Hotel Palace: diferència entre les revisions

218 octets eliminats ,  fa 2 anys
arreglo ref
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
(arreglo ref)
 
=== Entorn i necessitats ===
S'havien realitzat diversos intents de crear residencies hostaleres a Madrid des de molt començaments del segle XX. Un dels primers es produeix en 1902 quan la ''Casa Miró i Trepat'' va estudiar la viabilitat d'erigir un hotel el [[passeig del Prado]] (al costat dels Jardins de Retiro) a fi de poder celebrar la coronació d'Alfons XIII, va encarregar l'estudi a l'arquitecte català [[Eduard Ferrés i Puig]] (per consell de [[Joan Miró i Trepat]]). L'estudi va mostrar que la rendibilitat era major si es construïa una [[Palau de Comunicacions de Madrid|Casa de Correos y Telégrafos]] a la zona. En 1910, i fruit dels desitjos del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] perquè Madrid pogués gaudir d'un hotel del nivell de la ciutat, es va inaugurar el Ritz projectat per l'arquitecte francès [[Charles Mewès]].<ref name="FRiz">{{ref-llibre|cognom= Serrano |nom= Felipe |títol= Hotel Ritz - Un siglo en la historia de Madrid |edició= primera |any= 2010 |editor= La Librería |editorial= |lloc= Madrid |isbn= 978-84-9873-065-4}}</ref> Les cent vuitanta habitacions que posseïa aquest nou Hotel de luxe (juntament amb les del [[Grand Hôtel de París]] situat a la [[Puerta del Sol]]), no eren suficient per a atendre la creixent demanda de visitants que afluïa a la capital. La carestia d'habitacions de luxe a Madrid va quedar palès anys abans, tant en 1902 durant les celebracions per a la coronació d'Alfons XIII com la de les seves noces amb [[Victòria Eugènia de Battenberg]] en 1906.<ref name="FRiz">{{ref-llibre|cognom= Serrano |nom= Felipe |títol= Hotel Ritz - Un siglo en la historia de Madrid |edició= primera |any= 2010 |editor= La Librería |editorial= |lloc= Madrid |isbn= 978-84-9873-065-4 |pàgines= }}</ref> En ambdues l'esforç per acomodar els visitants va ser una labor bastant complicada.
 
Calia crear nous establiments hotelers que cobrissin la demanda de la ciutat. Madrid necessitava un hotel que li permetés incorporar-se en els circuits en els quals es movia l'alta societat europea. En països com Bèlgica, França i Gran Bretanya els hotels de luxe enmig de les urbs havien proliferat i resultaven ser un èxit per als seus propietaris. Es desenvolupaven nous conceptes hotelers. Iniciatives primerenques com la presidida pel [[marquès de la Vega Inclán]] (que tenia una forta amistat amb el rei) creant la Comissaria Règia de Turisme, són indicis de la necessitat existent en l'època. És quan Alfons XIII afeccionat a les carreres de cavalls, té una entrevista amb l'empresari hostaler d'origen belga, [[George Marquet]], amo de cadenes d'hotels a la [[Costa Blava (França)|Costa Blava]] en l'hipòdrom Deauville (denominat «Hippodrome de la Touques»).<ref name="FRiz" /> En aquesta trobada, George és animat pel monarca a construir un hotel a Madrid. George va enviar una comitiva d'experts a Madrid a fi de buscar emplaçaments possibles.<ref name="ALX">{{ref-llibre|cognom= Seco Serrano |nom= Carlos |títol= Alfonso XIII |edició= primera |any= 2001 |editor= Arlanza Ediciones |editorial= |lloc= Madrid |isbn= |capítol= |pàgina= 40 }}</ref> La primera temptativa va ser la compra del Ritz que va acabar amb la negació dels propietaris. Després d'això va decidir la construcció del seu propi amb el suport d'Alfons XIII,<ref name="AlfX">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol= Alfonso XIII, hombre de negocios: persistencia del antiguo régimen, modernización económica y crisis política, 1902-1931 |edició= primera |any= 1986 |editorial= Alianza Editorial }}</ref> aquest nou hotel havia de superar en serveis al de la competència. Per a la seva edificació es van remenar diversos emplaçaments, un va ser la Gran Via, però es va triar finalment el solar del [[Palau dels Ducs de Medinaceli (Madrid)|palau dels Ducs de Medinaceli]] situat a la Carrera de San Jerónimo i que va ser derrocat en 1895. Aquest palau, pertanyent a la família Sandoval y Rojas des del segle XVII passa a la els ducs de Medinaceli. Era conegut pels madrilenys com el Palau del Prado. La mort de [[Luis Tomás Fernández de Córdova]] el 1873 fa que la vídua traslladi el seu habitatge a un palauet prop de la [[Plaça de Colón (Madrid)|plaça de Colón]] i l'abandó del palau motiva la seva demolició.<ref>{{ref-llibre|cognom= Miranda Valdés |nom= Javier |títol= Aureliano Fernández-Guerra y Orbe (1816-1894): un romántico, escritor y anticuario |edició= primera |any= 2005 |editor= Real Academia de la Historia |lloc= Madrid |pàgina= 117 }}</ref> Des de 1902 a 1907 el local de Medinaceli va tenir un parc denominat "cineflúo".<ref name="CFL" /> En 1910 opten per la compra el [[Ajuntament de Madrid]] i la societat ''Madrid Palace Hotel S.A''. L'Ajuntament finalment es retira per falta de fons, finalment el solar és adquirit per la societat en la qual Marquet és accionista majoritari.<ref name="GMI" /> La ubicació d'aquest nou hotel corresponia al millor lloc del Madrid de començaments de segle XX. On es trobava pròxim al centre polític definit pel [[Palau de les Corts (Madrid)|Palau de les Corts]], al centre financer definit pel [[Borsa de Madrid|edifici de la Borsa]] i al social definit per la [[Puerta del Sol]]. Posteriorment la cultural a causa de l'existència pròxima del [[Museu del Prado]].
132.541

modificacions