Gertrud Arndt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3:
 
== Biografia ==
Nascuda a [[Racibórz]], [[Polònia]] (llavors [[Alta Silèsia]]), al setembre de 1903, Arndt va iniciar els seus estudis artístics a la Kunstgewerbeschule d'[[Erfurt]], on va estudiar tipografia, dibuix i història de l'art. El seu interès per la fotografia es va desenvolupar mentre treballava en una oficina d’arquitectura, on va aprendre tècniques de la [[cambra obscura]] i va començar a fer fotografies per documentar edificis locals. Cap d’aquestes fotografies primerenques no existeix. Gràcies a una beca, va ser alumna de la [[Bauhaus]] de 1923 a 1927, on va estudiar amb [[László Moholy-Nagy]], un màxim defensor del valor de l'experimentació amb la fotografia, [[Vassili Kandinski|Wassily Kandinsky]] i [[Paul Klee]]. Arndt inicialment volia estudiar arquitectura; en comptes d'això es va inscriure al taller de teixit, on va estudiar sota la tutela de Georg Muche i Günta Stölzl.<ref name=":3">{{Ref-web|url=https://www.moma.org/interactives/objectphoto/artists/24581.html|títol=Gertrud Arndt|consulta=gener de 2020|llengua=|editor=MOMA|data=}}</ref><ref name=":4">{{Ref-publicació|cognom=Navarro|nom=Núria|article=Gertrud Arndt. Fotògrafa 1903-2000|publicació=El Periódico de Catalunya|url=https://www.elperiodico.cat/ca/mes-periodico/20190330/gertrud-arndt-7378653|data=30/03/2019|pàgines=}}</ref><ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=París|pàgines=57–61}}</ref><ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref><ref name="press2">[http://www.bauhaus.de/aktuelles/presse/index+M52087573ab0.html Press release, 7 February 2013 (downloadable PDF): "Gertrud Arndt (1903–2000): Life and Work"], Bauhaus-archiv. Retrieved 15 March 2013.</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Photography at the Bauhaus|cognom=Fiedler|nom=Jeannine|editorial=The MIT Press|any=1990|isbn=3-88940-045-0|lloc=Cambridge, Massachusetts|pàgines=340}}</ref> La seva catifa més famosa –que no ha sobreviscut– es trobava a l’oficina de [[Walter Gropius]] des del 1924.<ref name="germany.info2">[http://www.germany.info/Vertretung/usa/en/__pr/P__Wash/2013/02/01-Arndt.html Bauhaus Archive in Berlin Exhibits Works by Gertrud Arndt]{{Enllaç no actiu|data=2019}}, germany.info, 1 February 2013. Accessed 13 February 2013.</ref> La firma Vorwerk fabricaria el 1994 una altra alfombra seva.
 
Aquell mateix anys 1927 es va casar amb un estudiant i arquitecte, Alfred Arndt, que va ser nomenat mestre a temps complet del taller de construcció de la Bauhaus a [[Dessau]] el 1929. Tot i que ja no era estudiant, Arndt va seguir activa en els esdeveniments de la Bauhaus i es va inscriure al curs de fotografia de Walter Peterhan acabat de crear.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=París|pàgines=57–61}}</ref> Sense feina a temps complet, Gertrude Arndt es va afeccionar a la fotografia i en els següents cinc anys produiria una sèrie de 43 autoretrats i també imatges de les seves amigues, com ara Otti Berger, Wera Meyer-Waldeck o Gunta Stölzl. El 1932, la parella es va traslladar a Probstzella, [[Turíngia|Turingia]], on Alfred va treballar com a arquitecte lliure.<ref name=":5">{{Ref-web|url=https://taldiacomohoy.es/gertrud-arndt-1903-2000/|títol=Gertrud Arndt (1903-2000)|consulta=gener de 2020|llengua=|editor=Tal día como hoy. Mujeres del Arte, proyecto de Diana Larrea|data=}}</ref><ref name=":3" />
Línia 12:
 
== Les seves fotografies ==
La fotografia d’Arndt, oblidada fins a la dècada de 1980, ha estat comparada amb la dels seus contemporanis Marta Astfalck-Vietz i [[Claude Cahun]].<ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref> Al llarg dels cinc anys en què es va interessar activament per la fotografia, es va capturar a ella mateixa i a les seves amigues en diversos estils, vestits i escenaris de la sèrie coneguda com a ''Maskenportäts'' (''Retrats amb màscara''). Tot i que en aquell moment Arndt es va negar a atribuir cap sentit artístic profund a les seves fotografies, aquestes eren imaginatives i provocatives. Amb els seus vestits, Arndt va crear reinterpretacions lúdiques d'estereotips femenins, com ara la vídua, la socialité o una nena petita, i destaquen per l'audàcia i la desimboltura i també per una ambiqüitat inclasificable.<ref name=":0">Witkovsky, Matthew S., and Peter Demetz. Foto : Modernity In Central Europe, 1918-1945. Washington, DC: National Gallery of Art in association with Thames and Hudson, 2007.</ref><ref name=":6">{{Ref-publicació|cognom=Jofré|nom=José-Pablo|article=Gertrud Arndt, pionera de la Bauhaus: «En realidad, yo quería ser arquitecta...»|publicació=ABC Cultura|url=https://www.abc.es/cultura/arte/20130401/abci-gertrud-arndt-berlin-bahaus-201303281319.html|data=01/04/2013|pàgines=}}</ref><ref name=":5" />
 
Angela Connor, que escrivia per a ''Berlin Art Link'', descriu les imatges de Arndt com «''des de greus fins a absurdes i fins i tot juganeres''».<ref>[http://www.berlinartlink.com/2013/03/11/before-cindy-sherman-came-gertrud-arndt/ Angela Connor, "Before Cindy Sherman came Gertrud Arndt"], Berlin Art Link. Retrieved 15 March 2013.</ref> L’estil fotogràfic propi d’Arndt també era únic i desafiava els aspectes habituals de la fotografia modernista, que sovint incloïa angles extrems, mirall constructivista o simplificacions geomètriques.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=París|pàgines=57–61}}</ref> En comptes d'això l’espectador s’enfronta amb Arndt directament, incapaç d’ignorar l’expressió comunicada per la seva cara i els accessoris que l’emmarquen. Avui es considera que Arndt és una pionera de l’autoretrat femení, molt semblant al que avui anomenaríem ‘selfies’.<ref name=":4" /> La seva obra va tenir un ressò en la de [[Cindy Sherman]] i [[Sophie Calle]].