Toron dels Cavallers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Tipografia |
||
Línia 12:
=== Història ===
El senyoriu de Toron formà part del [[Principat de Galilea]], que era un dels estats del [[Regne de Jerusalem]] . [[Hug de Fauqembergues]] construí aquest castell el [[1105]], per servir de base per la conquesta de Tir, que llavors estava en poder del [[Califat fatimita]]. L'any següent, Hug morí en un atac musulmà que hi hagué a la rodalia. En quedar el castell sense senyor, l'emir [[Fakhr al-Mulk]] volgué apoderar-se'n, però el rei [[Balduí
El castell fou transferit llavors a Humfred, vassall de [[Joscelí de Courtenay]], [[Principat de Galilea|príncep de Tiberíades]]. Després fou successivament traspassat als seus descendents: Humfred II i Humfred IV.<ref>{{ref-web|autor=Charles Cawley|url=http://fmg.ac/Projects/MedLands/JERUSALEM%20NOBILITY.htm#_Toc226339965|títol=Jerusalem nobility|editor=Foundation for Medieval Genealogy|data=2017|consulta=gener del 2019}}</ref>
El rei [[Balduí
Deu anys més tard, el [[1197]], Toron dels Cavallers fou assetjat pels croatss alemanys de la [[tercera croada]]. El castell fou desmantellat pel soldà [[Al-Muàddham ibn al-Àdil]], perquè no tornés a ser ocupat pels croats. El lloc on estava el castell de Toron tornà a ser ocupat pels croats el [[1229]], dos anys després de la mort d'Al-Muàddham l'11 de novembre del 1227, concretament per cavallers de l'[[Orde teutònica]]. L'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic]] el tornà als musulmans, en un pacte de pau previ al [[setge de Jerusalem (1244)]].{{sfn|Melville|1995|p=199-200}}
|