Joscelí II: diferència entre les revisions

m
Tipografia
Cap resum de modificació
m (Tipografia)
== Biografia ==
 
El [[13 de setembre]] del [[1122]] Joscelí de Courtenay ([[Joscelí I d'Edessa]]) i [[Galerà del Puiset]], [[comtat d'Edessa|senyor de Bira]] foren capturats per l'ortúquida [[Nur al-Dawla Balak]] i empresonats a [[Kharpert]], i en el captiveri se'ls va unir [[Balduí  II de Jerusalem]] que havia intentat alliberar-los el [[18 d'abril]] del [[1123]]. Mig centenar d'armenis van aconseguir apoderar-se de la ciutadella per un ardit i els presoners van poder fugir, però encara que Joscelí aconseguí escapar i arribar fins a [[Şanlıurfa|Edessa]], Balduí i Galerà foren capturats de nou.{{sfn|Grousset|1934|p=613-626}} Mort poc després Balak a mans del seu successor [[Timurtash]] Ibn Ghazi, aquest va acceptar alliberar Balduí contra rescat. Per garantir el pagament del rescat, foren intercanviats Yvette de Jerusalem, de cinc anys d'edat, per Joscelí, el fill del comte, d'uns 12 anys, i per altres deu joves nobles francs, que foren retinguts a Xaizar. Alep tornà llavors a [[Ak Sunkur al-Bursuki]], atabeg de Mossul, que va fer una inspecció als emirats sirians i s'encarregà dels ostatges el 15 de març del 1125. Però fou derrotat pels francs el juny del [[1125]] a [[Azaz]], i el botí permeté a aquests últims acabar el pagament del rescat.{{sfn|Grousset|1934|p=654-667}}
 
El [[1131]], Joscelí I va assetjar una fortalesa entre Alep i Mabbug. Mentre inspeccionava una mina que feia cavar sota una muralla, aquesta es va desplomar al seu damunt i el va enterrar. Fou extret de la runa, però estava greument ferit. Poc després, un emir va posar setge davant Kaisun. Joscelí va encarregar al seu fill la direcció de l'exèrcit per fer aixecar el setge d'aquesta plaça, però aquest noi es va aturar, al·legant una inferioritat numèrica. Joscelí pare va decidir llavors manar personalment el seu exèrcit des d'una llitera per socórrer Kaisun, fet que va incitar l'emir a aixecar el setge, cosa que mostra fins a quin punt Joscelí era temut pels seus enemics. Però el vell comte va morir durant l'operació militar i el seu fill el va succeir com a comte d'Edessa.{{sfn|Grousset|1935|p=16-18}}
Zengi fou assassinat el [[14 de setembre]] del [[1146]], i els armenis d'Edessa aprofitaren per revoltar-se. Joscelí II tornà llavors a la seva capital el [[21 d'octubre]] del [[1146]], però el fill de Zengi, [[Nur-ad-Din Mahmud]], previngut, va decidir recuperar la ciutat. Joscelí II i els seus companys van haver de fugir de la ciutat. Nur al-Din hi va entrar sense massa dificultats el 3 de novembre del 1146, i va fer massacrar els habitants siríacs i armenis.{{sfn|Grousset|1935|p=195-206}}
 
La notícia de la caiguda d'Édessa va suscitar una [[segona Croada|nova croada]], però en lloc d'enfrontar-se a Nur al-Din i d'intentar recuperar Edessa, els croats van atacar Damasc i no van obtenir resultats. Després de la tornada de la croada a Europa, Ramon de Poitiers fou mort el 29 de juny del 1149 a la [[batalla d'Inab]].{{sfn|Grousset|1935|p=235-245, 268-270}} A pesar d'haver perdut una bona part del seu comtat, Joscelí encara es va posar d'esquena a la població cristiana siríaca saquejant el monestir de Mar Barsauma el 18 de juny del 1148. Aprofitant l'anarquia, els ortúquides es van apoderar de Gargar i de la seva regió; el seljúcida [[Masud I]] [[soldanat de Rum|sultà del Rum]] es va apoderar de Marash i va assetjar Turbessel, però es va retirar per la intervenció del rei [[Balduí  III de Jerusalem]]. El 1150, Joscelí va marxar a Antioquia per conferenciar amb el patriarca de la ciutat amb l'objectiu d'una defensa comuna contra Nur al-Din, i pel camí fou capturat per una partida de turcmans i empresonat a [[Alep]] el [[4 de maig]] del [[1150]]. La seva dona Beatriu va intentar defensar Turbessel contra les incursions turques cada vegada més freqüents, però acabà venent les restes del comtat als romans l'agost del [[1150]] (amb l'acord del rei Balduí III) i es va refugiar al [[Regne de Jerusalem]]. Joscelí II morí a Alep el 1159 després de nou anys de captivitat.{{sfn|Grousset|1935|p=275-293}}
 
== Referències ==
2.845.566

modificacions