Charles-François Lebrun: diferència entre les revisions

Quan Maupeou fou nomenat [[canceller]] el[[1768]], Lebrun va tenir ocasió de jugar un paper dins de la Cancelleria. Gràcies a la intercessió de Maupeou, Lebrun fou nomenat censor del rei des de [[1765]], càrrec que donava dret a uns ingressos molt substancials. Tres anys més tard va comprar el càrrec de Pagador de rendes (un altre cop gràcies a Maupeou, qui li concedí un préstec). Des de [[1771]] a[[1774]], en ocasió del llançament d'un programa de reforma impulsat pel rei, Lebrun cregué que ell hi podria jugar un important, i fer evolucionar la [[Regne de França|monarquia francesa]] vers un règim a l'anglesa, però la caiguda en desgràcia de Maupeou, consegüent a la mort de [[Lluís XV de França|LluísXVLluís XV]], i que comportà la de Lebrun, així com l'aturada de la reforma, no tirà endavant el referit projecte, que tal volta hagués retardat l'explosió de [[1789]].