Diferència entre revisions de la pàgina «Gottfried Wilhelm Leibniz»

m
Tipografia
m (Bot elimina espais sobrants)
m (Tipografia)
El 1711, John Keill, escrivint a la revista de la [[Royal Society]] i amb el presumpte beneplàcit de Newton, va acusar Leibniz d'haver plagiat el càlcul de Newton. Així va començar la Controvèrsia sobre la "prioritat del càlcul", fet que va enfosquir la resta de la vida de Leibniz. La Royal Society va dur a terme una investigació formal (en la qual Newton va prendre part encobertament), per donar resposta a una demanda de retracció feta per Leibniz; i va mantenir les tesis de Keill. Des del 1900 aproximadament, els historiadors de les matemàtiques tendeixen a absoldre Leibniz de plagi, ja que troben importants diferències entre les versions del càlcul infinitesimal de Leibniz i Newton.
 
El 1711, mentre viatjava pel nord d'Europa, el [[Pere  I de Rússia|Tsar de Rússia Pere el Gran]] va parar a Hannover i va trobar Leibniz, qui va quedar interessat per Rússia per la resta de la seva vida. El 1712, Leibniz va començar dos anys de residència a [[Viena]] on se'l va nomenar conseller de la Cort Imperial dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Quan la reina Anna d'Anglaterra va morir el 1714, l'Elector Georg Ludwig va ser coronat rei ([[Jordi I de la Gran Bretanya]]), sota els termes de la Llei d'Establiment de 1701. Tot i que Leibniz havia fet molt per aconseguir l'èxit d'aquest esdeveniment, no va ser la seva hora de glòria. Tot i la intercessió de la princesa de Gal·les, [[Carolina d'Ansbach]], Jordi I li va prohibir trobar-se amb ell a Londres, fins que almenys hagués completat un volum de la història de la família Brunsvic que el seu pare havia encarregat gairebé trenta anys abans. D'altra banda, incloure Leibniz en la seva cort hauria posat en una situació delicada Jordi I envers Newton, que era vist com el guanyador del conflicte de "prioritat del càlcul", i gaudia de gran prestigi en els cercles oficials anglesos. Per acabar, la seva gran amiga i protectora l'Electora [[Sofia del Palatinat|Sofia]], va morir el 1714.
 
Leibniz va morir a Hannover el 1716; per aquestes dates havia perdut els favors tant de Jordi I (qui, en aquells moments, es trobava a prop de Hannover) com de qualsevol altre cortesà. Això va comportar que ningú assistís al seu funeral tret del seu secretari personal. Malgrat que Leibniz va ser en vida un membre de la Royal Society i de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia de les Ciències de Berlín]], cap de les dues organitzacions va saber donar-li els honors que es mereixia. La seva tomba va restar sense nom durant més de cinquanta anys. [[Bernard le Bovier de Fontenelle|Bernard de Fontenelle]] va fer un elogi de Leibniz davant de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]], que l'havia admès com a membre estranger el 1700. L'elogi va ser fet a instàncies de la [[Elizabeth Charlotte, la princesa Palatina|duquessa d'Orleans]], una neboda de l'Electora Sofia.
334.242

modificacions