Baró: diferència entre les revisions

Durant l'[[alta edat mitjana]], el mot es feia servir a molts països europeus amb el significat de persona "notable" o "guerrer", com és el cas de diversos documents catalans del {{segle|X|s}}.<ref name="GEC2">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0083310.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC |editor= |data= |llengua= }}</ref> Inicialment eren governadors locals nomenats pels comtes amb l'encàrrec de cobrar els impostos i impartir la justícia a les diverses zones de cada comtat. De fet, l'estatus de baró significava que aquella persona posseïa una [[jurisdicció]] en [[mer i mixt imperi]] i tenia el dret de delegar a aquell lloc un [[Batlle senyorial|batlle]] que actués en el seu nom.<ref name="Diccionari"/> De mica en mica els barons es van convertir en títols personals hereditaris. A Catalunya el seu [[territori]] o domini jurisdiccional ja s'anomenava [[Baronia (domini)|baronia]] almenys des del {{segle|XII|s}},<ref name="Diccionari"/> i a la resta dels Països Catalans des del {{segle|XIII|s}}.<ref name="GEC3">{{ref-web | url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0162544.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC |editor= |data= |llengua= }}</ref> La major part de les baronies corresponien a senyories laiques, bé que també n'hi havia d'eclesiàstiques (com la baronia del [[monestir de Vallbona de les Monges]]).<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284, plana 42, Barcelona, abril del 2000, {{ISBN|84-297-4706-0}}</ref> A partir del {{segle|XIV|s}} es va començar a concedir aquest títol a alguns potentats propietaris de terres com a esglaó més baix de la [[noblesa]].<ref name="Diccionari"/><ref name="GEC4">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0162547.xml |títol=baró |consulta=26 agost 2018 |obra=GEC }}</ref>