Maxil·lar inferior: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 49:
- Grau III: la branca o mandibular es redueix a una làmina d'os molt prima o no existeix
Alguns autors dels EUA creuen que fer una classificació general de les deformitats mandibulars basada en les seves característiques geomètriques simplificaria la del vigent [[ICD-10]]-CM de 2015.<ref>{{ref-publicació|cognom= Gateno J, Alfi D, Xia JJ, Teichgraeber JF |títol= A Geometric Classification of Jaw Deformities |pàgines=pp: S26-S31|volum= 2015 Des; 73 (Supl 12) |publicació= J Oral Maxillofac Surg |pmid= 26608152 |pmc= 4666701 |doi= 10.1016/j.joms.2015.05.019 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4666701/ | llengua= anglès | consulta= 19 abril 2019|}}</ref>
Les lesions [[tumor]]als -[[Tumor benigne|benigne]]s o [[Tumor maligne|malignes]]- i [[Quist|quístiques]] que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen [[Dent humana|dental]]) o no odontogèniques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A |títol= Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible |publicació= Radiographics |pàgines=pp: 1751-1768. {{ISSN|1527-1323}} |volum= 2006 Nov-Des; 26 (6) |pmid= 17102048 |doi= 10.1148/rg.266055189
Els quists odontogènics d'origen inflamatori més comuns als maxil·lars són els radiculars. Quan es localitzen a la mandíbula i tenen un diàmetre important poden ser causa de fractures patològiques (una fractura patològica de la mandíbula es defineix com una fractura provocada per una patologia òssia prèvia, sent la seva [[incidència]] inferior al 2% de totes las fractures facials).<ref>{{ref-publicació|cognom= Xiao X1,2, Dai JW, Li Z, Zhang W |títol= Pathological fracture of the mandible caused by radicular cyst: A case report and literature review |pàgines=pp: e13529|volum= 2018 Des; 97 (50) |publicació= Medicine (Baltimore) |pmid= 30558010 |pmc= 6319864 |doi= 10.1097/MD.0000000000013529 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6319864/ | llengua= anglès | consulta= 21 juny 2019|}}</ref>
El ''torus'' mandibular és un creixement ossi benigne solitari o bilateral que apareix a la superfície lingual de la mandíbula, generalment a prop de les [[dents canines]] o de les premolars. No sempre és simptomàtic, però pot ocasionar dolor, sagnat esporàdic, petites ulceracions, dificultat per mastegar si té una mida molt considerable o problemes a l'hora d'implantar una [[pròtesi]] dental. Es creu que la predisposició genètica és la causa determinant d'aquesta condició.<ref>{{ref-publicació|cognom= Badireddi S, Boddu NJ |títol= Mandibular tori |pàgines=pp: e8|volum= 2014 Gen 30; 370 (5) |publicació= N Engl J Med |pmid= 24476452 |issn= 1533-4406 |doi= 10.1056/NEJMicm1308354 |url= https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJMicm1308354?url_ver=Z39.88-2003&rfr_id=ori:rid:crossref.org&rfr_dat=cr_pub%3dwww.ncbi.nlm.nih.gov | llengua= anglès | consulta= 16 abril 2019|}}</ref>
El defecte de Stafne (també anomenat quist ossi latent o estàtic, cavitat òssia mandibular lingual i concavitat òssia [[idiopàtic]]a de la mandíbula) és una anomalia singular del maxil·lar inferior, asimptomàtica i que per regla general no necessita tractament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sánchez Burgos, R; Navarro Cuéllar, I; del Castillo Pardo de Vera, Jl; Morán Soto, MJ; Burgueño García, M |títol= Cavidad ósea idiopática de Stafne. Diagnóstico y manejo |publicació= Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac |pàgines=pp: 96-98 |volum= 2011 Abr-Jun; 33 (2) |issn= 2173-9161 |doi= 10.1016/S1130-0558(11)70020-X |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-05582011000200010 | llengua= castellà | consulta= 13 febrer 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Taysi M, Ozden C, Cankaya B, Olgac V, Yıldırım S |títol= Stafne bone defect in the anterior mandible |pàgines=pp: 20140075|volum= 2014 Oct; 43 (7) |publicació= Dentomaxillofac Radiol |pmid= 24959707 |pmc= 4170848 |doi= 10.1259/dmfr.20140075 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4170848/ | llengua= anglès | consulta= 12 maig 2020|}}</ref> Consisteix en una depressió còncava radiolúcida en la zona posterior de la superfície lingual de la mandíbula, de vegades recoberta per l'os i quasi sempre amb teixit [[Glàndula salival|glandular salival]] en el seu interior. Té una [[prevalença]] estimada que oscil·la entre el 0,10 i el 0,48% i s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Deng, F; Gaillard, F; ''et al'' |títol= Stafne cyst |publicació= Radiopaedia |pàgines=pàgs: 5|volum= 2018; Jul |url= https://radiopaedia.org/articles/stafne-cyst | llengua= anglès | consulta= 18 abril 2019|}}</ref> La major part dels especialistes classifiquen aquest defecte com un pseudoquist, ja que el seu contingut no és líquid.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hisatomi M, Munhoz L, Asaumi J, Arita ES |títol= Stafne bone defects radiographic features in panoramic radiographs: Assessment of 91 cases |publicació= Med Oral Patol Oral Cir Bucal |pàgines=pp: e12-e19|volum= 2019 Gen 1; 24 (1) |doi= 10.4317/medoral.22592 |pmid= 30573717 |pmc= 6344010 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6344010/ | llengua= anglès | consulta= 13 febrer 2019|}}</ref>
Una de les afeccions mandibulars més comunes és la [[luxació]] espontània.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wajdowicz, MN |títol= Mandibular Dislocation |publicació= MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp |pàgines=pàgs: 3|volum= 2017; Oct
Les fractures mandibulars es poden classificar en virtut de múltiples criteris (etiologia, anatomia, biomecànica, estat dental a la zona fracturada, relació entre els fragments ossis);<ref>{{ref-publicació|cognom= Portaceli Roig, T; Picón Molina, M; García-Rozado González, A |títol= Fracturas mandibulares |publicació= Protocolos clínicos de la SECOM-CyC, Cap. 12 |pàgines=pp: 181-192|volum= 2014; Gen |url= http://www.secom.org//wp-content/uploads/2014/01/cap12.pdf | llengua= castellà| consulta= 18 maig 2019|}}</ref> tot i que hi ha autors que posen l'accent sobre l'ambigüitat i l'escassa rellevància clínica d'algunes de les categories ara per ara existents.<ref>{{ref-publicació|cognom= Passi, D; Malkunje, L; Atri, M; Chahal, D |títol= Newer Proposed Classification of Mandibular Fractures: A Critical Review with Recent Updates |publicació= Ann Med Health Sci Res |pàgines=pp: 314-318|volum= 2017 Set-Oct; 7 (5) |issn= 2277-9205 |url= https://www.amhsr.org/articles/newer-proposed-classification-of-mandibular-fractures-a-critical-review-with-recent-updates.pdf | llengua= anglès| consulta= 18 maig 2019|}}</ref>
Linha 68 ⟶ 67:
Les malformacions arteriovenoses mandibulars són rares i difícils de filiar radiològicament.<ref>{{ref-publicació|cognom= Spreafico R, Sordo L, Bellotto R, Schipano M, ''et al'' |títol= Arterio-venous malformation of the mandible. Case report and review of literature |pàgines=pp: 333-336|volum= 2016 Ag; 36 (4) |publicació= Acta Otorhinolaryngol Ital |pmid= 27734988 |pmc= 5066472|doi= 10.14639/0392-100X-1351 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5066472/ | llengua= anglès| consulta= 7 juliol 2019|}}</ref> Aquestes lesions es manifesten en forma de masses de creixement lent i episodis recurrents de sagnat gingival més o menys importants. El seu perill potencial és alt, ja que una [[biòpsia]] o una simple extracció dental poden provocar una hemorràgia catastròfica, capaç de ser una amenaça per la vida del pacient.<ref>{{ref-publicació|cognom= Hasnaoui N, Gérard E, Simon E, Guillet J |títol= Massive bleeding after a tooth extraction: Diagnosis of unknown arteriovenous malformation of the mandible, a case report |pàgines=pp: 128-130|volum= 2017 Jul 21; 38 |publicació= Int J Surg Case Rep |pmid= 28756362 |pmc= 5537400|doi= 10.1016/j.ijscr.2017.07.033 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5537400/ | llengua= anglès| consulta= 7 juliol 2019|}}</ref>
Un [[Reacció adversa|efecte advers]] inusual de certs medicaments, com ara els bifosfonats,<ref>{{ref-publicació|cognom= Echeveste Inzagaray, JM; Martínez Morentin, M |títol= Osteonecrosis mandibular relacionada con la toma de bifosfonatos por vía oral: a propósito de un caso |publicació= Medicina de Familia. SEMERGEN |pàgines=pp: 430-432. {{ISSN|1138-3593}} |volum= 2011 Oct; 37 (8)
== La mandíbula en altres vertebrats ==
Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena '''amfistílic'''.<ref>{{ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0268558.xml |títol=amfistílic|consulta=30 de gener de 2017|autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia |editor= Enciclopèdia Catalana, SAU |arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref> Els [[Peixos cartilaginosos|peixos condroïctis]] primitius són un exemple. Els [[taurons]] moderns tenen la mandíbula separada del crani (hiostílica) i la poden desplaçar cap endavant quan ataquen.<ref>{{ref-publicació|cognom= de Morais Terue, AC; Raha, RL; Veiga Conrado, AL; Malavasi Bruno, CE |títol= Análisis y descripción de los diferentes modelos de dentición de los ''Chondrichthyes'' de acuerdo con su subclase |publicació= Revista Electrónica de Veterinaria |pàgines=págs: 14|volum= 2017; 18 (9) |issn= 1695-7504 |url= http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n090917/091707.pdf | llengua= castellà | consulta= 2 juny 2019|}}</ref> En els [[teleostis]] la mandíbula està formada pels ossos dentaris, articulars i retroarticulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Palanca Soler, A; Miramontes Sequeiros, LC |títol= Peces Teleosteos: unidades esqueleticas de la region cefàlica |publicació= Laboratorio de Anatomía Animal. Universidad de Vigo |pàgines=pàgs: 128|volum= 2010; Mar |url= https://www.academia.edu/11979356/Peces_Teleosteos_unidades_esqueleticas_de_la_region_cefalica | llengua= castellà | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>
La mandíbula dels mamífers es caracteritza per ser un os únic i separat dels ossicles auditius, trets que la diferencien de la dels altres vertebrats. Evolutivament, la separació entre la mandíbula i l'[[orella mitjana]] s'atribueix a modificacions successives de l'activitat de les cèl·lules responsables de la resorció de la matriu cartilaginosa, els condroclasts, en el cartílag de Meckel durant les fases embrionàries de diversos ancestres de dita [[Classe (biologia)|classe]] animal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Anthwal N, Urban DJ, Luo ZX, Sears KE, Tucker AS |títol= Meckel's cartilage breakdown offers clues to mammalian middle ear evolution |publicació= Nat Ecol Evol |pàgines=pp: 93|volum= 2017 Mar 6; 1 (4) |pmid= 28459103 |pmc= 5405799 | doi= 10.1038/s41559-017-0093 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5405799/ | llengua= anglès | consulta= 12 novembre 2018|}}</ref> Pel que fa a la símfisi mandibular dels mamífers adults, s'aprecien notables diferències entre els principals [[clade]]s segons quins siguin els seus hàbits alimentaris. Treballs experimentals en [[primat]]s suggereixen que una major ossificació d'aquesta estructura és el resultat d'un canvi adaptatiu que facilita la mossegada i la masticació unilateral, ja que la fusió enforteix la símfisi davant l'augment dels esforços articulars.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scott JE, Hogue AS, Ravosa MJ |títol= The adaptive significance of mandibular symphyseal fusion in mammals |publicació= J Evol Biol |pàgines=pp: 661-673|volum= 2012 Abr; 25 (4) |pmid= 22268953 |issn= 1420-9101 |doi= 10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x |url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x| llengua= anglès | consulta= 4 desembre 2018|}}</ref>
Els [[crocodilis]] tenen al maxil·lar inferior un sistema articular doble (amb una articulació pterigomandibular addicional) que permet distribuir de forma òptima al llarg del crani l'enorme força de la seva mossegada i que també impedeix les luxacions mandibulars quan s'alimenten.<ref>{{ref-publicació|cognom= Federation of American Societies for Experimental Biology |títol= Scientists find surprise lurking in crocodilian jaw |publicació= ScienceDaily |pàgines=pàgs: 4|volum= 2016; Abr 4 |url= https://www.sciencedaily.com/releases/2016/04/160404221029.htm | llengua= anglès | consulta= 6 novembre 2018|}}</ref>
Les [[granotes]] no tenen dents a la mandíbula, a excepció de l'espècie ''[[Gastrotheca guentheri]]''. Aquesta és una característica insòlita en els [[anurs]] actuals i que contradiu la llei de [[Louis-Antoine-Marie-Joseph Dollo|Dollo]] sobre la irreversibilitat dels [[evolució|canvis evolutius]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Wiens, JJ |títol= Re-evolution of lost mandibular teeth in frogs after more than 200 million years, and re-evaluating Dollo’s law |publicació= Evolution |pàgines=pp: 1283-1296|volum= 2011 Maig; 65 (5) |pmid= 21521189 |issn= 1558-5646 |doi= 10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x | llengua= anglès | consulta= 28 desembre 2018|}}</ref>
Les mandíbules de les [[serps]] del [[clade]] ''Macrostomata''<ref>{{ref-publicació|cognom= Taylor, C |títol= ''Macrostomata'' |publicació= Variety of Life |pàgines=pàgs: 3|volum= 2014; Maig 13 |url= http://taxondiversity.fieldofscience.com/2014/05/macrostomata.html | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> són llargues i estan formades per diversos elements ossis no fusionats. Això, juntament amb unes unions musculars de gran elasticitat<ref>{{ref-publicació|cognom= Close M, Perni S, Franzini-Armstrong C, Cundall D |títol= Highly extensible skeletal muscle in snakes |publicació= J Exp Biol |pàgines=pp: 2445-2448|volum= 2014 Jul 15; 217 (Pt 14) |pmid= 24803459 |issn= 0022-0949 |doi= 10.1242/jeb.097634 |url= https://www.researchgate.net/publication/262112295_Highly_extensible_skeletal_muscle_in_snakes | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref> i la combinació de certes característiques cranials específiques, fa possible que aquests [[ofidi|ofidis]] puguin obrir molt la seva boca i ingerir senceres presses grans.<ref>{{ref-publicació|cognom= Scanferla, A |títol= Postnatal ontogeny and the evolution of macrostomy in snakes |publicació= R Soc Open Sci |pàgines=pp: 160612|volum= 2016 Nov 9; 3 (11) |pmid= 28018652 |issn= 2054-5703 |doi= 10.1098/rsos.160612 |url= http://rsos.royalsocietypublishing.org/content/3/11/160612 | llengua= anglès | consulta= 22 novembre 2018|}}</ref>
A diferència de les serps verinoses, que tenen les [[glàndules]] productores de [[verí]] al maxil·lar superior, en els [[llangardaixos]] [[helodermàtid]]s només existeix una única glàndula a la mandíbula i múltiples ductes (canals tubulars) connectats amb el solc intern de les dents situades en aquest os.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fry BG, Vidal N, Norman JA, Vonk FJ, ''et al'' |títol= Early evolution of the venom system in lizards and snakes |publicació= Nature |pàgines=pp: 584-588|volum= 2006 Feb 2; 439 (7076) |pmid= 16292255 |issn= 0028-0836 |doi= 10.1038/nature04328 |url= https://www.researchgate.net/publication/272152440_Early_evolution_of_the_venom_system_in_lizards_and_snakes | llengua= anglès | consulta= 19 febrer 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Schwandt, H-J |títol= Heloderma: Anatomy-Morphology |publicació= Heloderma.net |pàgines=pàgs: 9|volum= 2019; Gen (rev) |url= https://www.heloderma.net/en/anatomy-morphology.html | llengua= anglès | consulta= 12 maig 2020|}}</ref>
== Referències ==
Linha 87 ⟶ 86:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Gray |nom= Henry |títol= The Mandible (Lower Jaw) |editorial= A: Anatomy of the Human Body (20th ed.) Lea & Febiger. Philadelphia |any=1918; Vol II: Osteology 5b. 8, pàgs: 6|url= https://www.bartleby.com/107/44.html | llengua= anglès | consulta= 30 agost 2018}}
* {{ref-llibre|cognom= Aliaga Muñoz |nom= Begoña |títol= Desarrollo embriológico de las estructuras maxilofaciales |editorial= Publicaciones Didácticas. Revista profesional de investigación, docencia y recursos didácticos |any= 2016 Maig; 79 (070070), pp: 251-254 {{ISSN|1989-7073}} |url= http://publicacionesdidacticas.com/hemeroteca/articulo/070070/articulo-pdf | llengua= castellà | consulta= 21 setembre 2018}}
* {{ref-llibre|cognom= Breeland |nom= Grant |títol= Anatomy, Head and Neck, Mandible | editorial= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |any= 2018 Nov 14; NBK532292 (rev), pàgs: 6. {{PMID|30335325}} | consulta= 16 maig 2019 |nom2= Bhupendra C. |cognom2= Patel |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK532292/ |llengua= anglès}}
== Vegeu també ==
|