Hotel Palace: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
arreglo ref |
||
Línia 7:
=== Entorn i necessitats ===
S'havien realitzat diversos intents de crear residencies hostaleres a Madrid des de molt començaments del segle XX. Un dels primers es produeix en 1902 quan la ''Casa Miró i Trepat'' va estudiar la viabilitat d'erigir un hotel el [[passeig del Prado]] (al costat dels Jardins de Retiro) a fi de poder celebrar la coronació d'Alfons XIII, va encarregar l'estudi a l'arquitecte català [[Eduard Ferrés i Puig]] (per consell de [[Joan Miró i Trepat]]). L'estudi va mostrar que la rendibilitat era major si es construïa una [[Palau de Comunicacions de Madrid|Casa de Correos y Telégrafos]] a la zona. En 1910, i fruit dels desitjos del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] perquè Madrid pogués gaudir d'un hotel del nivell de la ciutat, es va inaugurar el Ritz projectat per l'arquitecte francès [[Charles Mewès]].<ref name="FRiz">{{ref-llibre|cognom= Serrano |nom= Felipe |títol= Hotel Ritz - Un siglo en la historia de Madrid |edició= primera |any= 2010 |editor= La Librería |editorial= |lloc= Madrid |isbn= 978-84-9873-065-4}}</ref> Les cent vuitanta habitacions que posseïa aquest nou Hotel de luxe (juntament amb les del [[Grand Hôtel de París]] situat a la [[Puerta del Sol]]), no eren suficient per a atendre la creixent demanda de visitants que afluïa a la capital. La carestia d'habitacions de luxe a Madrid va quedar palès anys abans, tant en 1902 durant les celebracions per a la coronació d'Alfons XIII com la de les seves noces amb [[Victòria Eugènia de Battenberg]] en 1906.<ref name="FRiz"
Calia crear nous establiments hotelers que cobrissin la demanda de la ciutat. Madrid necessitava un hotel que li permetés incorporar-se en els circuits en els quals es movia l'alta societat europea. En països com Bèlgica, França i Gran Bretanya els hotels de luxe enmig de les urbs havien proliferat i resultaven ser un èxit per als seus propietaris. Es desenvolupaven nous conceptes hotelers. Iniciatives primerenques com la presidida pel [[marquès de la Vega Inclán]] (que tenia una forta amistat amb el rei) creant la Comissaria Règia de Turisme, són indicis de la necessitat existent en l'època. És quan Alfons XIII afeccionat a les carreres de cavalls, té una entrevista amb l'empresari hostaler d'origen belga, [[George Marquet]], amo de cadenes d'hotels a la [[Costa Blava (França)|Costa Blava]] en l'hipòdrom Deauville (denominat «Hippodrome de la Touques»).<ref name="FRiz" /> En aquesta trobada, George és animat pel monarca a construir un hotel a Madrid. George va enviar una comitiva d'experts a Madrid a fi de buscar emplaçaments possibles.<ref name="ALX">{{ref-llibre|cognom= Seco Serrano |nom= Carlos |títol= Alfonso XIII |edició= primera |any= 2001 |editor= Arlanza Ediciones |editorial= |lloc= Madrid |isbn= |capítol= |pàgina= 40 }}</ref> La primera temptativa va ser la compra del Ritz que va acabar amb la negació dels propietaris. Després d'això va decidir la construcció del seu propi amb el suport d'Alfons XIII,<ref name="AlfX">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol= Alfonso XIII, hombre de negocios: persistencia del antiguo régimen, modernización económica y crisis política, 1902-1931 |edició= primera |any= 1986 |editorial= Alianza Editorial }}</ref> aquest nou hotel havia de superar en serveis al de la competència. Per a la seva edificació es van remenar diversos emplaçaments, un va ser la Gran Via, però es va triar finalment el solar del [[Palau dels Ducs de Medinaceli (Madrid)|palau dels Ducs de Medinaceli]] situat a la Carrera de San Jerónimo i que va ser derrocat en 1895. Aquest palau, pertanyent a la família Sandoval y Rojas des del segle XVII passa a la els ducs de Medinaceli. Era conegut pels madrilenys com el Palau del Prado. La mort de [[Luis Tomás Fernández de Córdova]] el 1873 fa que la vídua traslladi el seu habitatge a un palauet prop de la [[Plaça de Colón (Madrid)|plaça de Colón]] i l'abandó del palau motiva la seva demolició.<ref>{{ref-llibre|cognom= Miranda Valdés |nom= Javier |títol= Aureliano Fernández-Guerra y Orbe (1816-1894): un romántico, escritor y anticuario |edició= primera |any= 2005 |editor= Real Academia de la Historia |lloc= Madrid |pàgina= 117 }}</ref> Des de 1902 a 1907 el local de Medinaceli va tenir un parc denominat "cineflúo".<ref name="CFL" /> En 1910 opten per la compra el [[Ajuntament de Madrid]] i la societat ''Madrid Palace Hotel S.A''. L'Ajuntament finalment es retira per falta de fons, finalment el solar és adquirit per la societat en la qual Marquet és accionista majoritari.<ref name="GMI" /> La ubicació d'aquest nou hotel corresponia al millor lloc del Madrid de començaments de segle XX. On es trobava pròxim al centre polític definit pel [[Palau de les Corts (Madrid)|Palau de les Corts]], al centre financer definit pel [[Borsa de Madrid|edifici de la Borsa]] i al social definit per la [[Puerta del Sol]]. Posteriorment la cultural a causa de l'existència pròxima del [[Museu del Prado]].
| |||