Govern txecoslovac a l'exili: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
 
El fracàs de les forces militars aliades en aquesta batalla va ser el que més va ajudar a les ambicions del Comitè de Beneš. Amb la caiguda de França, les opinions del recentment escollit [[Winston Churchill]] van agafar més rellevància, per sobre dels interessos de la minvant [[Tercera República Francesa|Tercera República]]. Churchill va ser molt més clar que el seu predecessor respecte als assumptes txecoslovacs, i ràpidament va reconèixer Beneš com a president d'un govern a l'exili. Tot i així, el Comitè encara se sentia insegur respecte al seu reconeixement perquè, tot i que s'esmentava específicament en Beneš com a president, no se'l vinculava explícitament al govern que havia existit anteriorment. De manera que l'abril de 1941 van pressionar els britànics perquè fossin més clars. El dia 18 del mateix més els van enviar una carta demanant que els acords "es signessin, com abans de setembre de 1938, en nom de la República Txecoslovaca". El ministre d'assumptes exteriors britànic, [[Anthony Eden]], hi va donar el seu consentiment el 18 de juliol de 1941.<ref name=Talmon>Talmon, Stefan. ''Recognition of Governments in International Law with particular reference to governments in exile''. Oxford University Press. 1998. 119.</ref> Els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] es van veure forçats a fer el mateix aquell any, quan Eslovàquia va declarar la guerra a ambdós països. Amb un govern de l'[[Potències de l'Eix|Eix]] establert a [[Bratislava]], l'únic govern amic que quedava per reconèixer durant la segona meitat de l'any 1941 era el de Beneš.<ref name=End/> La qüestió legal que quedava pendent era si el govern de Beneš era realment una "continuació" de la Primera República, o un successor sense un suport constitucional sòlid.
 
Aquest dubte es va esvair la primavera de 1942. Després de gairebé sis mesos de planificació darrere les línies enemigues, els espies txecs a Bohèmia van ferir de mort [[Reinhard Heydrich]], el dictador que encapçalava [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]]. L'èxit d'aquesta missió, l'[[Operació Anthropoide]], va provocar que el Regne Unit i França rebutgessin formalment l'Acord de Munic, atorgant la legitimitat ''[[de iure]]'' al govern de Beneš com a continuació de la Primera República.
 
L'Acord de Munic s'havia precipitat per les activitats subversives dels alemanys dels Sudets.
Durant els darrers anys de la guerra, Beneš va treballar per resoldre el problema de la minoria alemanya i va rebre el consentiment per part dels Aliats per mirar de traslladar la població alemanya dels Sudets un cop acabada la guerra. La Primera República s'havia compromès amb una política occidental en assumptes exteriors. L'Acord de Munic en va ser el resultat. Beneš va decidir enfortir la seguretat txecoslovaca respecte a un futur atac alemany a través d'aliances amb [[Polònia]] i la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]]. Tot i això, la Unió Soviètica es va oposar a un pacte a tres Txecoslovàquia-Polònia-Unió Soviètica. El desembre de 1943, el govern de Beneš va signar un tractat amb els soviètics.
==Post-guerra==
 
==Post-guerra==
L'interès d'en Beneš en mantenir relacions amistoses amb la Unió Soviètica era motivat també pel seu desig d'evitar un cop comunista a Txecoslovàquia per part dels soviètics després de la guerra. Beneš va treballar per obtenir la col·laboració dels comunistes txecoslovacs exiliats al Regne Unit amb el seu govern, oferint-los concessions de gran abast, incloent la nacionalització de la indústria pesant i la creació de comitès locals populars després de la guerra. El març de 1945, va atorgar posicions clau del seu gabinet a comunistes txecoslovacs exiliats a Moscou.
 
2.422.775

modificacions