Visigots: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.11.38.81. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 39:
El 401 Alaric marxà contra [[Itàlia]] però va ser vençut a prop de [[Pollentia (Ligúria)|Pollentia]] (6 d'abril de 402) i després a [[Verona]]. Probablement [[Estilicó]] negocià amb Alaric l'ajuda contra altres bàrbars, i es creu que la confirmació com a ''[[Magister Militum]]'' i governador d'[[Il·líria]], amb uns límits que entraven en contradiccions amb les reivindicacions territorials d'Orient. El partit nacionalista romà, tal vegada instigat pel govern de [[Constantinoble]], acusà Estilicó de preparar el lliurament de l'Imperi a Alaric i va ordir un complot. Va esclatar una revolta de tropes que obligà a Estilicó a refugiar-se en una església, sent assassinat en el moment de sortir. Alaric retornà a Itàlia i va obtenir noves concessions d'Honori que havia establert a [[Ravena]], però una vegada que es van retirar els visigots, Honori no va mantenir les promeses. Els visigots van marxar cap a [[Roma]] i van recolzar la proclamació d'un usurpador anomenat [[Prisc Àtal]] (409), que era d'origen jònic i probablement arrià, el qual va concedir a [[Alaric I]] el títol de ''Magister Militum''. Però Àtal no va poder complir les seves promeses i el rei visigot va tornar a [[Roma]] posant-la setge, per primera vegada en la història des de la invasió dels [[gals]] Roma va caure davant un rei estranger, després de ser presa per Alaric, aquest va deposar l'usurpador (24 d'agost de 410) i els seus homes van saquejar la Ciutat Eterna durant tres dies, després d'això la van abandonar emportant-se'n a Àtal i [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori. De [[Roma]] van passar al sud devastant la [[Campània]], [[Pulla]] i [[Calàbria]]. Alaric va morir en el lloc de Cosenza (410) i el va succeir [[Ataülf]]. Aquest pactà amb [[Flavi Honori]] la sortida d'Itàlia a canvi de la concessió del Govern de les Gàl·lies (territoris que escapaven del control de [[Roma]], ja que s'havien sotmès a Constantí). La caiguda de Roma va ser un cop molt dur per a tots els romans d'aquesta època, perquè a la Ciutat Eterna se la creia inexpugnable.
 
=== Assentament a la Gàl·lia hoy en las mañanas kis ki ki ki ki ki kis ===
Els visigots sota [[Ataülf]] van deixar Itàlia (412) i van anar al sud de la [[Gàl·lia]] i al nord d'[[Hispània]]. Les llargues i complexes lluites d'Ataülf per dominar el sud de les Gàl·lies li van ocupar diversos anys (411-414). En el 414 el rei Ataülf, que després d'una aliança amb [[Flavi Honori]] i amb el [[Magister Militum]] [[Constanci]], havia tornat a actuar pel seu compte, es va casar amb [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori que havia estat raptada per [[Alaric I]]. Constanci va ser enviat a la zona i els visigots van ser derrotats a [[Narbona]]. Constanci va aconseguir desviar a Ataülf cap a Hispània (el que li permetia conservar el sud de la [[Gàl·lia]]), i els visigots van entrar a la [[Tarraconense]] el 415.