Diferència entre revisions de la pàgina «Infart de miocardi»

El diagnòstic clínic del IAM s'ha de basar, llavors, en la conjunció dels tres següents dades: dolor característic, canvis electrocardiogràfics suggestius i elevació dels [[enzim]]s, i cal tenir present que aquesta última pot no presentar-se en forma oportuna, de manera que els dos primers canvis s'han de prendre en compte per iniciar la reperfusió a la major brevetat possible.
 
=== {{Àncora|SCAAESTIAMAEST}}{{Àncora|SCASESTIAMEST}}{{Àncora|IAMSEST}}Tipus ===
Els infarts de miocardi generalment es classifiquen clínicament en (síndrome coronària)IAM amb elevació de l'ST ('''SCAAESTIAMAEST''' o '''IAMEST''') i sense elevació de l'ST ('''SCASESTIAMSEST'''). Es basen en canvis en l'ECG.<ref name=THIRDDEF/> Els SCAAEST constitueixen al voltant d'un 25-40% dels IAM. També existeix un sistema de classificació més explícit, basat en consens internacional el 2012. Aquesta classifica els infarts de miocardi en cinc tipus:<ref name=THIRDDEF/>
# IAM espontani relacionada amb l'erosió i/o fissuració o ruptura de la [[Ateroma|placa]]
# IAM relacionat amb la [[isquèmia]], com per exemple a causa d'una augment de la demanda d'oxigen o disminució de l'oferta, per exemple. [[angioespasme coronari]], [[embòlia]] coronària, anèmia, [[arrítmies]], pressió arterial alta o baixa pressió arterial
48.618

modificacions