Joan Petit i Montserrat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
|||
Línia 5:
Petit va estudiar Lletres a la [[Universitat de Barcelona]] amb mestres com [[Joaquim Balcells i Pinto|Joaquim Balcells]] o [[Carles Riba]].<ref>Condom p. 326</ref> El 1934 esdevingué professor de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. I també abans de la guerra fou professor de l'[[Escola de Bibliotecàries]]. Des de ben jove fou primer col·laborador, i més endavant (1959)<ref>A la mort de Carles Riba (Condom, p. 327)</ref> membre del consell directiu, de la [[Fundació Bernat Metge]]. Ell mateix traduí diversos volums per a la col·lecció de clàssics llatins i grecs (una traducció molt apreciada de Catul, amb Josep Vergés, de 1929; l'orador grec Lisíes; i les ''Arengues'' de Demòstenes).
Al final de la guerra civil, s'exilià a França i perdé la seva plaça de professor, però el 1942 retornà a Catalunya davant de l'entrada dels nazis a França. Va ser jutjat pel règim franquista i, sense poder tornar a la Universitat, hagué de dedicar-se a l'ensenyament privat i al món editorial. Fou director literari de l'editorial [[Seix-Barral]], amb la qual col·laborà des de 1946 i on tingué un important paper en la creació i publicació de la col·lecció "[[Biblioteca Breve]]"; en aquesta col·lecció també publicà traduccions de [[Marguerite Duras]], [[Alain Robbe-Grillet|Alain Robbe Grillet]] i altres. Durant uns anys després de la seva mort, el premi literari de la "Biblioteca Breve" dugué el nom de "Premio Biblioteca Breve / Juan Petit". El 1950, pogué retornar a la docència universitària com a ajudant de [[Martí de Riquer]], amic seu, que ja l'havia ajudat en el moment del
També es publicà, pòstumament (1968), una traducció seva dels [[Carmina burana (cants goliards)|Carmina Burana]].
| |||