Insectes: diferència entre les revisions

D'una manera diferent, una [[Abella reina|abella]] reina (''[[Apis mellifera]]'') pot pondre ous fertilitzats ([[diploide]]s) dels quals sorgeixen femelles, i ous sense fecundar ([[haploide]]s) dels quals sorgiran mascles (els abellots). Aquest tipus de partenogènesi que es produeix a partir d'òvuls que han sorgit per [[meiosi]] (pel que hi ha reducció del nombre cromosòmicocromosòmic), es denomina '''arrenotòquica'''. Aquest [[sistema de determinació de sexe]] en el qual les femelles són diploides i els mascles són haploides es denomina [[haplodiploïdia]]; combina la reproducció sexual i asexual i es troba força estès entre els [[himenòpters]].

La majoria de les espècies d'insectes ponen [[Ou (biologia)|ous]] (són [[ovípar]]es). No obstant això, hi ha casos en els quals les femelles pareixen les cries, com per exemple en els àfids. Els exemples de [[vivípar|viviparisme]], malgrat ser escassos, són també molt diversos. En alguns casos l'ou s'obre immediatament abans de ser posat; en uns altres, com en la [[mosca tse-tse]], es desenvolupa dintre del cos de la mare i la cria no neix fins a l'estat de [[pupa]]. En alguns insectes paràsits (''[[Strepsiptera]]'', himenòpters paràsits) un sol ou posat de la manera acostumada es divideix repetidament fins a aconseguir una progènie de fins a 2.000 individus, d'igual [[genotip]] i sexe, fenomen conegut com a [[poliembriòniapoliembrionia]]; les larves poliembriòniques són sovint [[caníbal]]s, pelper quela qual cosa s'assoleixen pocs adults.

Els [[Ou (biologia)|ous]] poden ser dipositats en solitari o en grups, de vegades dintre d'una estructura protectora denominada [[ooteca]]. La forma i la grandària dels ous és tan variada com els insectes que els posen. Els ous de les [[papallones]], per exemple, solen presentar intricats dibuixos, amb una superfície coberta de nombrosos marques i nerviacionsnervacions. Molts insectes ponen els seus ous en les [[Arrel (botànica)|arrels]], o en els [[Brot (botànica)|brots]] i teixits tendres de les [[plantes]], dintre dels grans dels [[cereals]] i, fins i tot, dintre d'altres animals. El lloc on els insectes ponen els ous, si bé variat, no és de cap manera aleatori. L'objectiu d'escollir curosament el lloc de la posta és sempre el mateix: pondre els ous en el lloc on les larves nounates estiguin envoltades d'aliment.

* [[Zoòfag]]s. Els [[dieta carnívora|carnívors]] poden alimentar-se de preses vives que ells mateixos capturen ([[depredador]]s, com els [[odonat]]s o els coleópterscoleòpters [[caràbid]]s) o bé dels seus fluids, com la [[sang]] ([[hematòfag]]s, com dípters, i hemípters). En aquesta categoria s'inclouen els [[paràsits]], tant [[ectoparàsit]]s, que s'alimenten des de l'exterior ([[puces]], [[xinxa domèstica|xinxes]]), com els [[endoparàsit]]s, que penetren a l'interior dels seus [[hoste (biologia)|hostes]] ([[estrepsípters]], alguns himenòpters). Cal destacar també algunes espècies amb règims particulars, com ''[[Aethina tumida]]'', petit coleòpter que s'alimentenalimenta de [[cera]] i produeix greus destrosses als [[rusc]]s ([[etinosi]]), els coleòpters [[dermèstids]] que mengen [[queratina]] ([[plomes]], [[pèl]], [[llana]], [[banyes]]), o les larves de lepidòpters que devoren [[roba]] feta amb material vegetal.

El [[Mutualisme (biologia)|mutualisme]], en què dues espècies obtenen benefici mutu de la seva relació, està també present entre els insectes; moltes [[formigues]] pasturen [[pugons]], als quals defensen d'altres insectes, i obtenen a canvi un líquid dolç que els pugons secreten. Algunes formigues i tèrmits crien [[fongs]] dins els seus nius, dels quals s'alimenten; els fongs troben un ambient estable i protegit per al seu desenvolupament. La [[pol·linització]] pot també considerar-se com mutualismmutualisme entre insectes i vegetals.

El [[parasitisme]] està també molt estès entre els insectes; en aquest cas, l'hoste surt perjudicat pel paràsit, que pot considerar-se com un depredador molt especialitzat. Els [[ectoparàsit]]s viuen fora de l'hoste i generalment són [[hematòfag]]s (s'alimenten de sang) o [[dermatòfag]]s (s'alimenten de la [[pell]]); hi ha grups sencers d'insectes que són ectoparàsits (puces, [[phthiraptera|polls]], xinxes); cap destacar també els [[paràsit social|paràsits socials]], en què espècies d'himenòpters socials no tenen obreres i es fan adoptar per altres espècies colonialescolonials o reclutanrecluten esclaus entre les obreres d'altres espècies ([[formiga esclavista|formigues esclavistes]]). Els [[endoparàsit]]s viuen dintre del cos dels seus hostes on s'alimenten dels seus òrgans o líquids interns; és un fenomen corrent entre les larvaslarves de certs [[dípter]]s, [[coleòpters]] i [[estrepsípters]] i de molts [[himenòpter]]s. L'[[hiperparasitisme]] es dóna quan un insecte parasita a un altre insecte que al seu torn és paràsit. Aquestes relacions tenen gran importància en la regulació de les poblacions d'insectes i s'utilitzen en el [[control biològic]] de plagues.

Molts insectes tòxics o picadors tenen coloracions vistoses i cridaneres que adverteixen als seus depredadors potencials de la seva perillositat; aquest fenomen és conegut com a [[aposematisme]], i és una estratègia que maximitza l'efectivitat dels mecanismes defensius, ja que molts animals aprenen que aquella combinació de color que els va produir una experiència desagradable i tendeixen a evitar-la. Cal destacar que molts insectes inofensius s'assemblen en forma, color o comportament a insectes perillosos, i aconsegueixen així enganyar els seus depredadors, que els eviten (per exemple, dípters, lepidòpters i coleòpters que semblen [[vespes]]); aquest fenomen es denomina [[mimetisme|mimetisme müllerià]] i està molt estès entre els insectes.

Els insectes són els mestres indiscutibles de la [[cripsi]], adaptació que consisteix passar inadvertit als sentits d'altres animals. Són extraordinàries les morfologies que imiten objectes de l'entorn, com en els ''[[Phasmatodea]]'' (insectes bastó i insectes fulla) i alguns [[ortòpters]] i [[lepidòpters]] que imiten també a fulles. Molts insectes imiten els colors del seu entorn ([[homocromia]]), elcosa que s'acompanya amb freqüència d'una immobilització reflexa enfront de situacions de perill.

[[Fitxer:Chapulines.jpg|miniatura|Plats de ''chapulines'' (saltamartins rostidesrostits) a la venda en un mercat, [[Tepoztlan]], [[Mèxic]]]]

* '''Insectes pol·linitzadors'''. Des de fa milions d'anys les [[plantes]] amb [[flor]] i els insectes han iniciat una associació summament estreta que ha determinat un mecanisme de [[coevolució]] molt singular. Les plantes, per la seva condició d'organismes [[sèsil]]s, necessiten que els seus [[gàmetes]] masculins (els grans de [[pol·len]]) siguin transportats d'una planta a una altra per tal que pugui ocórrer la [[pol·linització]] i, per tant, la generació de nous descendents. En moltíssimes espècies de plantes (denominades [[entomòfiles]], o "amants dels insectes") pertanyents a molt diverses [[família (biologia)|famíliasfamílies]] aquest transport està a càrrec de diverses espècies d'insectes. La planta necessita atreure els insectes a les seves flors perquè es cobreixin de grans de pol·len, que més tard seran transportats a altres plantes. Per a atreure'ls fan ús d'una varietat de mecanismes, com ara la forma de la [[corol·la]], el color dels [[pètal]]s o [[tèpal]]s i la fragància de les seves flors, si bé el més important és l'aliment que poden proveir-los: el [[nèctar]], utilitzat com "recompensa" per la seva funció. L'extrema diversitat de tipus, colors i aromes de les flors de les [[angiospermes]] és, justament, per la necessitat d'atreure diferents espècies d'insectes pol·linitzadors. La funció de pol·linització dels insectes s'aprofita a l'[[agricultura]], ja que permet la producció de molts cultius, com ara els [[gira-sol]]s i moltes espècies hortícoles i [[fruiter]]es.

* '''Plagues per a l'agricultura'''. Des dels orígens de l'[[agricultura]] els insectes han produït greus perjudicis als cultius. Existeixen aproximadament 5.000 espècies d'insectes (com les larves de moltes espècies de [[lepidòpters]] o els adults dels [[ortòpter]]s) que s'alimenten tant de les fulles, com de les [[tija|tiges]], [[Arrel (botànica)|arrels]], [[flors]] i [[fruit]]s de les espècies conreades. Els danys que ocasionen poden ser indirectes (disminució de la superfície [[fotosíntesi|fotosintètica]], reducció de la capacitat d'extracció d'aigua i nutrients del [[sòl]]), com directes (pèrdua de flors que han de donar fruits o els mateixos fruits). A més, moltes espècies (com els [[àfid]]s) s'alimenten de l'la [[Arrel (botànica)|saba]] de les plantes (un perjudici directe, ja que extreuen els nutrients que haurien de dirigir-se a les fulles i fruits) i també transmeten una gran quantitat de malalties, particularment [[virosi]]s que tendeixen a deprimir encara més el rendiment potencial dels [[conreu]]s. Algunes de les plagues més devastadores han estat la [[fil·loxera]] ([[vinya]]) i l'[[escarabat de la patata]], sense oblidar les plagues de [[acrididae|llagostes]] que periòdicament assolen molts països [[Àfrica|africans]].<ref name="Newman" >Newman, L.H. 1971. El mundo de los insectos. Biblioteca Básica Salvat, Salvat Editores, España.</ref>