Ocupació del Japó: diferència entre les revisions

El 1949, [[Douglas MacArthur]] va segellar un canvi radical en l'estructura de poder de la Comandància Suprema de les forces aliades que va augmentar el poder dels governants nadius del Japó, i com la seva atenció (i la de la [[Casa Blanca]]) es va desviar gradualment a la [[Guerra de Corea]], l'ocupació va començar a arribar al seu final. El Tractat de San Francisco, signat el 8 de setembre de 1951, va marcar el final d'ocupació aliada, que va entrar en vigor el 28 d'abril de 1952, i Japó va ser una vegada més un Estat independent (amb l'excepció d'[[Illa d'Okinawa|Okinawa]], que va estar sota control nord-americà fins al 1972, i d'[[Iwo Jima]], que va estar sota control nord-americà fins al 1968). Tot i que uns 47.000 militars nord-americans van romandre al Japó, i encara ess'hi mantenen, es troben allà per invitació del govern japonès, sota els termes del Tractat de Cooperació i Seguretat Mútua entre els Estats Units i Japó, i no com una força d'ocupació.