Pervâne: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

[[Fitxer:Gök Medrese at Tokat.jpg|miniatura|Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a [[Tokat]], construïda cap a 1270.]]

 

== Biografia ==

 

El [[1243]], després de la victòria del general mongol [[Baidju|Baïdju]] a [[Köse Dağ]], [[Kaykhusraw II]] es va haver de sotmetre als mongols. Muhadhdhab al-Din Ali al-Daylami, el pare de Muin al-Din Sulayman, era llavors el visir del sultà seljúcida i mediador en l'acord; el fill que havia tingut una esmerçada educació, va ser nomenat governador de [[Tokat]] i més tard d'[[Erzindjan]], amb el suport per aquests nomenaments del general mongol [[Baidju|Baïdju]].<ref name="houtsma-704" /> Muhadhdhab al-Din Ali al-Daylami va morir el 1244.

El febrer del 1265, Pervâne fou previngut que el sultà volia desfer-se d'ell. Llavors va fer escanyar el sultà a [[Ak Saray]]<ref name="houtsma-704" /> en el transcurs d'un banquet).<ref name="branning">{{en}} [http://www.turkishhan.org/history.htm History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning]</ref> L'hereu del tron, Ghiyath al-Din [[Kaykhusraw III]] fou nomenat sultà per Pervâne, encara que tenia menys de tres anys.<ref name="houtsma-639">{{en}} [http://books.google.cat/books?id=UZU3AAAAIAAJ&pg=PA639 op. cit. per Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, capítol ''Kaikhuraw II, Ghiyâth al-Duniyâ wa 'l-Dîn b. Kaykubâd'' volum IV ]</ref> Pervâne va estar temptat de col·locar al tron al seu propi fill de tres anys sobre el tron dels sultans, però finalment va preferir casar-se amb la vídua de Kilidj Arslan i exercir les funcions de regent de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III.<ref name="branning" /> El nou sultà es va casar amb una filla de Pervâne (segons una inscripció a Tokat).

 

 

A la primavera del 1277, Bàybars va penetrar al sultanat seljúcida. El [[18 d'abril]] va derrotar l'exèrcit mongol a [[Elbistan]]. Pervâne que manava el contingent seljúcida, va fugir. El seu fill i el seu nét foren fets presoners pels mamelucs. Bàybars va fer una entrada triomfal a [[Cesarea de Capadòcia|Kayseri]] (23 d'abril). Esperava que Pervâne anés a retre-li homenatge, però aquest últim va continuar al costat mongol almenys nominalment, i es va refugiar a [[Tokat]] amb el jove sultà seljúcida.<ref name="houtsma-704" /> L'emir de Karaman es va revoltar altre cop. Bàybars va tornar a [[Síria]] abans de l'arribada dels mongols. Va morir, potser enverinat, a [[Damasc]] aquell mateix any 1277.<ref name="houtsma-589">{{en}} [http://books.google.fr/books?id=p5U3AAAAIAAJ&pg=PA589, Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, op. cit. capítol ''Baibars'', volum II]</ref> A la notícia de la derrota d'Elbistan el khan mongol [[Abaqa]] va marxar a [[Anatòlia]] (juliol de 1277) i va castigar durament a les poblacions musulmanes, i es diu que va fer matar a 200.000 persones. Al mateix temps sospitava de Pervâne, ja que aquest no havia lluitat eficaçment contra els exèrcits mamelucs en el moment de la batalla i no havia previngut als mongols que Bàybars s'acostava, en un doble joc que també havia irritat a Bàybars. Pervâne va anar al campament mongol a fer homenatge a Abaqa, que al principi va pensar a respectar-lo i se'l va emportar cap a l'est, però davant la insistència de les famílies dels que van morir a la batalla, el khan va fer executar a Pervâne el 2 d'agost de 1277.<ref name="houtsma-704" />