Miquel Iceta i Llorens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{ORDENA:Iceta Llorens, Miquel}} Categoria:Militants barcelonins del PSC Categoria:Secretaris del Parlament de Catalunya Categoria:Diputats al Parlament de Ca...». Etiquetes: Substitució editor visual |
Es desfà la revisió 23526449 de Adrià clotet (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Miquel Iceta i Llorens''' ([[Barcelona]], [[17 d'agost]] de [[1960]]) és un [[polític]] [[Catalunya|català]], actual primer secretari del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC)<ref>{{Ref-web|url = http://www.socialistes.cat/noticia/els-socialistes-han-dit-avui-que-es-volen-posar-en-marxa-posar-se-dempeus|títol = “Els socialistes han dit avui que es volen posar en marxa, posar-se dempeus”|consulta = 14-07-2014|llengua = |editor = Partit dels Socialistes de Catalunya|data = 13-07-2014}}</ref> i [[Mesa del Parlament de Catalunya|secretari primer]] del [[Parlament de Catalunya]] fins al 2014.
== Biografia ==
Nascut a [[Barcelona]] l'any 1960, Miquel Iceta es va afiliar al [[Partit Socialista Popular català|Partit Socialista Popular de Catalunya]] (PSP) amb 17 anys i el 1978 va passar a formar part del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC). Es va matrícular a la facultat d'Econòmiques de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], però després de cursar cinc cops el primer curs, el van convidar a abandonar el centre. D'ençà el 1984 ha format part de la direcció realitzant tasques d'organització, de formació i de coordinació de campanyes electorals.
La seva ideologia s'emmarca en la [[democràcia social]] i un catalanisme suau. Miquel Iceta ha estat un dels primers polítics espanyols a declarar obertament la seva condició d'[[homosexual]].<ref>Miquel Iceta. ''[http://archivodemiqueliceta.wordpress.com/2006/12/20/si-tambien-hay-diputados-gays/ Sí, también hay diputados gays]'' {{es}}</ref> Igualment, és dels polítics que primer va configurar un [[blog]] sòlid a [[internet]].
== Trajectòria política ==
Ha estat regidor de l'Ajuntament de [[Cornellà de Llobregat]] entre 1987 i 1991, director del Departament d'Anàlisi del gabinet de la [[President del Govern d'Espanya|Presidència del Govern espanyol]] (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i va ser elegit [[diputat al Congrés dels Diputats]] per la circumscripció de Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles de 1996|eleccions generals de 1996]] on va formar part de les candidatures del [[PSC]]-[[PSOE]].
L'any [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999|1999]] va ser elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en la [[Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica|VI legislatura]], escó que ha revalidat en els comicis de [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003|2003]], [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006|2006]], [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010|2010]] i [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012|2012]]. En la [[Setena legislatura de la Catalunya autonòmica|VII legislatura]] va ser ponent en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006]]. Ha estat el portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de 2003 a 2012. En la constitució de la [[Desena legislatura de la Catalunya autonòmica|X legislatura]], el 17 de desembre de 2012, va ser escollit [[Mesa del Parlament de Catalunya|secretari primer de la Mesa del Parlament]]. Durant aquest període també fou president de la Fundació Rafael Campalans, entitat que té com a objectiu principal la difusió del pensament [[socialista]] [[democràtic]] i que es defineix com el laboratori d'idees del [[PSC]]. Considerat un dels ideòlegs del partit, durant anys fou la mà dreta de [[Josep Borrell i Fontelles|Josep Borrell]], [[Narcís Serra]], [[José Montilla]] i [[Pasqual Maragall]].<ref>Gisbert, Josep, “Quan quaranta anys encara són pocs”, La Vanguardia, 15/11/2017, pàgina 18.</ref>
Dins del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] ha estat viceprimer secretari de la formació (2000-2011). Va fer el pas per optar a la primera secretaria del seu partit l'any [[2011]],<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/politica/Iceta-public-decaleg-liderar-PSC_0_487751546.html|títol = Iceta fa públic un decàleg per liderar el PSC|consulta = 14-07-2014|llengua = |editor = Diari ARA|data = 26-05-2011}}</ref> tot i que finalment es va retirar de la cursa per liderar-lo per manca de suports.<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/politica/ICETA-CONGRES_DEL_PSC-NAVARRO-RENOVACIO_0_609539208.html|títol = Iceta es retira de la cursa de primer secretari del PSC per manca de suports|consulta = 18-01-2015|llengua = |editor = Diari ARA|data = 15-12-2011}}</ref>
=== Primer secretari PSC ===
Amb la dimissió de [[Pere Navarro i Morera|Pere Navarro]] com a primer secretari del [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]] l'any [[2014]],<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/politica/Pere-Navarro-convoca-congres-extraordinari_0_1146485500.html|títol = Pere Navarro plega de la primera secretaria del PSC|consulta = 14-07-2014|llengua = |editor = Diari Ara|data = 11-06-2014}}</ref> Iceta va ser l'únic candidat que es va presentar per substituir-lo i va resultar elegit pel càrrec en unes eleccions obertes a tota la militància del partit. Va dissenyar una estratègia a llarg termini per tal de redirigir el PSC cap a un electorat no sobiranista, fent oposició als partits impulsors del [[Procés independentista català|procés independentista]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Puente|nom=Arturo|article=Arturo Puente - El primer error de càlcul d'Iceta|publicació=NacióDigital|llengua=català|url=https://www.naciodigital.cat/opinio/16568/primer/error/calcul/iceta|data=12 11 2017|pàgines=}}</ref>
Va ser el candidat del partit a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2015]], amb una campanya on es va presentar com a l'única alternativa real a l'[[independentisme català]], amb un lema que deia "Per una Catalunya millor en una Espanya diferent". Durant la campanya, va tenir el suport institucional de diverses personalitats del PSOE, com [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón|Pedro Sánchez]].<ref>GARCIA MORERA, Auri, ''Iceta i Sánchez lliguen l'èxit del federalisme a una derrota de Rajoy'', Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26.</ref> Van obtenir 16 escons,<ref>{{ref-notícia|cognom=Garcia Morera|nom=Auri|títol=El PSC retrocedeix però frena la davallada|publicació=Diari Ara|consulta=29 setembre 2015|data=28/09/2015|pàgines=20|format=paper}}</ref> baixant poc més d’un punt respecte a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012|eleccions de 2012]]. A nivell municipal, però, el partit va patir una davallada de 200.000 vots durant aquest període.<ref name=":0" />
El 2016 el partit estatal va patir una dura crisi de lideratge, i Iceta va donar suport explícit a Pedro Sánchez. Aquest fet va tensar el partit, fins al punt que - per tal d'evitar el trencament- el març del 2017 va ser un dels responsables de fomentar una nova relació entre PSC i [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]], on el primer cedia sobirania i competències en favor del partit estatal.<ref>{{Ref-publicació|article=Iceta celebra l'acord amb Ferraz: "Jo vull més PSOE a Catalunya"|publicació=Ara.cat|llengua=català|url=http://www.ara.cat/politica/Javier-Fernandez-Miquel-Iceta-escenifiquen-fi-crisi-PSOE-PSC_0_1754824615.html}}</ref> Posteriorment Iceta es va presentar a unes noves primàries al seu partit, que va guanyar.
=== Referèndum i aplicació del 155 ===
Durant la tardor de 2017 va donar suport a l'aplicació de l'[[Article 155 de la Constitució espanyola de 1978|Article 155 de la Constitució espanyola]] sobre la [[Generalitat de Catalunya]].<ref name=":0" /> Aquest fet va provocar que diversos alcaldes socialistes, com els de Terrassa, Blanes i Castellar del Vallès estripessin el carnet de partit i que es trenquessin pactes de govern municipals, com el de [[Ada Colau i Ballano|Ada Colau]] amb [[Jaume Collboni i Cuadrado|Jaume Collboni]] a la ciutat de Barcelona, el de Sant Cugat del Vallès i el de Girona, entre d'altres.<ref name=":0" />
Des de llavors, va continuar un apropament progressiu a entitats unionistes com [[Societat Civil Catalana]], fins al punt que va acabar incorporant el seu vicepresident a les llistes del PSC a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2017]]. També va fer algun apropament al residu d'[[Unió Democràtica de Catalunya]] [[Units per Avançar]], i aconseguí incorporar [[Ramon Espadaler i Parcerisas|Ramon Espadaler]] a la seva candidatura.<ref>{{Ref-publicació|article=De Unió a Societat Civil, la candidatura transversal del PSC de Iceta|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20171110/432771633965/unio-societat-civil-candidatura-transversal-miquel-iceta.html}}</ref>
La seva proposta electoral passa per desenvolupar l'Estatut vigent, un nou finançament i un pla d'inversió en infraestructures, a més de major reconeixement de llengua, cultura i símbols catalans i una reforma federal de la Constitució.<ref>{{Ref-publicació|article=Iceta se erige en el candidato del “catalanismo pragmático”|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20171109/432751351789/iceta-candidato-catalanismo-pragmatico.html}}</ref>
Va presentar una campanya presidencialista i va aconseguir fer créixer el nombre de votants al partit a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2017|eleccions de 2017]], on fou elegit diputat i va obtenir 17 escons.<ref name=":02">{{Ref-web|url=https://resultats.parlament2017.cat/09AU/DAU09000XX.htm?lang=ca|títol=Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017|consulta=2017-12-22|llengua=català}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
{{Viquidites|Miquel Iceta i Llorens}}
{{Commonscat}}
* [http://www.miqueliceta.cat/ Pàgina personal de Miquel Iceta Llorens]
{{Diputats catalans VI Legislatura}}
{{Secretaris del Parlament de Catalunya}}
{{Primers Secretaris del PSC}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Iceta Llorens, Miquel}}
[[Categoria:Militants barcelonins del PSC]]
| |||