Giges: diferència entre les revisions

 

Segons Heròdot,<ref>Heròdot: ''Història''. Volum I. Introducció, text grec revisat, traducció i notes d'en Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2000, pàgs. 50-55.</ref> Giges era llancer (&#8216;&#945;&#7984;&#967;&#956;&#959;&#966;&#8057;&#961;&#959;&#962;&#8217;), membre de la guàrdia personal del rei [[Candaules]]. Segons Heròdot, va accedir al tron per usurpació després de matar el rei [[Candaules]], fill de Mirsos, anomenat [[Mírsil]] (&#8216;Mirset&#8217;) pels grecs, un descendent d'[[Hèracles]]. El motiu, segons Heròdot, fou el següent: el rei Candaules estava enamorat de la seva pròpia dona, la reina [[Ròdope]]. En el seu enamorament va descriure a Giges la bellesa de la seva dona en termes plens d'exaltació. Giges, membre de la seva guàrdia personal, per pudor no en va voler saber res; Candaules, aleshores, per demostrar-li que el que deia era cert, va obligar Giges a observar la seva dona d'amagat mentre es despullava. La dona del rei Candaules, tanmateix, va reconèixer Giges quan aquest ja abandonava la seva cambra i l'endemà el va forçar, ja que l'havia vista tota nua, a matar el rei (i casar-se amb ella) o, altrament, el faria matar a mans dels servents d'ella. Giges va triar viure i el tron de Lídia. El dret a detenir el poder, amb el qual s'aturaria la guerra civil desfermada a la mort del rei Candaules entre els seus partidaris i el de l'usurpador Giges, fou confirmat per una sentència de l'[[oracle de Delfos]], de manera que, de llavors ençà, Giges també fou reconegut com a rei legítim pels partidaris del rei assassinat. En agraïment a l'oracle de Delfos per haver-lo confirmat com a rei dels lidis, Giges va fer al santuari grans donacions d'exvots. Aquestes [[presentalla|presentalles]] es van dipositar al tresor dels corintis i van rebre el nom de ''[[gigades]]'' (grec antic: &#8001; &#915;&#965;&#947;&#8049;&#948;&#945;&#962; [&#967;&#961;&#965;&#963;&#8057;&#962;], gen.: &#964;&#959;&#8166; &#915;&#965;&#947;&#8049;&#948;&#945; [&#967;&#961;&#965;&#963;&#959;&#8166;]).<ref>&#8220;No es pot pas dubtar que els mèrmnades atenyeren la tirania desposseint-ne els heraclides. Giges, convertit en tirà, envià a Delfos un gran nombre d'ex-vots. La major part dels d'argent que hi ha a Delfos són donatius d'ell, però a més a més dels d'argent en dedicà una quantitat incalculable d'or, dipositats al tresor dels corintis, encara que no exactament en aquest tresor, sinó en el de Cípsel, fill d'Eeció. De manera que aquest Giges fou el primer bàrbar de qui tenim notícia que consagrés ex-vots a Delfos, això després de Midas, fill de Gòrdias. Perquè és veritat que també Midas trameté ex-vots, concretament un tron reial en què s'asseia, en un lloc eminent, quan feia justícia. Aquest tron és veritablement digne d'ésser vist, i es troba en el mateix lloc on hi ha els craters de Giges. L'or i l'argent que Giges dedicà, els de Delfos els anomenen segons el nom del donant, és a dir, ''gigades'' (&#8222;&#8009; &#948;&#8050; &#967;&#961;&#965;&#963;&#8056;&#962; &#959;&#8023;&#964;&#959;&#962; &#954;&#945;&#8054; &#8001; &#7940;&#961;&#947;&#965;&#961;&#959;&#962;, &#964;&#8056;&#957; &#8001; &#915;&#973;&#947;&#951;&#962; &#7936;&#957;&#941;&#952;&#951;&#954;&#949;, &#8017;&#960;&#8056; &#916;&#949;&#955;&#966;&#8182;&#957; &#954;&#945;&#955;&#941;&#949;&#964;&#945;&#953; &#915;&#965;&#947;&#940;&#948;&#945;&#962; &#7952;&#960;&#8054; &#964;&#959;&#8166; &#7936;&#957;&#945;&#952;&#941;&#957;&#964;&#959;&#962; &#7952;&#960;&#969;&#957;&#965;&#956;&#943;&#951;&#957;&#8220;)&#8221;` - Heròdot: ''Història''. Volum I. Introducció, text grec revisat, traducció i notes d'en Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2000, pàg. 54.</ref> Giges va guerrejar contra les veïnes ciutats de [[Milet]], [[Esmirna]], [[Colofó]] i [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]]. Heròdot, igual que Homer, també coneix el [[llac Gigeic]] o [[Llac d'en Giges|llac de Giges]] i els túmuls funeraris dels reis lidis situats a les seves ribes; en aquesta necròpoli, també hi va haver el mausoleu del rei Giges. Segons [[Heròdot]], Giges hauria regnat sobre Lídia 38 anys (vers 716 aC a 678 aC). La riquesa de Giges va esdevenir proverbial.

 

== El mite segons Plató ==

 

<blockquote>"conten que [Giges] era un pastor jornaler del rei de Lídia d'aleshores. En ocasió d'un gran temporal d'aigües i d'un sisme, s'obrí un tros de terra i es féu un esvoranc en el lloc on pasturava. El pastor va veure'l meravellat, hi davallà i entre moltes altres coses prodigioses que relata el mite, contemplà un cavall de bronze, buit, amb unes portetes practicables. Ell s'hi abocà i comprovà que dins hi havia un mort, pel que semblava de corpulència major que la d'un home corrent. El difunt no duia altra cosa sinó un anell d'or a la mà; Giges l'hi va treure i en sortí. Quan hi hagué l'acostumada reunió de pastors per notificar mensualment al rei què havia passat als ramats, diuen que aquell pastor hi anà amb l'anell posat. Assegut, doncs, entre els altres, el féu girar per atzar, i el seu gravat li quedà encarat amb la palma de la mà, amb la qual cosa el pastor esdevingué invisible per als seus companys de grup, que es posaren a parlar d'ell com d'un absent. Ell se'n meravellà, tocà altre cop l'anell i girà cap a la part de fora el gravat; efectuat el gir, tornà a ser visible. El pastor se n'adonà i provà de nou l'anell, si tenia aquella eficàcia. I li succeí efectivament tal cosa: girant l'anell endins, ell es tornava invisible, si després &#91;pàg. 61&#93; el girava cap enfora, visible. Comprovat tal poder, amb les seves traces i manyes, de seguida aconseguí ser escollit de missatger dels qui anirien a veure el rei. Així, s'incorporà, seduí la reina i amb l'ajuda d'ella parà un parany al rei i l'assassinà; així li usurpà el poder. Aleshores, si d'anells d'aquests n'hi hagués dos, un se'l posaria el just, i l'altre l'injust. Perquè no hi hauria ningú &#8212;és creença comuna&#8212; que fos de conviccions tan fermes que es retingués amb la justícia i s'abstingués dels béns aliens i no els toqués, tot i ser-li possible d'agafar tot el que volgués del mercat, i entrar a les cases per fornicar amb qui li vingués de gust, i matar, o treure de la presó, els qui li passés pel cap, i fer qualsevol cosa entre els humans, com si ell fos un semidéu. Així actuaria el just, i no faria res de diferent de l'altre; tots dos s'adreçarien a un mateix objectiu."<ref>Plató, ''La República'' 359d-360b. Fragment extret de: [[Plató]]: ''&#928;&#959;&#955;&#953;&#964;&#949;&#8055;&#945; - La Rep&#250;blica''. Versió bilingüe grec-català. Text grec revisat i traducció de [[Manuel Balasch]]. Volum I: Llibres I-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1989 (Plató - Els Diàlegs. Volum X), pàgs. 59-61.</ref></blockquote>

 

== Remarques ==