Glacera d'Aletsch: diferència entre les revisions

* Des de l'[[oest]] els fluxes del '''Gran Aletschfirn''', que corre al llarg del peu nord del [[Aletschhorn]] i el [[Dreieckhorn]]. El Aletschfirn es rep del nord per tres notables [[neu]]s [[Firn]]s: la ''Ebnefluhfirn'', la ''Gletscherhornfirn'', i la ''Kranzberfirn''. Totes aquestes firns tenen els seus punts de partida al voltant de 3.800 m. Des del Ebnefluhfirns a la Konkordiaplatz, el Aletschfirn té 9 km de llarg i és, de mitjana al voltant d'1,5 km d'ample. Des de l'oest, el Aletschfirn sorgeix des de 3.173 m d'altitud, el [[Lötschenlücke]], que connecta amb el [[Langgletscher]] i, a continuació, a la vall de [[Lötschental]].

 

 

* Des del [[nord]]-oest els fluxos dels corrents de la '''Jungfraufirn'''. Aquesta Firn de fet representa la continuació de la recta de la glacera d'Aletsch, però, és la menor dels tres [[glaceres]] tributàries. Té el seu origen en el flanc sud de la [[Mönch]],en el [[Jungfraujoch]] i en el flanc oriental de la regió de [[Jungfrau]]. Fins a la Konkordiaplatz, el [[Jungfraufirn]] recorre 7 km de llarg, i torna a la falda del [[Kranzberg]] a l'[[oest]] i el [[Trugberg]] a l'est. En el seu punt més gran, és de 2 km d'ample, i en el menor continua sent d'1 km d'ample.

* Des de la boca nord els fluxes de la '''Ewigschneefeld''' (camp de neu eterna), on té el seu punt de partida el flanc oriental de la [[Mönchs]]. En un colze, en els flancs de [[Trugberg]] a l'oest i el [[Fiescherhorn]] i [[Grünhorn]] a l'est, flueixen cap a la Konkordiaplatz. Fins aquí, és al voltant de 8 km de llarg i una mitjana d'aproximadament 1,2 km d'amplada. La desembocadura a la Konkordplatz que segueix amb un descens del 25 al 30 per cent; en aquest cas, la glacera està fortament dividida. Contra el nord hi ha la Ewigschneefeld que és el pas més cobert de neu de la Baixa Mönchsjochs (3.529 m d'altitud), connectat amb la zona de captació de la [[glacera]] de la Baixa Grindelwald. A través de la Mönchsjoch Superior (3.627 m d'altitud) entre el Mönch i el Trugberg entre en connexió amb la Jungfraufirn.

 

 

Descendent, des de la Plaça de la Concordia, a continuació la glacera es dirigeix cap a la vall de l'[[Alt Roine]]; a la banda esquerra (est), prop de [[Bettmeralp]], es troba un llac glaciar, [[Märjelensee|Llac Marjela]] a (2.350 m), a la part dreta es troben les glaceres de [[Mittelaletsch Glacera|Mittelaletsch]] i [[Oberaletsch Glacera|Oberaletsch]]. Al final de la glacera, per sota de les aldees de [[Belalp]] (a l'oest) i [[Riederalp]], inicia el riu Massa. El riu flueix a través de [[gorges]] i a través del [[Stausee Gibidum|Llac Gibidum]] abans d'arribar al [[Roine]] prop de [[Brig, Suïssa|Brigadier]].

Des de la Konkordiaplatz, la glacera d'Aletsch té una amplada d'aproximadament 1,5 km i es mou a una velocitat de 180 m per any cap al sud-est en curs cap a la vall del [[Roine]], vorejant el Dreieckhorn a l'[[oest]] i el gran [[Wannenhorn]] a l'[[est]]. A continuació, pren un gran gir a la dreta i es dobla cada vegada més estreta cap al sud-oest, que travessa la vora de la [[Eggishorn]] i [[Bettmerhorn]] a la vall del Roine. La menor part de la gran glacera Aletsch és en gran part cobertes de detritus de les [[morrena|morenes]] lateral i medial. La glacera del dit del peu que actualment es troba a uns 1.560 m d'altitud, molt per sota de la [[línia arbòria]]. Els fluxos del riu Massa brollen d'aquí, i encara que el canó de Massa Canó i és utilitzat per generar energia hidroelèctrica. Es continua a través de la meitat superior del [[Brig]], fins a entrar en el [[Roine]].

 

 

La gran glacera d'Aletsch mostra una considerable coberta de gel. A la Konkordiaplatz, té una coberta de gel de més de 900 m, però a mesura que es mou cap al sud, la major part del gel es fon, disminuint gradualment la cobertura fins cap a 150 m.

 

== Formació i evolució ==

 

La [[glacera]] d'Aletsch és el resultat de l'acumulació i compactació de la [[neu]]. Les glaceres en general, on hi ha la neu i el gel que es genera en excés per l'acumulació de la neu i gel en la part superior sense que es fongui. Com la neu i el gel que arriba a engrossir un punt en què comença a moure's a causa d'una combinació de gravetat i la pressió de la neu i el gel que cobreix.