeneració capsular de l'articulació temporomandibular amb la subsegüent [[Hiperlaxitud articular |hipermobilitat]] d'aquesta, un trastorn que s'agreuja amb els moviments masticatoris<ref>{{ref-publicació|cognom= Tenorio Carrasco, M; Tenorio Cordero, R; Olaya Bohórquez, D; Jumbo Caiza, N |títol= Luxación recidivante de la articulación témporo-mandibular, reporte de caso |publicació= Rev Med FCM-UCSG |pàgines=pp: 195-199|volum= 2014; 18 (3) |issn= 1390-0218 |url= http://editorial.ucsg.edu.ec/ojs-medicina/index.php/ucsg-medicina/article/view/616/559 | llengua= castellà | consulta= 21 setembre 2018|}}</ref> i que es veu predominantment en persones grans. Alguns pacients geriàtrics poden necessitar ortesis específiques per prevenir les luxacions.<ref>{{ref-publicació|cognom= Chhabra S, Chhabra N, Gupta P Jr |títol= Recurrent Mandibular Dislocation in Geriatric Patients: Treatment and Prevention by a Simple and Non-invasive Technique |publicació= J Maxillofac Oral Surg |pàgines=pp: 231–234|volum= 2015 Mar; 14 (Supl 1) |pmid= 25838702 |pmc= 4379240 |doi= 10.1007/s12663-012-0454-7 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4379240/ | llengua= anglès | consulta= 4 novembre 2018|}}</ref>

Un [[Reacció adversa|efecte advers]] inusual de certs medicaments, com ara els bifosfonats,<ref>{{ref-publicació|cognom= Echeveste Inzagaray, JM; Martínez Morentin, M |títol= Osteonecrosis mandibular relacionada con la toma de bifosfonatos por vía oral: a propósito de un caso |publicació= Medicina de Familia. SEMERGEN |pàgines=pp: 430-432. {{ISSN|1138-3593}} |volum= 2011 Oct; 37 (8) |pmid=|issn= 1138-3593|doi= 10.1016/j.semerg.2011.04.007 |url= http://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-articulo-osteonecrosis-mandibular-relacionada-con-toma-S1138359311001778 | llengua= castellà | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> el [[bevacizumab]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Katsenos S, Christophylakis C, Psathakis K |títol= Osteonecrosis mandibular en un paciente con cáncer de pulmón no microcítico avanzado tratado con bevacizumab |publicació= Arch Bronconeumol |pàgines=pp: 218-219|volum= 2012 Jun; 48 (6) |pmid= 22429334 |issn= 1579-2129 |doi= 10.1016/j.arbres.2012.01.007 |url= https://www.archbronconeumol.org/es-osteonecrosis-mandibular-un-paciente-con-articulo-S0300289612000610 | llengua= castellà | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> o el denosumab,<ref>{{ref-publicació|cognom= Olate S, Uribe F, Martinez F, Almeida A, Unibazo A |títol= Osteonecrosis of the jaw in patient with denosumab therapy |publicació= Int J Clin Exp Med |pàgines=pp: 3707-3709|volum= 2014 Oct 15; 7 (10) |pmid= 25419421 |pmc= 4238486 |issn= 1940-5901 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4238486/ | llengua= anglès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> és l'[[osteonecrosi]] de la mandíbula. Es creu que aquesta greu i selectiva complicació medicamentosa òssia està relacionada amb diversos factors genètics, ara per ara no identificats amb claredat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yang G, Singh S, Chen Y, Hamadeh IS, ''et al'' |títol= Pharmacogenomics of osteonecrosis of the jaw |publicació= Bone |pàgines=pp: 75-82|volum= 2019 Jul; 124 |pmid= 31022475 |issn= 1873-2763 |doi= 10.1016/j.bone.2019.04.010 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S8756328219301462?via%3Dihub | llengua= anglès | consulta= 3 juliol 2019|}}</ref> Altres causes iatrogèniques d'osteonecrosi mandibular poden ser la [[radioteràpia]] local<ref>{{ref-publicació|cognom= Piret P, Deneufbourg JM |títol= L'ostéoradionécrose mandibulaire: épée de Damoclès de la radiothérapie cervico-faciale? |publicació= Rev Med Liege |pàgines=pp: 393-399. {{ISSN|0370-629X}} |volum= 2002 Jun; 57 (6) |pmid= 12180034 |issn= 0370-629X|doi=|url= https://orbi.uliege.be/bitstream/2268/2191/1/ost%c3%a9oradion%c3%a9crose%20vol%2057.pdf | llengua= francès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref> en pacients que sofreixen càncers de cap i coll<ref>{{ref-publicació|cognom= Virós Porcuna, D |títol= Càncer de Cap i Coll |publicació= Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial |pàgines=pàgs: 2|volum= 2013; Set |url= http://www.scorl.cat/detall_temes.php?id_temes=21 | llengua=| consulta= 17 març 2018|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Manzano BR, Santaella NG, Oliveira MA, Rubira CMF, Santos PSDS |títol= Retrospective study of osteoradionecrosis in the jaws of patients with head and neck càncer |publicació= J Korean Assoc Oral Maxillofac Surg |pàgines=pp: 21-28|volum= 2019 Feb; 45 (1) |pmid= 30847293 |pmc= 6400702 |doi= 10.5125/jkaoms.2019.45.1.21 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6400702/ | llengua= anglès | consulta= 17 març 2018|}}</ref> o l'administració de determinats [[Medicament biològic|fàrmacs biològics]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Favia G, Tempesta A, Limongelli L, Crincoli V, ''et al'' |títol= A Case of Osteonecrosis of the Jaw in a Patient with Crohn's Disease Treated with Infliximab |publicació= Am J Case Rep |pàgines=pp: 1351-1356|volum= 2017 Des 19; 18 |pmid= 29257800 |pmc= 5737229 |doi= 10.12659/AJCR.905355 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5737229/ | llengua= anglès | consulta= 2 desembre 2018|}}</ref>

Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena '''amfistílic'''.<ref>{{ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268558.xml |títol=amfistílic|consulta=30 de gener de 2017|autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia |editor= Enciclopèdia Catalana, SAU |arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Els [[Peixos cartilaginosos|peixos condroïctis]] primitius són un exemple. Els [[taurons]] moderns tenen la mandíbula separada del crani (hiostílica) i la poden desplaçar cap endavant quan ataquen.<ref>{{ref-publicació|cognom= de Morais Terue, AC; Raha, RL; Veiga Conrado, AL; Malavasi Bruno, CE |títol= Análisis y descripción de los diferentes modelos de dentición de los ''Chondrichthyes'' de acuerdo con su subclase |publicació= Revista Electrónica de Veterinaria |pàgines=págs: 14|volum= 2017; 18 (9) |issn= 1695-7504 |url= http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n090917/091707.pdf | llengua= castellà | consulta= 2 juny 2019|}}</ref> En els [[teleostis]] la mandíbula està formada pels ossos dentaris, articulars i retroarticulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palanca Soler, A; Miramontes Sequeiros, LC |títol= Peces Teleosteos: unidades esqueleticas de la region cefàlica |publicació= Laboratorio de Anatomía Animal. Universidad de Vigo |pàgines=pàgs: 128|volum= 2010; Mar |url= https://www.academia.edu/11979356/Peces_Teleosteos_unidades_esqueleticas_de_la_region_cefalica | llengua= castellà | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>

La mandíbula dels mamífers es caracteritza per ser un os únic i separat dels ossicles auditius, trets que la diferencien de la dels altres vertebrats. Evolutivament, la separació entre la mandíbula i l'[[orella mitjana]] s'atribueix a modificacions successives de l'activitat de les cèl·lules responsables de la resorció de la matriu cartilaginosa, els condroclasts, en el cartílag de Meckel durant les fases embrionàries de diversos ancestres de dita [[Classe (biologia)|classe]] animal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Anthwal N, Urban DJ, Luo ZX, Sears KE, Tucker AS |títol= Meckel's cartilage breakdown offers clues to mammalian middle ear evolution |publicació= Nat Ecol Evol |pàgines=pp: 93|volum= 2017 Mar 6; 1 (4) |pmid= 28459103 |pmc= 5405799 | doi= 10.1038/s41559-017-0093 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5405799/ | llengua= anglès | consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> Pel que fa a la símfisi mandibular dels mamífers adults, s'aprecien notables diferències entre els principals [[clade]]s segons quins siguin els seus hàbits alimentaris. Treballs experimentals en [[primat]]s suggereixen que una major ossificació d'aquesta estructura és el resultat d'un canvi adaptatiu que facilita la mossegada i la masticació unilateral, ja que la fusió enforteix la símfisi davant l'augment dels esforços articulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scott JE, Hogue AS, Ravosa MJ |títol= The adaptive significance of mandibular symphyseal fusion in mammals |publicació= J Evol Biol |pàgines=pp: 661-673|volum= 2012 Abr; 25 (4) |pmid= 22268953 |issn= 1420-9101 |doi= 10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x| llengua= anglès | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref>

Els [[crocodilis]] tenen al maxil·lar inferior un sistema articular doble (amb una articulació pterigomandibular addicional) que permet distribuir de forma òptima al llarg del crani l'enorme força de la seva mossegada i que també impedeix les luxacions mandibulars quan s'alimenten.<ref>{{ref-publicació|cognom= Federation of American Societies for Experimental Biology |títol= Scientists find surprise lurking in crocodilian jaw |publicació= ScienceDaily |pàgines=pàgs: 4|volum= 2016; Abr 4 |url= https://www.sciencedaily.com/releases/2016/04/160404221029.htm | llengua= anglès | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>

Les [[granotes]] no tenen dents a la mandíbula, a excepció de l'espècie ''[[Gastrotheca guentheri]]''. Aquesta és una característica insòlita en els [[anurs]] actuals i que contradiu la llei de [[Louis-Antoine-Marie-Joseph Dollo|Dollo]] sobre la irreversibilitat dels [[evolució|canvis evolutius]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Wiens, JJ |títol= Re-evolution of lost mandibular teeth in frogs after more than 200 million years, and re-evaluating Dollo’s law |publicació= Evolution |pàgines=pp: 1283-1296|volum= 2011 Maig; 65 (5) |pmid= 21521189 |issn= 1558-5646 |doi= 10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x | llengua= anglès | consulta= 28 desembre 2018|}}</ref>

Les mandíbules de les [[serps]] del [[clade]] ''Macrostomata''<ref>{{ref-publicació|cognom= Taylor, C |títol= ''Macrostomata'' |publicació= Variety of Life |pàgines=pàgs: 3|volum= 2014; Maig 13 |url= http://taxondiversity.fieldofscience.com/2014/05/macrostomata.html | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> són llargues i estan formades per diversos elements ossis no fusionats. Això, juntament amb unes unions musculars de gran elasticitat<ref>{{ref-publicació|cognom= Close M, Perni S, Franzini-Armstrong C, Cundall D |títol= Highly extensible skeletal muscle in snakes |publicació= J Exp Biol |pàgines=pp: 2445-2448|volum= 2014 Jul 15; 217 (Pt 14) |pmid= 24803459 |issn= 0022-0949 |doi= 10.1242/jeb.097634 |url= https://www.researchgate.net/publication/262112295_Highly_extensible_skeletal_muscle_in_snakes | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> i la combinació de certes característiques cranials específiques, fa possible que aquests [[ofidi|ofidis]] puguin obrir molt la seva boca i ingerir senceres presses grans.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scanferla, A |títol= Postnatal ontogeny and the evolution of macrostomy in snakes |publicació= R Soc Open Sci |pàgines=pp: 160612|volum= 2016 Nov 9; 3 (11) |pmid= 28018652 |issn= 2054-5703 |doi= 10.1098/rsos.160612 |url= http://rsos.royalsocietypublishing.org/content/3/11/160612 | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref>

A diferència de les serps verinoses, que tenen les [[glàndules]] productores de [[verí]] al maxil·lar superior, en els [[llangardaixos]] [[helodermàtid]]s només existeix una única glàndula a la mandíbula i múltiples ductes (canals tubulars) connectats amb el solc intern de les dents situades en aquest os.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fry BG, Vidal N, Norman JA, Vonk FJ, ''et al'' |títol= Early evolution of the venom system in lizards and snakes |publicació= Nature |pàgines=pp: 584-588|volum= 2006 Feb 2; 439 (7076) |pmid= 16292255 |issn= 0028-0836 |doi= 10.1038/nature04328 |url= https://www.researchgate.net/publication/272152440_Early_evolution_of_the_venom_system_in_lizards_and_snakes | llengua= anglès | consulta= 19 febrer 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Schwandt, H-J |títol= Heloderma: Anatomy-Morphology |publicació= Heloderma.net |pàgines=pàgs: 9|volum= 2019; Gen (rev) |url= https://www.heloderma.net/en/anatomy-morphology.html | llengua= anglès | consulta= 12 maig 2020|}}</ref>

* {{ref-llibre|cognom= Gray |nom= Henry |títol= The Mandible (Lower Jaw) |editorial= A: Anatomy of the Human Body (20th ed.) Lea & Febiger. Philadelphia |any=1918; Vol II: Osteology 5b. 8, pàgs: 6|url= https://www.bartleby.com/107/44.html | llengua= anglès | consulta= 30 agost 2018}}

* {{ref-llibre|cognom= Aliaga Muñoz |nom= Begoña |títol= Desarrollo embriológico de las estructuras maxilofaciales |editorial= Publicaciones Didácticas. Revista profesional de investigación, docencia y recursos didácticos |any= 2016 Maig; 79 (070070), pp: 251-254 {{ISSN|1989-7073}} |url= http://publicacionesdidacticas.com/hemeroteca/articulo/070070/articulo-pdf | llengua= castellà | consulta= 21 setembre 2018}}

* {{ref-llibre|cognom= Breeland |nom= Grant |títol= Anatomy, Head and Neck, Mandible | editorial= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |any= 2018 Nov 14; NBK532292 (rev), pàgs: 6. {{PMID|30335325}} | consulta= 16 maig 2019 |nom2= Bhupendra C. |cognom2= Patel |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532292/ |llengua= anglès}}