Sínode: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Plantilla
Línia 1:
Un '''sínode''' és una reunió del [[bisbe]] amb els seus [[sacerdot]]s per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les [[precepte moral|lleis]] eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida [[cristianisme|cristiana]], fomentant el culte [[Déu|diví]] i la pràctica [[religió|religiosa]]. No sembla que se celebressin de manera regular, tot i l'existència de l'obligatorietat de celebrar anualment un sínode establert en el [[Concili d'Osca]] del [[598]]. Durant l'[[alta edat mitjana]] hi ha sínodes com el de [[Sínodes de Toluges|Toluges]] ([[Elna]]) de l'[[any]] [[1027]], en el qual es promulgà la [[Pau i Treva de Déu]] o els de [[Vic]] dels anys [[1030]] i [[1033]]. Amb tot, no s'establiran ni s'organitzaran de manera regular fins al {{segle|XIII|s}}.<ref>Sadurní i Puigbò, Núria ''Diccionari de l'any 1000 a Catalunya'' Barcelona: Edicions 62, 1999. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. {{ISBN|84-297-4607-2}}, plana 135</ref>
 
El sínode dels bisbes és una institució eclesial antiga que fou revitalitzada pel [[Concili Vaticà II]]. A diferència dels [[concili]]s, que tenen capacitat per a definir dogmes i legislar, els sínodes són òrgans consultius i la seva missió principal és assessorar al papa en una determinada qüestió.<ref>{{ref-llibre|autor=Blázquez, R. |capítol=Una institución conciliar con futuro: el sínodo de los obispos | editor=Chica, F.; Panizzolo, S.; Wagner, H |títol=Ecclesia Tertii Millennii Advenientis |any=1997 |lloc=Casale Monferrato | editorial=Edizione Piemme |pàgines=549-559 |isbn=88-384-2863-8}}</ref>