Plaça Reial: diferència entre les revisions

{{Infotaula edificide vial urbà

La '''Plaça Reial''' està situada al costat de [[la Rambla]], a la [[Ciutat Vella de Barcelona]]. Es va anomenar així perquè es va voler dedicar al Reirei [[Ferran VII]], qui governava durant el temps de construcció, i també per a enaltir la [[monarquia]]. És una de les places més distingides de Barcelona. Es troba baixant la Rambla a mà esquerra i és una de les poques places porticades de la ciutat, cosa que li dona caràcter i la converteix en excepcional. Limita amb [[la Rambla]] dels Caputxins, el [[Carrer de Ferran]], el Carrer de Colom i el Carrer d'Escudellers. També topa amb el primer passatge cobert que es va fer a Barcelona, el [[passatge de Bacardí|de Bacardí]], no gaire ben conservat.

És una [[Plaçaplaça]] que comunica amb la Rambla pel Carrer de Colom a la Rambla i, a través del [[Passatge de Madoz]], al [[carrer de Ferran]], en un espai que havia deixat el desamortitzat convent dels Caputxins. El 1848 l'Ajuntament va convocar un concurs públic que va guanyar l'arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó, format a la [[Llotja]] i a l'[[Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]].<ref name="ipac"/>

La plaça és de planta rectangular porticada, construïda entre el 1848 i el 1960, i es convertí en un dels projectes més importants de l'arquitecte, ben actiu a la ciutat de Barcelona amb altres projectes. La plaça d'estil [[Neoclassicisme (arquitectura)|neoclàssic]] és una versió de la tradicional “Plaça Major” espanyola connectada per carrers i passatges que condueixen a la Rambla, al Carrer d'Escudellers i al Carrer de Ferran. Les façanes dels edificis són de model isabelí; els balcons s'alternen amb les [[pilastra|pilastres]] sobre la planta baixa porticada. A l'[[entaulament]] trobem un [[àtic (arquitectura)|àtic]] lleugerament reculat on la cornisa és una [[balustrada]]. Aquest ordre en les façanes només es trenca pel Passatge de Bacardí, el primer cobert de Barcelona i el passatge descobert de Madoz.<ref name="ipac"/>

Al centre de la plaça es va col·locar una font de ferro de la casa Durenne de París, anomenada ''les Tres gràcies'', però segons el projecte original s'hi havia de col·locar una escultura de [[Ferran el Catòlic]] encarregada a [[Josep Piquer]]. A la plaça no trobem cap referència a la reialesa espanyola, però originàriament homenatjava la reialesa i [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] va col·locar-ne la primera pedra. A la plaça hi ha també dos [[Fanals de la Plaça Reial|fanals centrals]] dissenyats per [[Gaudí]] i un conjunt de palmeres.<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40656 | títol=Plaça Reial | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=2 desembre 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>

Les idees per reconvertir l'antic [[convent de Santa Madrona]], dels caputxins, van començar a sorgir el [[1822]] i després de la [[cremabullanga de convents1835]] (1835), va començar-ne el desmantellament per convertir l'espai en galeries i un gran teatre per a la ciutat. Va convocar-se un concurs de projectes al qual van presentar-se'n dos de diferents: el de [[Josep Oriol Mestres]] i el de [[Francesc Daniel Molina i Casamajó]]. Mentre es decidia la resolució, l'Ajuntament cedí l'espai per a la seva explotació, i entre 1842 i 1848 hi va funcionar un teatre, el [[Teatre Nou (1843-1848)|Teatre Nou]].

La inauguració del [[Gran Teatre del Liceu]], el 1847, va fer desestimar la idea de construir-hi un teatre i es va decidir fer-hi la plaça el [[1848]]. Va ser dissenyada i construïda per l’l'[[arquitecte]] i [[urbanista]] [[Francesc Daniel Molina i Casamajó]].

L'espai concret que ocupa l'actual Plaçaplaça Reial va ser comprat pels caputxins del [[convent del Mont Calvari]] l'any 1717 per construir-hi un nou convent (1718). El convent dels caputxins va aprofitar alguns trams de la muralla medieval i comprenia tot l'espai que en l'actualitat es correspon amb el carrers del Vidre, d'Escudellers, la Rambla i el Portal de la Boqueria. L'església conventual estava situada a la Rambla, a l'alçada de l'actual entrada al Carrercarrer de Ferran, mentre que a la zona sud se situava l'hort (centre de la Plaça Reial). Cal remarcar també la fàbrica d'hàbits de llana a tocar del Carrercarrer del Vidre, que els religiosos van establir.<ref name=":0">{{Carta Arqueològica de Barcelona|102}}</ref>

L'any 1822, en ple [[Trienni Liberal]], va significar el canvi en la propietat del terreny, que va passar a l'Ajuntament, el qual no va poder enderrocar el convent fins a l'any 1835 per l'esdeveniment de l'anomenada [[Dècada Absolutista]]. També l'any 1835 es produí la destrucció del [[convent de Sant Josep]], ubicat llavors en l'actual [[mercat de la Boqueria]]. La intenció era construir en el seu solar una plaça semblant a la Plaçaplaça Reial, i inicialment es va projectar i arribar a construir la plaça del Treball, de la qual són una mostra els pòrtics conservats fins a l'actualitat. Posteriorment, al seu interior es va construir l'estructura del mercat de Sant Josep, estructura que ha perdurat sense gaires alteracions fins als nostres dies. Pel que fa a la plaça Reial, cal remarcar que va ser construïda entre 1850 i 1859 sota una claríssima manifestació d'urbanisme napoleònic, juntament amb el projecte realitzat el 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, guanyador del concurs municipal per a la nova plaça. I és precisament en el lloc on avui hi ha la plaça, on s'ubicava el convent de Caputxins citat anteriorment. En [[1892]] fou l'escenari d'un [[Atemptat de la Plaça Reial|atemptat anarquista]] que va causar la mort d'una persona.<ref>{{ref-llibre |cognom=Ardolino |nom=Francesco |títol=En el batec del temps |pàgines=164 |editorial=Institució de les Lletres Catalanes |any=2012 |isbn=8439389558 |url=https://books.google.es/books?id=qYdOkTaKs8UC&q=atemptat+pla%C3%A7a+reial&dq=atemptat+pla%C3%A7a+reial&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiDwZ-5wZTfAhUagM4BHQ1kA8wQ6AEITzAI}}</ref>

Ja als [[anys cinquanta del {{segle|XX}}1950]], [[Adolf Florensa]] realitzà un programa d'intervencions que es caracteritzava per la concentració i les falses restauracions d'edificis de caràcter històric i artístic. El barri es convertí en un "parc temàtic" on es reedificaren construccions d'altres indrets i s'afegiren elements aliens per donar una cohesió estètica a tot el conjunt, actuacions aquestes que van ser criticades per part d'historiadors de renom com [[Ferran Soldevila]], [[Antoni Rovira i Virgili]] i [[Agustí Duran i Sanpere]].<ref name=":0"/>

Pel que fa a la seva morfologia interna, durant el {{segle |XVIII}} varva canviar dràsticament a causa de la gran densificació soferta: se subdividiren els grans casalots en pisos irregulars i mancats de serveis; s'aprofità tota parcel·la, suprimint les hortes que hi persistien, creant habitacions mal il·luminades i pitjor ventilades i s'enderrocà la casa antiga per construir-ne una de nova amb un increment desmesurat de l'alçada. El {{segle |XIX}} serà, però, el de les grans transformacions en l'estructura i en la morfologia del barri, a causa de diversos fenòmens: la transformació dels cementiris parroquials en places públiques ([[Plaça del Pi|Pi]], Sant Just, [[Plaça de Sant Jaume|Sant Jaume]], Sant Miquel, Sant Sever, la Mercè, etc.); el buidat de grans peces, en la majoria de casos procedents de la crema i desamortització de convents, així com l'enderrocament de palaus, amb el consegüent canvi d'ús (places Reial, Medinaceli, etc.) i ocupació per les institucions (Govern Militar, Capitania Militar, àmpliament de l'[[Ajuntament de Barcelona]], etc.); l'enderrocament de les muralles, que obrirà el barri i aportarà noves parcel·les i solars; l'obertura de l'eix dels carrers de Ferran i Jaume I i de la [[Via Laietana]]; etc.<ref name=":0"/>

* Bonet, {{ref-llibre|nom=Llorenç / Casas, |cognom=Bonet|nom2=Roger: ''|cognom2=Casas|títol=Guía de Arquitectura de Barcelona,''|idioma=castellà |editorial=Loft|lloc=Barcelona |data=2004, |pàgina=p. 60ss. {{ISBN|isbn=8-49624-164-5}}

* {{ref-llibre|nom=Estanislau |cognom=Roca i Blanch, Estanislau Roca, |nom2=Dani |cognom2=Mòdol i Deltell: ''|nom3=Manuel|cognom3=Franco|títol=El Projecte de Ll'espai Viari,''viari|url=http://hdl.handle.net/2099.3/36756|editorial Universitat= Politècnica de CatalunyaETSAB, UPC|lloc=Barcelona |data = 2004,| pàgina =p. 34s.,| {{ISBN|isbn=8-48301-747-4}}

* [[Convent del Mont Calvari]]

* [[Història de Barcelona]].

* [[Urbanisme de Barcelona]].

* [[Arquitectura de Barcelona]].

* [[Art públic de Barcelona]].