Joscelí II: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Toponímia)
Cap resum de modificació
En una època en què l'amenaça de [[Imad-ad-Din Zengi I|Zengi]] era una realitat, Joscelí II començà a donar suport a les intriques d'[[Alícia d'Antioquia|Alícia]], vídua de [[Bohemond II d'Antioquia]] que intentava desposseir la seva filla [[Constança d'Antioquia]] per prendre el poder, i [[Folc V d'Anjou]] (rei consort de Jerusalem des del 1131) va haver d'intervenir per barrar el pas als instigadors. Després va haver de defensar la població de [[Turbessel]] atacada per Sawar, governador d'Alep designat per Zengi, i experimentà nombroses pèrdues.{{sfn|Grousset|1935|p=19, 22}} [[Ramon de Poitiers]] es va casar amb Constança d'Antioquia, però Joscelí el detestava. També, quan Ramon va expulsar Raül de Domfront, [[patriarca d'Antioquia]], Joscelí va acollir aquest darrer. Després, durant un litigi per la frontera entre Ramon i [[Lleó I d'Armènia Menor]], va prendre partit pel príncep armeni, però va acabar dirigint una reconciliació entre els dos senyors.{{sfn|Grousset|1935|p=51, 56-57}}
 
El [[1137]], l'emperador [[Joan II Comnè]] va anar amb el seu exèrcit per reafirmar els seus drets sobre Antioquia. Rebé el vassallatge de Ramon de Poitiers i, per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser bizantina[[Imperi Romà d'Orient|romana d'Orient]], i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament del [[1138]], i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] del [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de Xaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantinsromans, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit francobizantífranco-romà es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren els bizantinsromans a sortir de la ciutat.{{sfn|Grousset|1935|p=100-124}}
 
[[Fitxer:Map County of Edessa 1131-1150-fr.svg|miniatura|upright=1.8|Final del Comtat d'Edessa, del 1131 al 1150 ]]
El [[1142]], Joan II Comnè provà de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigí d'aquest que li enviés la seva filla Isabel com a ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els nobles organitzaren aixecaments, puix que no volien una ocupació bizantinaromana. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril del 1143 posà fi a les pretensions bizantinesromanes sobre Antioquia.{{sfn|Grousset|1935|p=146-153}}
 
Després de la mort de l'emperador, Ramon de Poitiers va assolar les possessions bizantinesromanes a [[Cilícia]] i engendrà així una reacció d'hostilitat de part dels bizantinsromans contra els francs. A més, la rivalitat entre Ramon de Poitiers i Joscelí II havia esdevingut ruptura oberta. Aquest últim es quedà generalment a Antioquia i es descuidà de dotar Edessa d'una guarnició suficient. [[Zengi]], [[atabeg de Mossul]] i [[atabeg d'Alep|d'Alep]], va organitzar una expedició al [[Diyar Bakr]] oficialment contra els [[ortúquides]], però en realitat per allunyar a Joscelí d'Edessa; llavors va enviar a aquesta ciutat un exèrcit que va començar el setge el 28 de novembre del [[1144]]. Mal proveïda i insuficientment defensada, malgrat la resistència dels sirians i dels armenis, la ciutat es va haver de rendir el [[23 de desembre]] del [[1144]], i Zengi es va apoderar de la regió situada a l'est de l'Èufrates.{{sfn|Grousset|1935|p=170-189}}
 
Zengi fou assassinat el [[14 de setembre]] del [[1146]], i els armenis d'Edessa aprofitaren per revoltar-se. Joscelí II tornà llavors a la seva capital el [[21 d'octubre]] del [[1146]], però el fill de Zengi, [[Nur-ad-Din Mahmud]], previngut, va decidir recuperar la ciutat. Joscelí II i els seus companys van haver de fugir de la ciutat. Nur al-Din hi va entrar sense massa dificultats el 3 de novembre del 1146, i va fer massacrar els habitants siríacs i armenis.{{sfn|Grousset|1935|p=195-206}}
 
La notícia de la caiguda d'Édessa va suscitar una [[segona Croada|nova croada]], però en lloc d'enfrontar-se a Nur al-Din i d'intentar recuperar Edessa, els croats van atacar Damasc i no van obtenir resultats. Després de la tornada de la croada a Europa, Ramon de Poitiers fou mort el 29 de juny del 1149 a la [[batalla d'Inab]].{{sfn|Grousset|1935|p=235-245, 268-270}} A pesar d'haver perdut una bona part del seu comtat, Joscelí encara es va posar d'esquena a la població cristiana siríaca saquejant el monestir de Mar Barsauma el 18 de juny del 1148. Aprofitant l'anarquia, els ortúquides es van apoderar de Gargar i de la seva regió; el seljúcida [[Masud I]] [[soldanat de Rum|sultà del Rum]] es va apoderar de Marash i va assetjar Turbessel, però es va retirar per la intervenció del rei [[Balduí III de Jerusalem]]. El 1150, Joscelí va marxar a Antioquia per conferenciar amb el patriarca de la ciutat amb l'objectiu d'una defensa comuna contra Nur al-Din, i pel camí fou capturat per una partida de turcmans i empresonat a [[Alep]] el [[4 de maig]] del [[1150]]. La seva dona Beatriu va intentar defensar Turbessel contra les incursions turques cada vegada més freqüents, però acabà venent les restes del comtat als bizantinsromans l'agost del [[1150]] (amb l'acord del rei Balduí  III) i es va refugiar al [[Regne de Jerusalem]]. Joscelí II morí a Alep el 1159 després de nou anys de captivitat.{{sfn|Grousset|1935|p=275-293}}
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Comtat d'Edessa|Comte d'Edessa]]|abans=[[Joscelí I d'Edessa|Joscelí I]]|després=Comtat conquerit per Nur al-Din <br>(drets de l'Imperi BizantíRomà d'Orient <br> i de Joscelí III)|anys=[[1131]]–[[1150]]}}
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Josceli II}}
295.411

modificacions