Bisbat de Terni-Narni-Amelia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 56:
Segons la tradició, la fe cristiana va ser predicada a Terni per Sant Brizio, enviat a Úmbria per l'[[apòstol]] [[Simó Pere|sant Pere]]. De fet, com afirma l'historiador Pompeo d'Angelis, els començaments del [[cristianisme]] ternà estan embolicats per la boira del temps i la falta de documents, tot i que l'[[hagiografia]] narra un fabulós camí, ple de [[màrtir cristià|màrtirs]] i bisbes heroics.<ref>Pompeo de Angelis, ''Storia di Terni'', 2006; citazioni in una [http://www.diocesi.terni.it/storia/storiadiocesi/main.php?cat_id=1002&subcat_id=292 serie di articoli] pubblicati da ''Il Giornale dell'Umbria'' nel 2008.</ref>
 
La diòcesi de Terni hauria estat erigida durant el [[segle II]] i la seva fundació està lligada a dues figures llegendàries: sant Pellegrino, decapitat segons Baronio el 16 de maig de [[142]], i sant Antimo, traslladat a l'església de [[arquebisbat de Spoleto-Norcia|Spoleto]] el [[165]]. Als orígens de l'Església ternana han posar-se la controvertida figura del bisbe [[Valentí de Terni]], que va viure al [[{{segle |III]]|s}}.<ref>Segons l'estudiós Vincenzo Fiocchi Nicolai, Valentí hauria estat un sacerdot de Terni que anà a Roma i que fou martiritzat i sebollit a la [[catacumba de Sant Valentí|catacumba que porta el seu nom]]: de seguit el seu culte es va difondre fins a la seva ciutat natal, on trobà un nou impuls «''sota unes despulles més prestigioses''», operant-se una mena de divisió de la figura del màrtir, fet més important pels seus compatriotes amb la seva elevació al rang de ''episcopus''. Fiocchi Nicolai V., ''Il culto di S. Valentino tra Terni e Roma: una messa a punto'', in ''Atti del convegno di studio: L'Umbria meridionale fra tardo-antico e altomedioevo'', Acquasparta 1989. Vedere anche: [http://www.diocesi.terni.it/_docs/storiadelladiocesi/2.pdf ''Il Giornale dell'Umbria''], 6 de juliol de 2008.</ref>
 
Entre els bisbes posteriors informats als catàlegs de Terni en els sis primers segles de l'era cristiana, segons Lanzoni són històricament fiable els següents: Praetextatus, esmentat en [[465]]; Constantí al [[487]]; Feliç, en [[501]] i [[502]] ; i un Homobono d'edat incerta.