Imad-ad-Din Zengi I: diferència entre les revisions

Els francs estaven llavors en situació delicada: els sobirans [[Balduí  II de Jerusalem]], [[Bohemond II d'Antioquia]] i [[Joscelí I d'Edessa]] acabaven de morir. A Antioquia, un infant, Constanci, va pujar al tron sota regència de la seva mare [[Alix de Jerusalem]] que desitjava el poder i sabent que els francs no la deixarien usurpar el tron va cridar a Zengi, però el complot fou descobert i Alix apartada de la regència. Amb l'ajut dels seus veïns [[Joscelí II d'Edessa]] i [[Pons de Trípoli]] i el suport de la seva germana [[Melisenda de Jerusalem|Melisenda]], va intentar tornar a la regència però el rei de Jerusalem, [[Folc V d'Anjou|Folc I de Jerusalem i V d'Anjou]], va intervenir altre cop i va assignar a Alix a residència. Zengi no va poder aprofitar aquestes discòrdies doncs el 1132 el califa al-Mústarxid va aprofitar la molt del sultà Mahmud i la lluita per la seva successió per intentar emancipar-se de la tutela seljúcida. Zengi, emir de Mossul, va marxar a Bagdad per sostenir als seljúcides i fou derrotat prop de [[Tikrit]] per l'exèrcit [[abbàssida]]; les seves forces foren rodejades a la vora del riu i només es va salvar perquè el seu mameluc Ayyub li va facilitar el travessar el riu i fugir.

El [[10 de novembre]] de [[1143]], [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem, va morir d'una caiguda de cavall. La seva mort deixava el tron en mans d'un fill menor d'edat, [[Balduí  III de Jerusalem]], i com a regent una dona intrigant. El príncep d'Antioquia, [[Ramon de Poitiers]], va aprofitar llavors la mort de l'emperador [[Joan II Comnè]] ([[8 d'abril]] del [[1143]]) per assolar [[Cilícia]], però [[Manuel I Comnè]] va enviar als seus generals a atacar el principat d'Antioquia com a revenja. Més greu era que Ramon de Poitiers i el comte [[Joscelí II d'Edessa]] s'odiaven de manera ferotge, i l'absència d'un rei fort a Jerusalem permetia que el seu odi es manifestés. A més Joscelí s'havia retirat a [[Turbessel]] i, mancat de recursos, no havia pagat als seus soldats feia un any. Zengi va aprofitar aquestes condicions favorables, i sota cobert d'una campanya contra els [[ortúquides]] per no inquietar als francs, va llançar une ofensiva contra [[Edessa (Turquia)]], que va assetjar el [[28 de novembre]] de [[1144]]. La defensa fou a càrrec d'Hug II, bisbe llatí d'Edessa, que va refusar rendir-se. Però Zengi va fer mines a les muralles de la ciutat fortificada, que passava per inexpugnable, va obrir una bretxa i va ocupar la ciutat el [[23 de desembre]] de [[1144]]. Zengi va perdonar sla siríacs i als armenis, però va massacrar o esclavitzar als cristians. Aquest esdeveniment va donar lloc a la [[Segona Croada]], i més tard els cronistes musulmans que va assenyalar com l'inici de la guerra santa contra els estats croats. Després Zengi va dominar el comtat fins a l'[[Eufrates]] però va fracassar en el setge de la fortalesa d'[[al-Bira]], un lloc de creuament estratègic del riu, que va resistir i va acabar en mans de l'emir de [[Mardin]] el ortúquida [[Timurtaix|Husam ad-Din Timurtaix]].