Guillem I d'Aumale: diferència entre les revisions

'''Guillem el Gros''' (cap a 1110 - 20 d'agost de 1179), lord d'[[Holderness]], [[llista de comtes i ducs d'Aumâle|comte d'Aumale]] i primer} [[comte de York]], va ser un important [[baró anglo-normand]] del regnat tumultuós d'[[Esteve d'Anglaterra]] ( [[1135]]- [[1154]]).

Cap a 1140 va entrar en conflicte amb el seu veí [[Alan el Negre]], el [[comte de Richmond]], entre altres per El control de les possessions de [[Gilbert de Gant]] durant la seva minoria.<ref>Paul Dalton, Rosamond McKitterick, Christine Carpenter, Jonathan Shepard ''Conquest, Anarchy and Lordship: Yorkshire, 1066-1154'', Cambridge University Press, 2002, pàg. 164-165. {{ISBN|0521524644}}</ref> El comte de Richmond el va desallotjar del castell de Galclint (Yorkshire). Sempre el 1140, Guillem el Gros va intentar obtenir la seu episcopal vacant de York per al seu besnebot Waltheof,<ref>. Els dos eren descendents d'[[Adelaida I d'Alençon|Adelaida de Normandia]].</ref> que era prior de Kirkham, però Esteve es va negar probablement, ja que era el gendre del seu adversari [[David I d'Escòcia]].<ref>Derek Baker, «Waldef (c.1095-1159)» ''Oxford Dictionary of National Biography'', Oxford University Press, 2004.</ref> Guillem va sostenir llavors a [[Guillem de York|Guillaume Fitzherbert]], el candidat del rei. Serà més tard acusat d'haver ordenat al capítol de York d'escollir FitzHerbert en nom del rei.<ref name="Odnb"/>

A la mort d'Esteve el 1154, Enric Plantagenet va pujar al tron anglès sota el nom d'[[Enric II d'Anglaterra]]. Va passar molt temps reduint el poder dels barons del regne, i posar en ordre al seu territori i la seva administració després del període d'anarquia del regnat d'Esteve. El 1155, va anar al Yorkshire i va ordenar a Guillem el Gros tornar els dominis reials dels quals havia agafat el control, així com el castell de Scarborough.<ref name="Haskins">Paul Dalton, «William Earl of York and Royal Authority in Yorkshire in the Reign of Stephen», A ''The Haskins Society Journal Studies in Medieval History: Selected Papers'' .</ref> Guillem va complir amb reticència, i el castell fou destruït.<ref name="Haskins"/> Va deixar fins i tot d'utilitzar el títol de ''comte de York''.<ref name="Odnb"/> No obstant estava aparentment en bons termes amb el nou rei.<ref name="Odnb"/>

Fou un important benefactor eclesiàstic.<ref name="Odnb"/> Va fundar el priorat de Thornton al [[Lincolnshire]] el [[1139]].<ref name="Odnb"/> Aquest fou més tard una abadia. Fou també el fundador de les abadies de Bytham (Lincolnshire) el 1147, i Meaux al [[Yorkshire]] el 1151.<ref name="Odnb"/> Fou el cofundador del priorat de North Ormsby (1148-1154), i va transformar el priorat de Saint-Martin d'Auchy en abadia.<ref name="Odnb"/> Fou també el benefactor de moltes altres cases de religió a Angleterre.

Guillem el Gros és descrit per Paul Dalton com un home enèrgic posseint una gran habilitat militar i un esperit d'empresa extraordinària.<ref name="Odnb"/> Utilitza la seva posició al Yorkshire per estendre el seu domini sobre un vast territori. Guillem de Newburg dirà d'ell que «&nbsp;''era més rei al nord de l'[[Humber]] que Esteve''&nbsp;»;.<ref name="crouch"/>

* [[Havisa d'Aumale]] (O Hawisa) (abans de 1165-1214), qui va succeeir al seu pare en totes les seves possessions.

Va tenir potser una altra filla, dita Amícia, i un fill il·legítim dit Jofré.<ref>. Barbara English, «Hawisa, suo jura countess of Aumale, and countess of Essex (de. 1213/14) », ''Oxford Dictionary of National Biography'', Oxford University Press, 2004.</ref>

* Paul Dalton, « William Earl of York and Royal Authority in Yorkshire in the Reign of Stephen », a ''The Haskins Society Journal Studies in Medieval History: Selected Papers'', Continuum International Publishing Group, 1990, pàg 155-166. {{ISBN|1852850590}}.